Resultats de la cerca
Es mostren 3355 resultats
Llei de llengües d’Aragó
Llei aprovada el 2009 i derogada el 2013 que reconeixia alguns drets lingüístics als catalanoparlants de la Franja de Ponent i als aragonesoparlants de l’Alt Aragó, referents a l’ensenyament i a les relacions amb l’Administració.
Fou aprovada el 22 de desembre de 2009, amb la denominació de Ley de Uso, Protección y Promoción de las Lenguas Propias de Aragón, en la tercera i darrera legislatura del president catalanoparlant d’Aragó, Marcel•lí Iglesias PSOE Reconeixia quatre zones lingüístiques segons la proporció d’ús del castellà, el català i l’aragonès una zona d’ús exclusiu del castellà, una zona de coexistència històrica del castellà i l’aragonès al nord d’Aragó, una zona de coexistència del castellà, el català i l’aragonès al nord-est i una zona de coexistència del català i el castellà a…
canal d’Aragó i Catalunya
![](/sites/default/files/media/FOTO/A025229.jpg)
El canal d’Aragó i Catalunya al seu pas per un aqüeducte prop dela vila de Tamarit (Llitera)
© Fototeca.cat
Canal de regatge
Canal que rega la baixa Llitera i les altres terres del sector més occidental de la Depressió Central Catalana, situades entre el Cinca i la Noguera Ribagorçana i el Segre, al S de la serra de la Gessa.
Pren l’aigua de l’Éssera, dins el terme municipal de la Pobla de Castre, dos quilòmetres més avall de la resclosa del pantà de Barasona i cinc més amunt de l’aiguabarreig d’aquest riu amb el Cinca amb un cabal de 35 m 3 per segon passa pels termes, actualment aragonesos, d’Olvena, Estada, Estadella, Fonç, l’Almúnia de Sant Joan i Montsó, i penetra a la Llitera pels alts de la Menudella, al mateix indret on deriva el canal de Saidí al qual cedeix 15 m 3 d’aigua per segon Continua parallel a la serra de la Gessa i després de cedir aigua a les séquies de Sant Sebastià, d’Orriols, de la Mola i de…
guerra dels Infants d’Aragó
Història
Guerra civil castellana, complicada amb guerra amb la corona catalanoaragonesa que tingué lloc, amb interrupcions, en 1429-45.
Enfrontà els infants d’Aragó amb Álvaro de Luna, privat del rei Joan II de Castella Hereus aquells dels béns de llurs pares Ferran I de Catalunya-Aragó i Elionor d’Alburquerque, a Castella, intentaren d’exercir el poder en el regne, aprofitant-se de la debilitat de caràcter de llur cosí Joan II El 1420 les desavinences entre els més grans dels infants, Joan i Enric, feren fracassar el cop d’aquest darrer, que s’havia apoderat a Tordesillas de la persona del monarca i del govern efectiu Empresonat Enric el 1422, no fou alliberat fins el 1426, davant l’amenaça de…
Lluís Maria Aragó i Cabañas
Arquitectura
Pintura
Pintor i arquitecte.
Conreà una pintura figurativa que pot ésser classificada com d’un constructivisme líric Les seves visions de paisatges són ordenades, geometritzades, simplificades i acolorides segons un sentit d’harmonia i d’equilibri Professor a l’Escola d’Arquitectura de Barcelona, s’especialitzà en urbanisme i en la rehabilitació d’edificis, i el 1998 publicà El Creixement de l’Eixample Registre Administratiu d’Edificis, 1860-1928 És autor també de la versió catalana dels Quatre quartets de TS Eliot 1965
Josep Maria Riera i Aragó
Pintura
Escultura
Pintor i escultor.
Des del 1983 desenvolupa el seu discurs plàstic a l’entorn del maquinisme, amb un llenguatge simbòlic marcat per l’interès pels artefactes susceptibles de volar o navegar zèppelins, avions, vaixells, submarins, contemplats fora de la funció que originalment els correspon Parallelament, el seu llenguatge plàstic s’ha anat enriquint en l’aprofundiment del diàleg línia/pla i buit/ple
Narcís-Jordi Aragó i Masó
Periodisme
Dret
Periodista, escriptor i advocat.
Llicenciat en dret a la Universitat de Barcelona, posteriorment cursà estudis de periodisme a l'Escola Oficial de Madrid, i del 1957 al 1977 compaginà aquesta activitat amb l'advocacia Fou un dels fundadors de la revista Presència i també en fou director 1968-80 Corresponsal al llarg dels anys setanta del diari barceloní Tele-exprés , entre el 1955 i el 1963 collaborà a Ràdio Girona conduint diversos programes Fou director del Centre d’Informació i Documentació de la Cambra de Comerç i Indústria de Girona, cofundador de l’Associació de Premsa de Girona 1977 i, el 1985, del Collegi de…
,
Carles d’Aragó i Tagliavia
Història
Príncep de Castelvetrano i duc de Terranova de la família Tagliavia d'Aragona.
Noble napolità, l’any 1561 fou nomenat per Felip II conestable i almirall de Sicília Prengué part en diverses accions a la Mediterrània contra turcs i barbarescs, i entre el 1566 i el 1568 fou virrei de Sicília Posteriorment actuà com a ambaixador prop de l’emperador, i el març del 1581 fou nomenat lloctinent de Catalunya Durant la seva lloctinència 1581-1582 hagué d’afrontar les pressions dels hugonots francesos al Conflent i les escomeses de la pirateria turca En deixar el càrrec de Catalunya fou nomenat governador de Milà 1583-92 Felip II li atorgà el Toisó d’Or
Ferran d’Aragó i de Borja
Història
Comte de Ribagorça (Joan Alfons I: 1565-73) i duc de Vilafermosa, fill de Martí d’Aragó i de Lluïsa de Borja, anomenada la Santa Duquessa
.
Es doctorà en teologia a Salamanca i fou prior de Casserres, monestir del qual féu donació el 1573 al collegi de Cordelles de Barcelona Heretà el comtat de Ribagorça per la mort del seu pare 1581 i del seu germà Joan Alfons 1573 ben aviat hagué de fer front a la revolta dels seus vassalls ribagorçans, als quals derrotà, el 1587, amb la presa de Benavarri, on prengué i féu degollar el capitost Joan d’Àger Ajudats, però, els revoltats per bandolers catalans i pel comte de Chinchón, tresorer general del consell d’Aragó i enemic de la casa de Vilafermosa, es veié forçat a renunciar a…
Enric d’Aragó i de Pimentel
Història
Comte d’Empúries i duc de Sogorb.
Fill de l’infant Enric d’Aragó, duc de Villena, i de Beatriu de Pimentel, i cosí germà de Ferran II de Catalunya-Aragó Era anomenat, àdhuc oficialment, amb el nom d' Infant Enric Fou lloctinent del Regne de València 1478-79 i 1496-1505 i del Principat de Catalunya i del Regne de Mallorca Passà la infantesa a Castella, però aviat fixà la residència a l’Empordà El 1461, durant l’empresonament del príncep Carles de Viana, es mostrà favorable a aquest, però l’any següent combatia a Rubinat a favor de Joan II i era declarat enemic de la terra per les autoritats catalanes…
Ferran d’Aragó i de Gurrea
Història
Cristianisme
Arquebisbe de Saragossa (1539-77) i lloctinent d’Aragó (1566-75).
Era fill de l’arquebisbe de Saragossa Alfons d’Aragó i d’Anna de Gurrea Ingressà a l’orde del Cister 1522, i fou abat de Veruela Tingué un llarg pontificat reformador i convocà sínodes, renovà la litúrgia, vetllà pels seus sacerdots, per als quals publicà el Breviario de Alfonso de Quiñones, fomentà la renovació dels ordes mendicants a Aragó i, el 1550, publicà la butlla In cena Domini D’altra banda, veié sense gaire entusiasme el moviment reformador del concili de Trento i es resistí a la implantació dels jesuïtes a Saragossa Home d’extensa cultura i especialment…
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 9
- 10
- 11
- 12
- 13
- 14
- 15
- 16
- 17
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina