Resultats de la cerca

Estudià dret a Madrid i, posteriorment, a la London School of Economics A Alemanya, on anà com a periodista, prengué contacte amb el moviment de Rosa Luxemburg Membre del PSOE des del 1915, fou un dels dirigents de l’ala esquerrana i, sense abandonar el partit, es mostrà partidari de la collaboració amb la Tercera Internacional Fou ambaixador de la República Espanyola a Mèxic i a la Unió Soviètica Durant la Guerra Civil de 1936-39 fou ministre d’estat amb Francisco Largo Caballero -de qui fou conseller polític, juntament amb Luis Araquistáin - i comissari general de guerra…

Llicenciat en medicina per la Universitat Nacional de Seül, l’any 1983 entrà a treballar com a funcionari tècnic i administratiu de l’Organització Mundial de la Salut Dins d’aquest organisme internacional fou cap d’iniciatives contra la pòlio a l’àrea de l’oest del Pacífic 1990-94, director del Programa Mundial de Vacunes i Immunització 1994-2000 i, des del 2000, ocupà la direcció del programa Aturem la tuberculosi Des del 1998 participà activament en un procés de reforma del funcionament intern de l’OMS i el 2003 en fou nomenat director general Morí en l’exercici del càrrec

El 1921 guanyà la càtedra de llengua i literatura llatines de la Universitat de Barcelona, on dugué a terme una tasca de renovació de l’ensenyament i es convertí en mestre de tota una generació de llatinistes Fou un dels promotors de la Universitat Autònoma de Barcelona i secretari del patronat Participà activament en diverses tasques de la Fundació Bernat Metge, com a director de les publicacions llatines, redactor, corrector i professor dels collaboradors Hi traduí, amb un criteri força literalista, De la natura de Lucreci 1923 i 1928, obra amb què s’estrenà la Fundació També hi establí l’…

Educat dins l’església reformada, de la qual fou acèrrim defensor, prengué part en les campanyes bèlliques i polítiques contra els catòlics sota els regnats d’Enric IV i Lluís XIII El 1620 s’exilià a Suïssa És autor de Les tragiques 1616, extens poema politicoreligiós, compost entre el 1577 i el 1616, en el qual aconsegueix moments de veritable grandesa A més de nombrosos escrits anticatòlics i propagandístics, escriví Les aventures du baron de Foeneste 1617, sàtira de la cort de Maria de Mèdicis, la Histoire universelle 1620, del 1550 al 1601, i l’autobiografia Histoire secrète de Théodore d…

Lluità a la guerra dels Set Anys a favor d’Àustria Partidari de la Revolució Francesa, s’establí a París 1792 Escriví Il vero despotismo 1770, Ricerche sulla scienza dei governi 1790 i Lettres aux souverains sur la Révolution française 1793

Deixà d’escriure en alemany el 1803, i sota la influència de Madame de Stäel publicà Voyage sur la scène des six derniers livres de l’"Enéide” 1804, L’homme du Midi et l’homme du Nord 1824, etc

Autodidacte, el 1798 ingressà a la Medical Pneumatic Institution de Bristol, on estudià la possible acció terapèutica de diversos gasos i dels òxids i els àcids del nitrogen El 1800, Rumford el feu entrar com a professor ajudant de química a la Royal Institution of Great Britain de Londres el 1803 fou nomenat membre de la Royal Society, de la qual fou president 1820-27 Arran de l’invent de la pila d’A Volta, Davy s’interessà per l’acció química del corrent elèctric El 1807 aconseguí d’aïllar el sodi i el potassi per electròlisi de l’hidròxid de sodi i l’hidròxid de potassi fosos seguint el…

Inicià els estudis de piano amb la seva mare, però hagué d’abandonar aquest instrument a causa d’un atac de poliomielitis i començà a estudiar violoncel Fou alumne del Conservatori de Música de París i deixeble de Gerard Hekking i Paul Bazelaire Substituí Pau Casals en el trio que formava amb Jacques Thibaud i Alfred Cortot Posteriorment actuà amb Henryk Szeryng i Wilhelm Kempff Del 1937 al 1939 fou professor de l’Escola Normal de Música de París, i del 1941 al 1949, del Conservatori de Música de la mateixa ciutat L’any 1948 feu la seva primera gira pels Estats Units El seu repertori habitual…

Fou portaveu de la idea d’un socialisme humanitari i federalista, ric de ferments cristians i morals Exiliat durant el període feixista, publicà a l’exili diverses obres de lluita política Il fascismo 1934, La scuola dei dittatori 1938 Estigué a Barcelona, el 1923, on fou empresonat per activista Però el seu renom d’escriptor li prové, sobretot, d’algunes novelles, com Fontamara 1930 traducció catalana de JFuster, 1967, Vino e pane 1937, Il seme sotto la neve 1940 i Il segreto di Luca 1956, que, dintre el gust de la narrativa verista, mostren situacions i ambients de zones de la Itàlia…

Principal portaveu del socialisme alemany després del 1848 Tot i tenir força punts de contacte amb Marx, creia en una tàctica legalista i evolucionista Arribà a considerar la possibilitat d’una monarquia social basada en el sufragi universal, del qual esperava una transformació del caràcter de l’estat Després d’una crisi ideològica deguda a la manca de ressò de l’alçament de Garibaldi, enfocà la seva activitat propagandística exclusivament cap als treballadors, la integració política dels quals anhelava Fou president de l’Associació General de Treballadors Alemanys, fundada a Leipzig el 1863…