Resultats de la cerca

S'establí de jove a l’Argentina i es casà amb la filla del ministre de finances Uriburu Reuní una important fortuna que li permeté d’edificar a BuenosAires la Casa de España, cedida al govern espanyol, per a installar-hi la legació i el consolat, el Centre Català i el Montepío de Montserrat Creà el Banco Transatlántico, que la crisi econòmica del 1890 féu fracassar Morí d’accident, que la rumor pública atribuí al suïcidi

Home polifacètic, publicà en diversos gèneres, poesia, narrativa, literatura, història, geografia i assaig De la primera etapa cal destacar, Fe y Amor 1879 i La justicia del Rey Santo Tradición toledana 1883, Cuentos incoloros , La República de Orange , Oraciones, misas y cantares 1887, La baronesa de Wilson i Breves noticias sobre la novela contemporánea El 1889 emigrà a l’Argentina i s’establí a BuenosAires Hi fou catedràtic de llengua i literatura castellanes Entre les nombroses obres publicades en aquest país cal esmentar Almanaque histórico argentino 1891 A…

Fundà i dirigí la publicació mensual Catalònia 1923, i fundà el primer Esbart Dansaire Català a l’Argentina Fou director de teatre

Estudià a la Universitat de BuenosAires S'inicià en el teatre Examinando , 1955 i passà, posteriorment, a la narrativa La causa 1960, Sudeste 1962, la seva millor novella, En vida 1971 i Mascaró, el cazador americano 1976 És autor, també, de reculls de contes Con otra gente , 1967 La balada del álamo Carolina , 1976, etc El 1976 fou detingut pels militars argentins i desaparegué

Llicenciat en filosofia i lletres, exercí la docència El 1925 s’establí a BuenosAires Redactor en cap i editorialista amb el pseudònim Jordi Argent de la revista “Catalunya”, collaborà també a “Virolai”, a la Lliga Espiritual de la Mare de Déu de Montserrat i al programa de ràdio L’Hora Catalana , del qual fou cofundador Fou secretari del Primer Congrés de Catalans de les Repúbliques del Plata Montevideo 1936, promogut per Francesc MMasferrer i Vernis , i, el 1941, dels primers Jocs Florals a l’exili, celebrats a l’Argentina

Desenvolupà les tècniques d’impregnació argèntica amb una cinquantena de variants L’aplicació d’alguns dels seus mètodes permeté la descripció de la micròglia i de quatre menes de cèllules d’oligodendròglia glia neuròtropa diferenciant-les de les cèllules de mesòglia, anomenades avui cèllules d’Hortega Relacionat inicialment amb Ramón y Cajal i la seva escola, se n'allunyà per un seguit de discrepàncies amb el mestre Exiliat a l’Argentina, fou nomenat director de l’Instituto Nacional del Cáncer a BuenosAires 1931, on fundà la revista Archivos de histología normal y…

Fou professor a Oviedo, a Madrid i a BuenosAires S'ocupà de diversos aspectes de la matemàtica, com ara els espais n -dimensionals que exposà a Fundamentos de la geometría proyectiva superior, 1916 És molt conegut com a autor d’obres de text i de divulgació i com a historiador de la matemàtica Publicà Análisis algebraico 1917 i Teoría de las funciones reales 1920, i també nombrosos articles en revistes científiques L’Institut d’Estudis Catalans li publicà, dins la collecció de Cursos de Física i Matemàtica, l’obra Teoria de la representació conforme

Fundà La Tribuna 1888 i collaborà assíduament a La Nación de BuenosAires Participà en política, primer dins les files del radicalisme i després del socialisme Els seus treballs foren aplegats, en part, a La Australia Argentina 1898 i Crónicas 1909 Com a escriptor costumista apareix estretament lligat a la picaresca espanyola El casamiento de Laucha 1906, Pago Chico 1908 i Divertidas aventuras del nieto de Juan Moreira 1910 És considerat com el fundador del teatre argentí d’idees per la problemàtica que presenta en els seus drames

Defensà Montevideo i BuenosAires dels atacs anglesos i féu costat al virrei Liniers en la revolta del 1809 Participà en els fets de maig del 1810, declarà vacant el virregnat i convocà una Junta governativa de la qual fou nomenat president, però fou enderrocat pel general Pueyrredón Representant de l’ala conservadora, fou combatut pels radicals i hagué de fugir a Xile després de la derrota de Huaqui Rehabilitat pel congrés de Tucumán 1816, fou nomenat cap d’estat major i el 1821 es retirà a la vida privada

Deixeble d’Eusebi Daniel a l’Escola Municipal de Música de Barcelona, institució d’on posteriorment fou catedràtic, a partir del 1948 Fou el protagonista de nombrosos concerts organitzats a la Sala Oval del Palau Nacional de Montjuïc Realitzà gires de concerts per Alemanya i Portugal i l’Amèrica del Sud Els darrers anys de la seva vida residí a BuenosAires És autor d’un Método para el estudio del harmonio 1942 i collaborà en la redacció del  Diccionario enciclopédico de la Música  1947-52, editat per Central Catalana de Publicaciones