Resultats de la cerca
Es mostren 689 resultats
gra
Numismàtica i sigil·lografia
Moneda napolitana de bronze, encunyada sota Felip IV de Castella i equivalent a dos tornesos.
De tipologia i pes molt variables entre nou grams i sis, portava el bust del rei, i al revers, la creu de Jerusalem i, més tard, un escut partit amb les armes de Sicília i de Jerusalem
sisó
Numismàtica i sigil·lografia
Moneda valenciana de coure, amb un valor de 6 diners, encunyada pel rei Felip V d’Espanya quan establí el nou règim (1707).
Porta a l’anvers l’escut d’Espanya i al revers una V coronada i el 6 com a marca de valor Hom en baté entre els anys 1709 i 1713 per facilitar la recollida de l’antic numerari de menuts
blaugrana
Esport general
Futbol
Relatiu o pertanyent al Futbol Club Barcelona.
El nom prové dels colors distintius de l’uniforme, l’escut i la senyera de l’equip Les primeres samarretes dividides en dues bandes, blau i grana, foren substituïdes el 1904 per les actuals, llistades verticalment amb els mateixos colors
les Torres
Vista general del mas les Torres (Artés)
© C.I.C. - Moià
Masia
Mas del municipi d’Artés (Bages).
Estratègicament situat al SW del terme És un gran casal amb una torre rodona de defensa adossada al seu darrere i una gran façana goticorenaixentista, amb l’escut del mas i altres elements ornamentals La seva història es remunta al segle XIII
cara o creu
Jocs
Joc d’atzar en què dos jugadors pronostiquen, en opcions contràries ( cara
o creu
), la posició en què restarà una moneda llançada a l’aire.
Al Rosselló és conegut amb la locució Sant Joan o barres , que fa referència al tipus de moneda batuda a Perpinyà al s XVI, que porta l’escut coronat de Catalunya a l’anvers i la imatge de sant Joan Baptista al revers
excel·lent de la magrana
Numismàtica i sigil·lografia
Moneda d’or batuda després del 1497 pels Reis Catòlics, adaptada als patrons del ducat, amb pes de 3,5 g i llei de 23 3/4 quirats.
En foren encunyats múltiples de dos excellents i divisors o migs A l’anvers hom hi veu els busts afrontats dels reis i, al revers, l’escut amb les armes de tots els seus regnes, inclòs el de Granada representat per una magrana, ja conquerit
bordura de peces
bordura de peces
Heràldica
Bordura que es diferencia de la componada, per una banda perquè un dels seus dos esmalts és el mateix del camper.
Per això, només es dibuixen les superfícies ocupades per l’altre esmalt, que acostuma a ésser el mateix de la figura principal i per altra banda, perquè, de les peces que en resulten, n'hi ha una a cada cantó superior de l’escut, formant angle recte
creu de Comenge
Creu de Comenge
© Fototeca.cat
Heràldica
Creu de la família i el comtat de Comenge.
Originàriament era una creu patent de gules sobre camp d’argent, els braços de la qual s’anaren representant més i més amples fins que emplenaren tot l’escut i hi deixaren només quatre petits espais amigdaliformes, anomenats otelles pels heraldistes francesos i ametlles pelades pels catalans
peso
Economia
Unitat monetària principal de Xile des del 1851.
El 1953 establí un tipus de canvi unificat a raó de 110 pesos per dòlar EUA, la gran depreciació del qual motivà que l’any 1960 fos substituït per l’escut L’any 1975 hom tornà al peso establint una equivalència de 1 000 escuts per peso Dividit en 100 cèntims
timbre d’Aragó
Numismàtica i sigil·lografia
Moneda d’or, que l’any 1394 manà el rei Joan I de Catalunya-Aragó que s’encunyés a la seca de Perpinyà, i per això coneguda als documents catalans amb el nom de timbre de Perpinyà.
Tenia un pes de 3,52 g, portava a l’anvers la figura del rei completa, amb el ceptre a la dreta i el món de l’imperi a l’esquerra, vestit de llarg i al revers, un escut format per les armes reials sobremuntades amb la cimera que representa el drac alat