Resultats de la cerca

És drenat pel Guadalaviar i pel Jiloca, que al terme rep el nom de riu Cella Economia agrícola i ramadera

Mercedari, exercí diversos càrrecs importants de l’orde prior del convent de Santa Eulàlia de Barcelona, provincial d’Aragó 1625-29 i general de l’orde 1629, i també càrrecs polítics president de la generalitat de València 1628 i ambaixador del rei per a rebre Marianna d’Àustria Costejà la impressió de les butlles i els decrets referents a l’orde, el volum segon de la Crónica general de l’orde i Conquista de la Nueva España

Abans de la seva constitució oficial, ja havia estat especialment important l’ajut de l’aviació alemanya al govern de Burgos en una gran part foren avions alemanys els que efectuaren el primer pont aeri de la història, en transportar les tropes de Franco des d’Àfrica a Andalusia més de 13 000 soldats entre l’agost i l’octubre de 1936 Pel novembre foren incrementats els efectius de l’aviació alemanya i fou constituïda la legió Còndor sota el comandament del general Hugo von Sperrle La formaven quatre esquadrilles de bombardeig, quatre de caça, una d’hidroavions de reconeixement, bateries…

Després de l’esclat de la Guerra Civil Espanyola , s’allistà com a voluntari i es traslladà a l’acadèmia militar de Kirovabad actual Gyandzha, a l’Azerbaidjan soviètic, on cursà estudis de pilot militar En tornar a l’Estat espanyol, el 1937, s’incorporà a les Forces Armades de la República Espanyola FARE a la base de Sisante Conca i participà en bombardeigs als fronts de Madrid i Terol També prengué part en tots els combats de l’Ebre i en l’enfonsament del Baleares El final de la guerra el sorprengué a Alacant, on fou jutjat i condemnat a vint anys i sis mesos de presó…

El terme és travessat pel riu d’Albentosa, que figura com a límit del Regne de València en la delimitació feta per Jaume I

El seu pare li féu donació, en vida, de totes les senyories 1397 Partidari del comte d’Urgell 1410, assistí després al parlament d’Alcanyís 1411 i es mostrà enemic seu i el combaté a Balaguer 1413 El rei li donà algunes possessions del comte Fou coper major de Ferran I, ambaixador de l’emperador Segimon, i assistí al concili de Constança 1414 Fet majordom major d’Alfons el Magnànim, fou nomenat virrei de Nàpols i pacificà Calàbria 1421 En els vaixells de Bernat de Vilamarí anà a Port Pisà per tal d’ajudar els ambaixadors que havien de fer l’acord amb Milà 1426 Fou diputat per Aragó a la cort…

En depenen les centrals hidràuliques a les conques del Flamisell, el Cardós, la Noguera Pallaresa, el Segre i l’Ebre, i també a la Vall d’Aran, bé directament, bé a través de la seva filial, la Societat Productora de Forces Motrius SA Té centrals tèrmiques, que cremen lignit, fuel o gas a Sant Adrià, Badalona, Cercs i Utrillas Terol Tingué participació a les centrals nuclears d’Ascó i Vandellòs i també, gairebé total, a Forces Hidroelèctriques del Segre SA que el 1985 absorbí totalment, a les companyies mineres Carbons de Berga SA, que el 1992 liquidà totalment i Minas y…

S’estén des del fons de l’estreta vall del Palància, pas natural cap a Aragó la carretera i el ferrocarril de Sagunt a Terol travessen el terme municipal prop del Poble, fins als contraforts de la serra de la Calderona El regadiu, que ocupa especialment el fons pla de la vall, comprèn unes 100 ha, regades principalment per la séquia major de Sagunt que pren l’aigua del Palància al terme veí d’Algar i, també, per les fonts de la Murtra i del pou del Picaio La major part del regadiu és ocupat per tarongers i la resta per conreus d’horta, principalment hortalisses Hi ha 405 ha de…

Al mateix temps que naixia i es desenvolupava el Regne d’Aragó es consolidaren els costums jurídics dels habitants del territori, i així aparegueren les primeres normes jurídiques autòctones aragoneses Més tard, a cada poble conquerit, el rei d’Aragó concedí el fur propi i entre aquests furs municipals, font principal del dret aragonès antic, destaquen, a part el discutit fur de Sobrarb, els de Jaca 1064, Barbastre 1100, Belchite 1116, Saragossa 1118-19 i Terol 1176 Instaurada ja a Aragó la dinastia catalana, les corts d’Osca del 1247, sota el rei Jaume I, promulgaren el primer…