Resultats de la cerca

Propi d’un poble pràctic, capaç d’una excellent utilització de les tècniques aleshores conegudes, en l’arquitectura l’art incaic és essencialment utilitari, en l’escultura és inexistent i en la pintura es limita a la decoració de pots de fusta queros L’arquitectura palesa una gran habilitat en el treball de la pedra, que permeté de dur a terme notables obres d’enginyeria —terrasses de conreu, canals d’irrigació, dipòsits d’aigua per al regadiu, fortaleses com la de Sacsahuaman, a Cusco , muralles com les de Machu-Picchu , magatzems fortificats—, situada a les vies de comunicació, les quals…

Nascut en una família molt humil, el 1943 fundà una empresa de comandes per correu que anomenà IKEA , acrònim format per les inicials del seu nom i cognom i les de la granja de la família Elmtaryd i la localitat on vivia Agunnaryd L’empresa, que el 1953 obrí el primer establiment, derivà aviat cap a la fabricació de mobles Gràcies a uns dissenys que tingueren una gran acceptació i, sobretot, a la possibilitat que oferia al client de muntar els mobles amb facilitat, cosa que n’abaratia molt el preu, l’empresa aconseguí un creixement extraordinari que en tres dècades li donà presència als cinc…

Fou creada el 1953 pels germans Joan, Josep i Vicent Lladró i Dolz, treballadors del sector de la ceràmica que començaren a fabricar i vendre escultures de porcellana des del forn familiar d’Almàssera Horta El 1958 s’establiren pel seu compte a Tavernes Blanques La forta demanda afavorí l’expansió de l’empresa, que obrí una primera botiga a València i molt aviat mostrà vocació exportadora El 1962 la companyia creà una escola de formació professional, el 1969 inaugurà la Ciutat de la Porcellana, amb fàbriques, oficines i installacions d’oci per als empleats, i el 1980 obrí un museu a Nova York…

Malgrat l’oposició de la seva família, el 1953 anà a París, on obtingué una beca de la Comédie-Française Els anys següents aconseguí notorietat com a actriu teatral, i el 1957 inicià una carrera d’èxit en telefilms i sèries Debutà en el cinema amb el film de Denys de La Patellière  Les Grandes Familles 1958 i, l’any següent, el paper de coprotagonista d’ Hiroshima mon amour , d’Alain Resnais, la consagrà com una de les actrius més internacionals del cinema francès Posteriorment rodà, entre d’altres, Thérèse Desqueyroux 1962, de Georges Franju  Les risques du métier 1967, d’André…

Després de graduar-se per la Universitat de Lancaster 1968, treballà en diaris de circulació local fins el 1972, any que, incorporat a The Times , fou enviat com a corresponsal a Belfast, i posteriorment a altres zones en conflicte A partir del 1989 treballà per a  The Independent Des del 1975 residí alternativament a Beirut i a Dublín, on el 1983 obtingué el doctorat en ciències polítiques pel Trinity College A l’inici de la dècada de 2000 adquirí la nacionalitat irlandesa Les seves cròniques com a corresponsal de guerra obtingueren un gran ressò a més del conflicte nord-irlandès informà,…

El mateix Alfons IV navegava amb l’estol, amb els seus germans Joan i Enric i un centenar de nobles L’estol català, excessivament confiat davant les naus enemigues, aparentment feixugues, fou desfet llevat de dues galeres que fugiren el rei, els infants i els altres efectius catalans foren duts a Gènova i d’allí a Milà, en poder de Felip Maria I de Milà, aliat dels genovesos Malgrat la consternació que aquests fets produïren a Catalunya —la reina Maria cuità a fer gestions per a alliberar els captius—, el resultat fou inesperadament favorable el duc de Milà alliberà Alfons IV i…

Filla del comte Arnau Roger I i Làscara de Ventimiglia Succeí el seu oncle Ramon Roger I, en complir-se les previsions establertes pel seu pare Molt jove i havent de pagar als marmessors 150 000 sous melgoresos, vengué el patrimoni al rei Jaume II, que l’hi retornà en feu honorat 1297 i l’ajudà contra les escomeses dels seus cosins els vescomtes de Coserans, que pretenien el comtat —desheretats el 1256— emparats pels comtes de Foix i els reis de França, que cobejaven la Vall d’Aran Mantingué la integritat territorial, malgrat invasions i atacs 1295-1311, ja resolt el conflicte de la Vall d’…

Es formà a Londres a la Sadler's Wells School posteriorment The Royal Ballet i amb Nicholas Legat Debutà el 1941 a l’International Ballet, i el 1946 actuà per primer cop com a primera ballarina en La Bella Dorment al Covent Garden, on actuà regularment protagonitzant els ballets més celebrats Coppélia , El llac dels cignes , Giselle , i altres, entre els quals les estrenes de Promenade de Ninette de Valois el 1943 i diverses de Frederik Ashton, amb qui collaborà estretament, com ara les Variacions simfòniques de 1946 fins el 1953, en què un accident l’obligà a abandonar els escenaris …

Ordenat de sacerdot el 1816, del 1820 al 1823 fou secretari de la diputació de les Balears Malvist a causa del seu liberalisme, el 1824 féu un viatge a França, on tornà —ja d’una manera definitiva— l’any següent Doctor en dret civil i canònic, començà a París una activitat erudita que fou causa del seu nomenament com a membre de l’Academia de la Historia 1829 Des d’aleshores s’establí a Madrid, on fou bibliotecari del duc d’Osuna i bibliotecari interí de l’Academia de la Historia, cosa que li permeté de continuar els seus treballs erudits, el més important dels quals és la Colección de…

La seva activitat d’arquitecte i d’enginyer es desprèn de testimoniatges literaris, però no en resta cap vestigi conegut És famós, en canvi, pel seu tractat teòric d’arquitectura, en deu llibres De Architectura , escrit entorn de 27-23 aC i dedicat a August, sobretot perquè és l’única obra d’aquesta mena que l’antiguitat ha transmès, malgrat que, seguint l’exemple de texts grecs semblants, a Roma mateix foren escrits molts altres tractats, a més del de Vitruvi Versa sobre tota la problemàtica de l’arquitectura, des de la formació de l’arquitecte i els materials de construcció…