Resultats de la cerca

Cursà estudis de pintura a Cracòvia i es dedicà a la litografia, especialitat en la qual guanyà el premi nacional l’any 1953 Realitzà cartells de cinema i films d’animació El 1959 s’establí a París i es dedicà als curtmetratges i documentals, en els quals barrejà les tècniques pictòriques i les cinematogràfiques Posteriorment, passà a realitzar llargmetratges d’estil molt peculiar, en els quals l’erotisme sadomasoquista de connotacions oníriques és sempre l’element central Entre les seves pellícules, sovint controvertides , es destaquen Goto, l’île d’amour 1968, Blanche 1971, Les contes…

Adherit de molt jove al sionisme , el 1935 anà a Palestina Membre de l’organització paramilitar Irgun 1937 i fundador i líder del grup Lechi 1940-49, fou un dels dirigents de la lluita clandestina contra els britànics, que l’acusaren de terrorista Estigué empresonat el 1941 L’any 1946, arran de l’atemptat a l’hotel Rei David de Jerusalem, fou arrestat i enviat a un camp d’internament a Eritrea, del qual s’evadí Romangué a França, exiliat, fins el 1948, que retornà amb l’establiment de l’Estat d’Israel A la dècada dels cinquanta i seixanta es dedicà als negocis privats i promogué campanyes de…

Emigrà als EUA, d’on es feu ciutadà el 1919 Inicià la seva carrera literària en la premsa jueva de Varsòvia quan era estudiant de llengua i literatura hebrees Novellista i dramaturg, les seves nombroses obres les més notables de les quals són El déu de la ira , la peça teatral que causà gran escàndol en els medis jueus i el feu famós, la novella Els fills d’Abraham, 1942, i la trilogia Les tres ciutats, 1938 han estat traduïdes a diverses llengües

Expressionista abstracte, amb elements de collage Rebé la formació cultural més important al Bauhaus de Weimar, on fou amic de Klee, de Kandinsky i de Feininger El 1948 es traslladà a Israel La seva obra, que té punts de contacte amb la dels seus companys del Bauhaus, se'n separa per l’intens dramatisme i per l’extraordinària brillantor cromàtica

El nom ve de la possessió de Czartorysk Volínia que adquiriren vers el 1400 Foren creats ducs de Klewan i de Zukow, possessions que havien adquirit vers el 1430, i senyors de l’ordinariat de Goluchów Entre els membres d’aquest llinatge destacaren el príncep Casimir Czartoryski mort el 1741, gran canceller de Lituània i castellà de Wilna, i el seu fill i successor en els títols, príncep Frederic Miquel Czartoryski mort el 1775, starosta de Gradzik i de Luck, vicecanceller de Lituània el 1724 i gran canceller el 1752 El seu nebot, el príncep Adam Casimir Czartoryski mort el 1823, gran starosta…

Formaren part de l’Església russa, sota la jurisdicció del metropolita de Kíev, fins que el metropolita Isidor en fou expulsat 1443 arran de la promulgació de la unió amb Roma en el concili de Florència El 1485 Pius II nomenà un metropolita catòlic de Kíev, d’acord amb Casimir IV de Polònia, amb jurisdicció sobre vuit eparquies de la província que es trobava sota el control de Polònia i de Lituània Tot i que la majoria d’aquestes Esglésies tornaren a l’ortodòxia segle XVI, el 1595 el metropolita de Kíev i altres bisbes veïns demanaren la comunió amb Roma unió de…

Polònia, desitjosa d’establir-les més a l’est de la línia proposada per lord Curzon, envaí Ucraïna abril-maig del 1920, amb l’anuència dels antibolxevics ucraïnesos de SPetljura El contraatac de les forces soviètiques, comandades per Kamenev, Tukhačevskij i Jegorov, féu recular les tropes poloneses de Piłsudski fins a les proximitats de Varsòvia juny-juliol Els polonesos, ara amb l’ajut de l’estat major francès, passaren novament a l’ofensiva a mitjan agost i feren retrocedir els soviètics més enllà del Bug i del Niemen el 12 d’octubre fou signat l’armistici i el 18 de març de…

Amb vista a la defensa mútua, hom establí un comandament unificat per a llurs exèrcits, encapçalat per un mariscal soviètic amb residència a Moscou i sota la supervisió d’un consell polític consultiu a més, hom decidí que periòdicament es reunirien els vuit ministres de defensa De fet, el Pacte constituí la resposta del bloc comunista a la formació de l’OTAN per part de les potències occidentals i al rearmament d’Alemanya Albània se’n separà el 1968, arran de la invasió de Txecoslovàquia duta a terme per les tropes d’aquest pacte però sota les ordres de Moscou, amb què es demostrà que el…