Resultats de la cerca
Es mostren 311 resultats
dominicà | dominicana

Convents dominicans als Països Catalans
© fototeca.cat
Cristianisme
Membre d’un dels ordes religiosos mendicants fundat per sant Domènec a Tolosa (Llenguadoc).
Origen i història L’orde sorgí com a rèplica catòlica al predomini del catarisme albigès, però amb una finalitat clara de predicació universal Aprovat per Folquet, bisbe de Tolosa, el 1215 i confirmat el 1216 per Honori III, inicialment es presentà com una comunitat de canonges regulars dedicats a la predicació diocesana, però evolucionà amb rapidesa i es constituí en orde clerical, amb unitat de legislació i de govern i amb l’objectiu de la predicació itinerant unit al testimoniatge d’una vida regular i de pobresa voluntària orde mendicant Les Constitutiones atenyeren la redacció definitiva…
caputxí
Cristianisme
Membre d’un dels diversos ordes inspirats en la regla dels franciscans, que fou reformat per Matteo di Bassi o da Bascio (1495-1552), frare menor observant.
Propugnava el retorn al primitiu esperit franciscà de pobresa integral i llibertat de predicació Fou aprovat per Climent VII el 1528, bé que estigué sota la jurisdicció dels frares menors observants fins el 1619 Els papes de la contrareforma, dins la qual l’orde féu un paper important, el defensaren i en diverses ocasions el declararen orde franciscà Els caputxins s’han dedicat a l’evangelització i a les missions populars Per llur iniciativa fou fundada la Congregació de Propaganda Fide, el 1662 Actualment l’orde rep el nom oficial d' Ordo Fratrum minorum S Francisci Cappuccinorum , i té 16…
teixidor de lli
Història
Oficis manuals
Menestral que fabricava teixits de lli; normalment treballava també el cotó i el cànem (en especial al País Valencià), i a vegades la llana.
A diferència dels teixidors de llana, eren menestrals independents, si bé la indústria del lli no tingué al Principat la mateixa difusió que la draperia A Barcelona, el gremi de teixidors de lli i de cotó fou creat al s XIV ordinacions del 1325 i el 1394 i rebé nombroses disposicions i privilegis durant els s XV 1402, 1466, XVI 1550, 1599 i XVII 1662-69 Durant el XVIII el gremi mantingué la seva cohesió interna, però sense participar gaire de l’embranzida econòmica de la centúria Al Principat hi hagué gremis de teixidors de llana i de lli Igualada, Cardona, Solsona, de lli i cotó Reus 1583 i…
Guillem de Montcada
Història
Senyor de Tortosa i de la baronia de Fraga (Guillem I de Montcada).
Era casat amb Margarida de Narbona, i sembla que abans del 1232 ho era amb Alamanda de Querol Combaté en la conquesta de Mallorca 1229, amb el seu pare Ramon II, que hi morí, i en la de València 1238 en ambdós llocs obtingué del rei Jaume I alguns dominis Posteriorment l’acompanyà a Xàtiva i al tractat d’Almirra amb Alfons X de Castella 1244, així com a la presa de Biar 1245 Com a tutor del seu parent Gastó VII, vescomte montcadí de Bearn, mantingué plets amb la ciutat de Vic, que el rei hagué de resoldre Jaume I li concedí la baronia de Fraga en canvi dels seus drets al castell de Lleida…
Vicenç Borràs i Mompó
Pintura
Pintor.
Autor de grans quadres d’història, com La dona de Padilla rebent la notícia del fracàs dels comuners 1881 Barcelona, Facultat de Medicina Fou catedràtic 1888 i acadèmic de l’Acadèmia de les Nobles i Belles Arts de Sant Carles 1893
Joan Carles Ferrero i Donat

Joan Carles Ferrero i Donat
© Carine06
Tennis
Tennista.
Fou campió del món quan tenia 13 anys al torneig de Les Petits Princes Annecy, França, i a 14 anys al torneig de Les Petits As Tarba, Occitània Com a júnior, jugà la final del Roland Garros el 1998 Aquest mateix any esdevingué jugador professional El 1999 guanyà el torneig de l’ATP de Mallorca i el 2000 formà part de l’equip espanyol que aconseguí la Copa Davis davant Austràlia, trofeu que tornà a aconseguir els anys 2004 i 2009 El maig del 2003 aconseguí el seu únic títol de Grand Slam en derrotar l’holandès Martin Verkerk al torneig de Roland Garros, i al setembre fou número 1 mundial del…
Massalavés
Aspecte de Massalavés
© Fototeca.cat
Municipi
Municipi de la Ribera Alta, a la plana al·luvial del Xúquer, a la vora esquerra del riu Verd o dels Ullals, que forma el límit meridional.
El regadiu ocupa gairebé la totalitat del territori i aprofita l’aigua de la séquia reial del Xúquer a través dels braços de les séquies d’Anguilera, d’Alfait i de Paranxet 361 ha i l’aigua del riu Verd els conreus principals són els tarongers unes 200 ha, el blat de moro i les hortalisses i l’arròs 80 ha, que ha anat perdent terreny i que n'havia estat anteriorment la base econòmica La indústria és una activitat recent hi ha una gran fàbrica de mobles i d’altres, petites, de rajoles, d’elements per a la construcció, etc Façana principal de la torre dels Milà, a Massalavés © Vicenç Salvador…
Berenguer de Vilaragut
Segell de Berenguer de Vilaragut
© Fototeca.cat
Història
Fill probable de Pere de Vilaragut.
Fou escuder de Jaume I, el qual li donà, vitalici, el castell de Duocastella o de Rocafiguera 1273 i les vegueries de Bages, Osona, Ripoll i Berguedà 1274, concessions confirmades per Jaume II 1295 Anà a Sicília, on actuà com a agent de negocis de l’infant Jaume per al comerç marítim amb el nord d’Àfrica 1286-89 Fou mestre portolà de Sicília, i al temps de l’infant Frederic li fou pres aquest càrrec, bé que pogué recuperar-lo com a collaborador de Tomàs de Pròixida 1295 Com a capità de galeres, lluità contra els angevins a Calàbria, on saquejà diversos ports, i féu una ardida entrada a…
Antoni Peris
Pintura
Pintor.
Actiu a València entre el 1404 i el 1436 Format en la línia internacional de Miquel Alcanyís, collaborà amb Andreu Marçal de Sax el 1404 Treballà un retaule de la Trinitat per a l’església de Gandia 1416 i es comprometé a pintar-ne un altre amb els set goigs de la Mare de Déu per a Maria Ferrandes 1417 El 1420 contractà un retaule de la vida de Crist per a Xèrica i, el 1419, el destinat a la capella de Sant Gregori de la seu de València, amb escenes de la vida del sant i les de sant Bernat d’Alzira Martiri de Sant Bernat d’Alzira i les seves germanes , del qual avui tan sols resta un…
Benissuera

Municipi
Municipi de la Vall d’Albaida, en un terreny pla al·luvial, a la vora del riu d’Albaida, que limita el terme al sud-est.
L’economia es basa en l’agricultura El regadiu 40 ha és escàs, a causa del caràcter estacional de les aigües del riu i de la insuficiència de les de pous Els conreus més estesos són el de la vinya 100 ha, dedicada a la producció de raïm de taula, cereals i oliveres La terra, molt repartida, és explotada quasi totalment pels propietaris La població es doblà durant el s XVIII, s’estacionà al XIX i ha anat disminuint durant el XX, a causa de l’emigració, especialment cap a Alfarrasí El poble 207 h agl 2006, benissuerans 200 m alt és a la vora de la carretera de Xàtiva a Alcoi D’origen islàmic,…
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 11
- 12
- 13
- 14
- 15
- 16
- 17
- 18
- 19
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina