Resultats de la cerca
Es mostren 685 resultats
gra
Numismàtica i sigil·lografia
Moneda napolitana de bronze, encunyada sota Felip IV de Castella i equivalent a dos tornesos.
De tipologia i pes molt variables entre nou grams i sis, portava el bust del rei, i al revers, la creu de Jerusalem i, més tard, un escut partit amb les armes de Sicília i de Jerusalem
sisó
Numismàtica i sigil·lografia
Moneda valenciana de coure, amb un valor de 6 diners, encunyada pel rei Felip V d’Espanya quan establí el nou règim (1707).
Porta a l’anvers l’escut d’Espanya i al revers una V coronada i el 6 com a marca de valor Hom en baté entre els anys 1709 i 1713 per facilitar la recollida de l’antic numerari de menuts
blaugrana
Esport general
Futbol
Relatiu o pertanyent al Futbol Club Barcelona.
El nom prové dels colors distintius de l’uniforme, l’escut i la senyera de l’equip Les primeres samarretes dividides en dues bandes, blau i grana, foren substituïdes el 1904 per les actuals, llistades verticalment amb els mateixos colors
cara o creu
Jocs
Joc d’atzar en què dos jugadors pronostiquen, en opcions contràries ( cara
o creu
), la posició en què restarà una moneda llançada a l’aire.
Al Rosselló és conegut amb la locució Sant Joan o barres , que fa referència al tipus de moneda batuda a Perpinyà al s XVI, que porta l’escut coronat de Catalunya a l’anvers i la imatge de sant Joan Baptista al revers
les Torres
Vista general del mas les Torres (Artés)
© C.I.C. - Moià
Masia
Mas del municipi d’Artés (Bages).
Estratègicament situat al SW del terme És un gran casal amb una torre rodona de defensa adossada al seu darrere i una gran façana goticorenaixentista, amb l’escut del mas i altres elements ornamentals La seva història es remunta al segle XIII
excel·lent de la magrana
Numismàtica i sigil·lografia
Moneda d’or batuda després del 1497 pels Reis Catòlics, adaptada als patrons del ducat, amb pes de 3,5 g i llei de 23 3/4 quirats.
En foren encunyats múltiples de dos excellents i divisors o migs A l’anvers hom hi veu els busts afrontats dels reis i, al revers, l’escut amb les armes de tots els seus regnes, inclòs el de Granada representat per una magrana, ja conquerit
timbre
Heràldica
Acompanyant col·locat damunt l’escut (corona, casc, cimera, etc).
bordura de peces
bordura de peces
Heràldica
Bordura que es diferencia de la componada, per una banda perquè un dels seus dos esmalts és el mateix del camper.
Per això, només es dibuixen les superfícies ocupades per l’altre esmalt, que acostuma a ésser el mateix de la figura principal i per altra banda, perquè, de les peces que en resulten, n'hi ha una a cada cantó superior de l’escut, formant angle recte