Resultats de la cerca
Es mostren 1260 resultats
Joan Bonal
Cristianisme
Eclesiàstic i fundador.
Estudià filosofia a la Universitat d’Osca i biologia al collegi dominicà de Barcelona i a la Universitat de Saragossa Fou passioner de l’hospital general de Nuestra Señora de Gracia de Saragossa, per a l’assistència del qual fundà 1804 un institut religiós, que tenia una branca femenina, creada en collaboració amb Maria Ràfols i Bruna i que esdevingué Congregació de Germanes de la Caritat de Santa Anna, i una branca masculina, que s’extingí al cap de poc
Bernat de Cabrera
Història
Vescomte de Cabrera (1328-43 i 1349-50) (Bernat II de Cabrera) i de Bas (1335, 1352-54).
Es casà ~1321 amb Timbor de Fenollet, filla del vescomte d’Illa i de Canet Heretà el vescomtat de Bas del seu parent Hug d’Empúries 1335, però poc temps després el cedí al rei Pere el Cerimoniós, a canvi de Cànoves i Bell-lloc El 1343 es retirà al monestir de Sant Salvador de Breda i cedí el vescomtat de Cabrera al seu fill Ponç IV, però Pere III el feu conseller seu 1347 i el dugué a Aragó Allí derrotà els nobles de la Unió aragonesa Épila, 1348 i poc després, a Mislata, els de la Unió valenciana Mort el seu fill Ponç IV 1349, cedí el vescomtat de Cabrera a Bernat III Bernat de Cabrera , un…
Valeri
Cristianisme
Bisbe de Saragossa.
Fou desterrat per Dacià i morí a l’exili Les seves relíquies foren traslladades a Saragossa l’any 1170 És copatró de la ciutat La seva festa se celebra el 29 de gener
Joana d’Urgell
Història
Comtessa de Foix i, després, de Cardona i de Prades, darrera filla de Jaume el Dissortat i d’Isabel d’Aragó.
Nasqué després de l’empresonament del seu pare En morir la seva mare 1424, passà a la cort de la reina Maria, muller d’Alfons el Magnànim Vers el 1435 es casà amb el comte Joan I de Foix Vídua tot seguit, i sense successió, Alfons IV l’obligà a tornar a Catalunya sota amenaça d’emparar-se de Castelló de Farfanya i d’altres béns seus El 1444 es casà amb el comte Joan Ramon Folc III de Cardona
Francisco Burillo Mozota
Arqueologia
Arqueòleg i prehistoriador aragonès.
Doctor per la Universitat de Saragossa, és professor de prehistòria a la Universitat de Terol Ha centrat la seva investigació en l’estudi dels pobles celtibèrics i ha estat un dels introductors a l’Estat espanyol dels estudis sobre arqueologia espacial Entre els seus treballs cal destacar El valle medio del Ebro en época ibérica 1980, Aproximación diacrónica a las ciudades antiguas del valle medio del Ebro 1986 i Los celtíberos Etnias y estados 1998
Mateo Valero Cortés
Electrònica i informàtica
Enginyer.
Director des de la seva creació 2004 del Centre de Supercomputació de Barcelona a la Universitat Politècnica de Cataluya UPC, del qual forma part el Mare Nostrum, un dels superordinadors més potents d'Europa, és enginyer superior de Telecomunicació per la Universitat Politècnica de Madrid 1974 i doctorat per la UPC 1980, d’on n'és professor des del 1974 i catedràtic del Departament d’Arquitectura de Computadors, des del 1983 Ha estat nomenat doctor honoris causa per les universitats de Belgrad 2008, Tecnològica de Chalmers 2008, Las Palmas de Gran Canària 2009 i Saragossa 2011…
Joan d’Aragó i de Gurrea
Cristianisme
Arquebisbe de Saragossa (1520-30).
Era fill de l’arquebisbe de Saragossa Alfons d’Aragó i d’Anna de Gurrea El 1520 convocà un sínode diocesà que preparà la restauració de la disciplina canònica Edità el Missale caesaraugustanum 1523 i el Breviarium ecclesiae caesaraugustanae 1527 Per a la instrucció del clericat féu reimprimir dos manuals molt populars Instructiones curatorum , 1525, i Tripartito , 1525
Senior
Cristianisme
Bisbe de Saragossa (855-d 863).
Només se'n sap que s’apropià el cor de sant Vicenç màrtir, portat de València el 855 per Audald, monjo de Conques i després de Castres, i que l’hagué de restituir, a causa de l’interès que hi posà el comte Salomó de Cerdanya, el 863/864 L’autoritat del bisbe es trobava aleshores a mercè del califa de Còrdova a través del valí de Saragossa Al seu temps consta que l’església de Santa Maria era la principal de la ciutat
Eduard Llanas i Jubero

Eduard Llanas i Jubero
© Fototeca.cat
Cristianisme
Escolapi.
Biografia En morir la seva mare poc després del seu naixement, el seu pare acabà la carrera eclesiàstica i s’ordenà de sacerdot, mentre deixava els fills a familiars Eduard passà a Barbastre amb una de les àvies i, en morir aquesta, a Mataró amb un altre familiar Alumne de retòrica de l’Escola Pia de Santa Anna, demanà entrar a l’orde on vestí la sotana el 27 de novembre de 1859 i professà el 8 de febrer de 1860 Acabat el noviciat a Sabadell anà a Moià per als estudis de filosofia i de teologia, els quals acabà a Sant Antoni de Barcelona El 1869 tornà a Moià com a professor de filosofia Del…
Jahudán de Cavallería
Economia
Judaisme
Membre d’una notable família jueva de Saragossa, sogre del torsimany Astruc Bonsenyor.
Fou financer i funcionari al servei de Jaume I Batlle de Saragossa des del 1257, el 1260 recaptà rendes reials a Aragó, i almenys des del 1262 feia préstecs al rei El 1276 era batlle de València i collectava diners a la merindad de Saragossa En temps de Pere II fou batlle de Saragossa 1276 i arrendador de rendes reials aragoneses 1277
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 8
- 9
- 10
- 11
- 12
- 13
- 14
- 15
- 16
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina