Resultats de la cerca

Treballà àrduament per la renovació de la llengua retoromànica, en la qual escriví diversos reculls de poemes Il vegl cha lamêr ‘El vell tinter’, 1929, Versiuns veglias e nouvas 1940 També publicà una sèrie d’antologies i féu l’arreplega de cançons populars

Juntament amb JPRode i PBaillot, fou el cap de l’escola violinística dita de París És autor d’una quarantena d’òperes còmiques Beethoven li dedicà la seva sonata Opus 47 per a violí i piano, que, per això, és coneguda amb el seu nom

Es formà a Munic, i anà a París el 1905 Tractà Juan Gris a Madrid, i després d’una estada al seu país s’establí definitivament a París Pintà a Mallorca 1911-12, i del 1933 al 1936 residí sovint a Tossa, on fou figura destacada d’aquella Babel de les Arts descrita pel seu amic Rafael Benet El seu estil passà de l’impressionisme al fauvisme i el cubisme, però s’estabilitzà en un figurativisme colorista plenament integrat en l’École de Paris, de la qual fou membre destacat Centrat en la figura femenina, a Tossa conrea el paisatge És representat a diversos museus d’Europa —entre els quals el de…

Continuador de l’obra de la Institución Libre de Enseñanza, fundà i dirigí a Madrid la Residencia de Estudiantes 1910-36 Des del 1937 residí, exiliat, a Oxford, on escriví llibres pedagògics La ciudad del estudio 1944, Selección y forma 1944, Ocaso y restauración 1948

Infant prodigi del piano, debutà a Berlín el 1897 sota la direcció de JJoachim Format per HBarth, estudià composició amb Max Bruch Eludí el servei militar rus i actuà per tot Europa com a concertista aviat assolí fama internacional per la seva perfecció tècnica, interpretació romàntica i una vitalitat remarcable És considerat un dels millors intèrprets de Chopin i n'enregistrà molts discs Actuà a Barcelona per primer cop el 1916 des d’aleshores hi tornà repetidament fins el 1975 El 1973 publicà un primer volum de memòries, My Young Years , i el 1980 el segon, My Many Years

Un dels fundadors de la revista Esprit , es donà a conèixer amb assaigs com Politique de la personne 1934, Penser avec les mains 1936 i Journal d’Allemagne 1938 El llibre més famós fou L’amour et l’Occident 1939, sobre el mite de l’amor-passió en Tristany i la seva repercussió en la mística i en la literatura Residí als EUA 1940-47 i en tornar escriví obres en defensa del federalisme i la unitat europea Fédéralisme et nationalisme 1954, Les chances de l’Europe 1962, Lettre ouverte aux européens 1970, L’avenir est notre affaire 1977 i Sur l’état de l’union de l’Europe 1979

Estudià al politècnic de Delft, on es graduà l’any 1952, i treballà com a enginyer en la companyia Philips en la construcció d’un microscopi d’electrons D’ençà del 1956 fou investigador del CERN fins que es jubilà 1990 El 1984 rebé el premi Nobel de física, compartit amb Carlo Rubbia , pel desenvolupament de la tècnica de “refredament” d’antiprotons, que en permet una millor manipulació dels feixos Amb aquesta tècnica hom pogué també confirmar l’existència dels bosons W i Z, predits alguns anys abans

La seva poesia gira entorn de l’essència i la transcendència humanes, cap a una poètica metafísica relacionada amb la poesia pura D’entre la seva obra cal destacar A modo de esperanza 1955, Poemas a Lázaro 1960, El inocente 1970, Interior con figuras 1976, Tres lecciones de tinieblas 1980, Mandorla 1982, El fulgor 1984, No amanece el cantor 1992, Premio Nacional de literatura 1993 i Nadie 1997 Pòstumament, aparegué Fragmentos de un libro futuro 2000, Premio Nacional de poesia 2001 La seva obra poètica en gallec fou recollida en el volum Cántigas de Alén 1996 Publicà els volums d’assaig La…

Collaborador de la Nouvelle Revue Française , ha publicat importants estudis sobre escriptors francesos, entre el quals cal destacaar La poésie de Stéphane Mallarmé 1912, Flaubert 1922, Paul Valéry 1924 i Stendhal 1931, i una Histoire de la littérature française de 1789 à nos jours 1936

Afiliat al PSOE, fou membre del comitè nacional 1915 i una de les principals figures intellectuals d’aquest partit En iniciar-se la República fou, successivament, diputat a corts 1931, sotssecretari de treball i ambaixador a Berlín 1932 conseller polític de Largo Caballero, quan aquest esdevingué cap del govern el nomenà ambaixador a París 1936-37 Fou director dels periòdics España 1916, Leviatán 1934-36 i Claridad , i també de l’Editorial España, de la qual fou propietari juntament amb Juan Negrín i Álvarez del Vayo Exiliat des del 1939, continuà la seva activitat política des del PSOE…