Resultats de la cerca

Deixeble d’A Longo a Nàpols i de Jadassohn a Leipzig Professor de composició 1915 i director 1918 del conservatori de Bolonya Director del Liceo de Torí 1923-39 Fou autor d’una dotzena d’òperes, com Resurrezione 1904, de tendèn cia verista, La leggenda di Sakuntala 1921, d’influència impressionista, i Cyrano de Bergerac 1936 Acabà la Turandot 1925 de Puccini També escriví música simfònica, com la Simfonia en mi 1912, ballets, música de cambra, obres vocals cant i piano i algunes peces de piano

El 1888 anà a Leipzig a estudiar música i posteriorment s’establí definitivament a Anglaterra No obstant això, gran part de la seva producció tracta de les condicions de vida a l’Austràlia del s XIX, en particular les novelles The Getting of Wisdom 1910 i la trilogia The Fortunes of Richard Mahony 1917-29 Publicà també Young Cosima 1939, recreació de la muller de Wagner, les narracions The End of a Childhood 1934 i el 1948 hom publicà la seva autobiografia inacabada, Myself When Young

Els primers editors de música sorgiren amb la tipografia musical, com Ottaviano dei Petrucci des del 1498 a Venècia, Pierre Attaingnant 1529-49 i Ballard & Le Roy 1551-1776 a París, Jacques Moderne 1532-67 a Lió i Tielman Susato 1543-60 a Anvers Al s XVIII apareix a Leipzig la cèlebre editorial Breitkopf & Härtel A Viena, Artaria 1778-1932 edità la major part de l’obra de Gluck, Haydn, Mozart i Beethoven Modernament s’han destacat Ricordi e Compagnia 1808 de Milà, Ditson 1835 de Boston i, a Madrid, la Unión Musical Española 1900

L’empresa editora fundada a Leipzig el 1719 per Bernhard Christoph Breitkopf 1695-1777 començà imprimint obres de Telemann i CPhE Bach, entre d’altres El 1795, Christoph Gottlob Breitkopf 1750-1800, net de Bernhard Christoph, s’associà a Gottfried Christoph Härtel i refundà l’empresa amb el nom de Breitkopf und Härtel Editaren les obres de Mozart, Haydn i Beethoven, entre d’altres, i publicaren al llarg del segle XIX les obres completes de JS Bach Gran part dels seus arxius desaparegueren el 1943 a causa d’un bombardeig

Estudià a Göttingen i va haver d’exiliar-se per la seva participació en l’aixecament d’aquesta ciutat Professor de les universitats de Brusselles, Frankfurt i Leipzig, fou un entusiasta krausista i, gràcies a la seva estada a París i a Brusselles, difongué el krausisme a França, d’on passà a la península Ibèrica La seva obra Cours de Droit naturel 1837 fou traduïda al castellà 1841 per Ruperto Navarro García, amic de Sanz del Río, el qual fou deixeble d’Ahrens a Brusselles el 1843 i el 1844

Fou metge de la cort de Viena i professor de castellà de Maria Cristina d’Habsburg, futura reina d’Espanya Més tard anà a Leipzig, on fundà un institut de traduccions i fou intèrpret jurat dels tribunals Fou corresponsal d' El Imparcial de Madrid a Alemanya El 1912 tornà a Barcelona, i, com a expert en diversos idiomes, passà a l’Institut d’Estudis Catalans 1914 Deixà obres de tema mèdic, com Leyes dióptricas y catóptricas del oftalmóscopo 1878 i Compendio de hidrología médica 1884, i un mètode taquigràfic català i castellà, sovint reeditat

Assistent de Mahler a Hamburg, dirigí després orquestres a Breslau, Riga i Berlín, fins que fou cridat a l’òpera de la cort de Viena 1901-12 Director de l’orquestra de Munic 1913-22, de l’òpera de Berlín 1925 i del Gewandhaus de Leipzig 1929, el 1941 succeí el seu amic Toscanini en l’orquestra simfònica de Nova York Publicà Mahler 1936, Theme and Variations 1944 i Von der Mozarts Zauberflöte ‘Sobre la Flauta Màgica de Mozart’, 1955 Fou considerat un dels millors especialistes en música de Mozart del seu temps

Fou professor a Bonn, Leipzig i Berlín Organitzà una associació de geografia i fundà un institut oceanogràfic Realitzà molts viatges d’estudis geològics i geogràfics per Europa Alps, Carpats i als EUA, on treballà com a geòleg a Califòrnia Del 1868 al 1874 estudià la geologia i la geografia de la Xina És considerat com un dels creadors de la geomorfologia Entre moltes altres obres hom pot citar China, Ergebnisse eigener Reisen ‘Xina, resultats dels propis viatges’, 1877 i Geomorphologische Studien aus Ostasien ‘Estudis geomorfològics de l’Àsia de l’Est’, 1903

De titularitat pública des del 1969, funciona com a biblioteca nacional Elabora la bibliografia alemanya Té una collecció especial de literatura alemanya de l’exili 1933-45, així com un important fons musical Després de la reunificació 1990 es fusionà amb la Deutsche Bücherei de Leipzig de la qual havia volgut ser la continuació a l’antiga Alemanya Occidental i el Deutschen Musikarchiv Berlin fundat el 1970 Entre les diverses filials, el seu fons és de més de 13 000 000 volums La nova biblioteca unificada prengué el mateix nom de Deutsche Bibliothek

Estudià a Berlín, Munic, Leipzig i Zuric Treballà a Zuric, Manchester i Cambridge del 1929 al 1937 Ha estat professor de matemàtiques 1937-46 i de física teòrica 1946-63 a Birminghan, a Oxford 1963-74 i a Washington 1974-77 Del 1940 al 1945 treballà a Los Alamos en física nuclear, i collaborà amb ORFrisch en el desenvolupament del programa britànic nuclear Contribuí teòricament a l’avanç en l’ús de l’urani 235, en la producció de les reaccions en cadena i la idea de la massa crítica