Resultats de la cerca
Es mostren 273 resultats
Enric V de França

Enric V. de França
© Fototeca.cat
Història
Duc de Bordeus i comte de Chambord, fill pòstum de Carles Ferran, duc de Berry.
Després de la mort del seu avi Carles X 1836 i de la renúncia del seu oncle, el duc d’Angulema 1844, fou l’hereu de la corona francesa, que reclamà, a la caiguda de Napoleó III 1870 Malgrat la majoria legitimista a l’assemblea, que el proclamà rei, i el reconeixement dels orleanistes, la seva intransigència sobre les condicions per a assumir la reialesa impossibilità la restauració de la monarquia
Joan Ballester
Cristianisme
Teòleg i general dels carmelitans.
Estudià a París, on explicà 1348 les Sentències i Sagrada Escriptura L’any 1358 fou nomenat general del seu orde al capítol de Bordeus convocà els capítols generals de Trèveris 1362, de Montealbano Llombardia, 1366, de Montpeller 1369, on promulgà unes noves constitucions de l’orde, conservades a la Biblioteca Vaticana, i d’Ais de Provença 1372 Compilà les seves lliçons de teologia en un comentari Super libros sententiarum És autor, entre d’altres obres, del De bello forti militantis Ecclesiae et Antichristi sive de novissimis temporibus, impugnació, sembla, de les doctrines dels…
Sulpici Sever
Literatura
Escriptor llatí.
De família noble, estudià lleis a Bordeus Vidu, heretà de la seva muller una gran fortuna, però renuncià a la vida pública i es retirà amb alguns amics a Primuliacum , al Perigord, on menà una vida ascètica, sota l’influx del seu amic Paulí de Nola i de Martí de Tours Segons Gennadi de Marsella, fou ordenat de prevere Escriví Chronicorum libri duo , història general des dels orígens del món fins a l’any 400 dC són interessants les pàgines dedicades al priscillianisme És famós, però, sobretot, pels seus escrits hagiogràfics entorn de la figura de Martí de Tours, Vita Martini i…
Bernat Roger d’Erill i de Coserans
Història
Senyor del castell i la baronia d’Erill ( Bernat Roger I
), de la vall de Boí, d’Orrit, d’Areny i d’altres extensos dominis.
Fill de Guillem II d’Erill El 1277 es rebellà, amb el comte de Foix i altres nobles, contra Pere II de Catalunya-Aragó Vençut pel rei a Balaguer 1280 fou empresonat a Lleida i indultat el 1281, en canvi de lliurar en garantia les seves possessions al rei Des d’aleshores esdevingué un fidel servidor de la monarquia El 1282 participà en l’expedició reial a Barbaria i a Sicília i fou un dels quaranta nobles que garantiren els pactes de Pere el Gran amb Carles d’Anjou a propòsit del desafiament de Bordeus El 1297 lluità al Pallars contra la invasió d’Arnau d’Espanha i del comte de…
Arnau Roger I de Pallars
Història
Comte de Pallars (1267-88), fill i successor de Roger de Comenges i de Sibil·la de Saga.
Tutor d’Ermengol i Àlvar d’Urgell, fou una gran figura de les revoltes nobiliàries de 1275 i 1280, però després collaborà activament amb Pere el Gran a Tunis, Sicília i el Principat, on lluità contra la invasió francesa 1285 Fou un dels quaranta prohoms que feren fiança pel rei amb motiu del desafiament de Bordeus i, més tard, a Peralada salvà l’infant Alfons, que serví també fidelment arribat a rei Alfons II i li féu d’intermediari amb els nobles aragonesos de la Unió Fou un dels tres ostatges oferts per l’alliberament del príncep de Salern De la seva muller Làscara, princesa grega, tingué…
Koldo Mitxelena Elissalt
Lingüística i sociolingüística
Lingüista basc.
Inicià els seus estudis després de la guerra civil de 1936-39, a la presó, i el 1959 es doctorà en filosofia i lletres És autor, entre altres obres, de Fonética histórica vasca 1961 i Lenguas y protolenguas 1963 Una selecció de la seva extensa obra en èuscar ha estat recollida a Mitxelenaren idazlan hautatuak ‘Obres escollides de Mitxelena’, 1972 Màxima autoritat mundial en el camp de la lingüística basca, sota la seva direcció hom dugué a terme la unificació de l’èuscar literari Signà les obres en castellà Luis Michelena Fou membre de l’Euskaltzaindia Acadèmia de la Llengua Basca Fou…
Martí Vives
Pintura
Pintor.
Format a Figueres amb Josep Morell i Macià, i a la Llotja barcelonina 1922 Estudià després amb Lluís Bausil, Andreu Fons-Godail i Lluís Delfau El 1928 es presentà individualment a Perpinyà Exposà també al Salon d’Automne i al Salon des Indépendants de París, i el 1935 a la Sala Parés de Barcelona Secretari de la comuna de Perpinyà, gestionà la sortida del camp de concentració d’artistes com Antoni Clavé, Carles Fontserè i Pedro Flores, entre altres 1939 Exposà a Tolosa —d’on fou acadèmic—, Bordeus, Montpeller, Narbona, Marsella, etc El 1958 exposà sol a Girona i a Figueres…
Gastó VII de Bearn
Història
Vescomte montcadí de Bearn, d’Oloron, de Gabardà (1229-90), de Brulhès i de Marsan i comte en part de Bigorra.
Fill de Guillem II i de Garsenda de Provença, és el darrer dels vescomtes bearnesos de nissaga catalana Cap del partit castellà a Gascunya, visità Alfons X a Sevilla 1253, que li encarregà d’expulsar-ne els anglesos Arribà fins a Bordeus, però fou repellit per les forces d’Enric III d’Anglaterra Intervingué en les lluites entre França i Anglaterra i, fet presoner pel comte de Leicester 1251, fou conduït a aquest darrer país, però poc després fou alliberat Altrament, es mantingué neutral en la gran contesa francocatalana durant el regnat de Pere II el Gran i dels seus immediats…
Marcel Cazeilles
Medicina
Metge i poeta.
Graduat a Lió l’any 1931, feu carrera de metge militar i arribà a general S’especialitzà en radiologia i fou cap de servei de l’hospital Robert Picqué de Bordeus fins el 1956, any en què passà al ministeri de la Defensa Nacional a París Aprofundí els estudis en el camp de la medicina nuclear, fou director del centre d’investigació dels serveis sanitaris de l’exèrcit 1961 i responsable de les mesures de protecció humana enfront de les radiacions en les proves nuclears franceses Conreà la poesia catalana i publicà, amb el pseudònim Joan la Cella , un recull de poemes en edició…
,
Guillem de Castellnou
Història
Vescomte de Castellnou (1268-84).
Succeí el seu germà Jaspert IV al vescomtat La seva muller Ava de Vernet li aportà en dot la senyoria de Ceret Fou un seguidor fidel de Pere II de Catalunya-Aragó, a qui l’uní una estreta amistat El rei l’ajudà a aixecar el setge que una lliga de nobles havia posat al seu castell de Montboló 1276 El 1282 acompanyà el rei al setge d’Alcoi, a l’emirat de Constantina, i d’allí fou enviat prop del papa Martí IV per demanar ajuda El mateix any fou designat com a cap dels cent cavallers catalans que havien de prendre part en el desafiament de Bordeus entre Pere II i Carles d’Anjou Fou…
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 10
- 11
- 12
- 13
- 14
- 15
- 16
- 17
- 18
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina