Després de l’esclat de la Guerra Civil Espanyola, s’allistà com a voluntari i es traslladà a l’acadèmia militar de Kirovabad (actual Gyandzha), a l’Azerbaidjan soviètic, on cursà estudis de pilot militar. En tornar a l’Estat espanyol, el 1937, s’incorporà a les Forces Armades de la República Espanyola (FARE) a la base de Sisante (Conca) i participà en bombardeigs als fronts de Madrid i Terol. També prengué part en tots els combats de l’Ebre i en l’enfonsament del Baleares. El final de la guerra el sorprengué a Alacant, on fou jutjat i condemnat a vint anys i sis mesos de presó.
Reincorporat a la vida pública a la dècada de 1940, revalidà la seva llicència i practicà l’aviació esportiva fins a mitjan anys setanta. Fou president de l’Aeroclub de Barcelona-Sabadell. El 1976 fundà l’Associació d’Aviadors de la República (ADAR), que pretenia localitzar i reagrupar la diàspora d’aviadors republicans exiliats i de la qual fou el primer president.
El 1977 presidí la branca catalana del Partit Socialista Popular (fusionat el 1978 amb el PSOE). També el 1977 inicià el litigi per al reconeixement dels drets dels militars de la República Espanyola i la reconciliació, objectiu culminat el 1985 amb l’erecció d’un monument a Madrid.