Resultats de la cerca
Es mostren 1498 resultats
Dècan
Altiplà
Altiplà de l’Índia que s’estén per quasi tota l’àrea peninsular, que històricament donà nom a totes les terres al sud del Narmada.
És un altiplà inclinat d’oest a est, de roques paleozoiques i vores abruptes els Ghats Orientals i Occidentals L’interior és solcat per alineacions de turons i travessat pels rius que flueixen al golf de Bengala Godāvari Krishna i Penner Les costes són retallades a l’oest, amb bons ports, i baixes amb deltes i aiguamolls a l’est Els rius són poc navegables i poc aprofitables per al regadiu Les pluges monsòniques arriben a 2 000 mm anuals al litoral, cobert de selva tropical, i a l’interior es redueixen entre 500 i 1 000 mm, puix que els Ghats aturen el monsó del sud-est aquí la vegetació és…
Konkan
Regió
Regió de l’Índia que s’estén per la costa de la mar d’Aràbia, al peu dels Ghats Occidentals, des de Daman a Goa.
Hi ha plantacions d’arròs, cocoters, llegums i jute Hi destaca també la pesca i l’explotació de sorres riques en magnetita
telugu
Lingüística i sociolingüística
Literatura
Llengua dels andhres parlada per 59.686.000 individus (1986), oficial de l’estat d’Andhra Pradesh (Índia), pertanyent a la subfamília central de la família dravídica.
Posseeix una important literatura, iniciada amb unes inscripcions del sIX i que atenyé la perfecció al s XVI, durant l’imperi de Vijayanagar, amb als tres poemes èpics l' Amuktamalyada , de Kṛṣṇadevarāya, el Manucaritram , de Peddanna, i el Pārijātapaharanamu , de Timmanna Els temps moderns sobresurt KViresaliṅgam Pantulu 1848-1919
Pānīpat
Ciutat
Ciutat de l’estat d’Haryana, Índia, situada al N de Delhi i a l’W de Muzaffarnagar, a la vora esquerra del riu Yamuna.
Hāpur
Ciutat
Ciutat de l’estat d’Uttar Pradēsh, Índia, situada 50 km a l’E de Delhi, entre el Ganges i el Canal superior del Ganges.
vaiśya
Hinduisme
Membre de la tercera casta tradicional de l’Índia, constituïda en època vèdica per agricultors aris, i posteriorment per comerciants, funcionaris subalterns, burgesos benestants, etc.
Bé que alguns legisladors no els diferencien dels śudra, hom els considera dvi-ja ‘nats dos cops’, és a dir, realment aris com els bramans i els kśatrīya , capacitats per a oir i estudiar els Vedes
alquena
Cosmètica
Fulles seques en pols, de diverses plantes del gènere Lawsonia
( L.inermis, L.alba
, etc) que es fan a l’Àfrica del N i a l’Índia.
Conté aproximadament un 1% de lawsona i en suspensió aquosa o en pasta és emprada des de l’antigor per a tenyir els cabells, les celles i les ungles d’un color bru vermellós acidificant lleugerament pH pels volts de 5,5, la tintura és relativament sòlida A l’Orient és utilitzada barrejada amb pólvores de fulles d’anyil per a obtenir tonalitats blavoses L’alquena és un ingredient de moltes tintures de cabell comercials
dhow
Transports
Embarcació d’aparell llatí, pròpia de les costes de l’Índia i Aràbia, caracteritzada per la roda còncava, la proa alterosa i el combés baix.
fruiter
Pomeres en flor, arbre fruiter , característic de la Noguera
© Fototeca.cat
Economia
Agronomia
Dit de la planta arbòria que hom conrea per a la producció de fruita.
El conreu dels fruiters tingué durant molt de temps un caràcter merament complementari d’uns altres productes agrícoles, puix que hom destinava la fruita al consum familiar o, pel cap alt, al mercat rural o urbà més pròxim A partir de la segona meitat del s XIX la fructicultura assoleix un desenvolupament autònom i un caràcter més industrial, alhora que el comerç de la fruita pren un caràcter com més va més internacional Les causes principals d’aquesta transformació estan en un augment de la demanda, en una difusió més gran del consum de fruita, en els progressos haguts en la tècnica dels…
fusió nuclear

Reacció de fusió nuclear del deuteri amb el triti
© Fototeca.cat
Física
Reacció nuclear exoenergètica consistent en la reunió de dos nuclis atòmics per a formar-ne un altre de més pesant, amb possible emissió d’un neutró o d’un protó.
La producció d’energia mitjançant la fusió nuclear ja fou considerada el 1928, però les primeres experiències serioses no començaren fins el 1950 La fusió nuclear, contràriament a la fissió, no produeix residus radioactius perillosos L’energia d’enllaç dels nuclis atòmics nucli per nucleó passa per un màxim per a nuclis de nombre atòmic A al voltant de 60 és per això que els nuclis lleugers A <60 alliberen energia en fusionar-se, i els pesants A >60 ho fan en fissionar-se Les principals reaccions de fusió són Les dues darreres poden ésser considerades una conseqüència de les dues…