Resultats de la cerca

Participà en la tercera guerra púnica contra Cartago 149 aC, que assetjà, sense èxit, amb el seu collega L Marci Censori És recordat com un dels fundadors del ius civile , i deixà una obra en set llibres Manilii monumenta També li són atribuïdes altres lleis, fórmules i actuacions jurídiques

De la família dels Manlii, la tradició explica el nom de Torquat pel fet d’haver arrabassat el collar torques a un gegant celta després d’occir-lo en un duel Prototip de totes les virtuts romanes, encarna la pietat salvant el seu pare de la persecució, i la justícia condemnant a mort el propi fill, que, desobeint les seves ordres, havia sortit de les files per lluitar contra un tusculà Dictador 353 i 349 i cònsol 347, 344 i 340, tingué un paper important en la guerra llatina

Fill de Vespasià i germà de Tit, a qui succeí Defensà el limes contra els pobles bàrbars, es desplaçà ell mateix al Danubi i al Rin i creà els Camps Decumans 83 Alhora, el seu general Agrícola inicià ofensives contra els caledonians a Escòcia Rebutjà els nòmades que amenaçaven les províncies nord-africanes L’any 85 es nomenà censor perpetu, inicià una política interior d’afrontament amb el senat i reorganitzà l’administració tot això assenyalà el canvi cap a un règim autoritari dominatio basat en l’enfortiment de l’autoritat de l’emperador La seva política de confiscacions, i també l’impost…

Fill de l’emperador Car, fou nomenat cèsar juntament amb el seu germà Carí A la mort del seu pare esdevingué August Una malaltia als ulls l’obligà a interrompre la campanya bèllica contra els perses De retorn, fou assassinat al Bòsfor

Influït per Carlo Porta, adoptà una actitud voltairiana i anticlerical, moderada al final de la seva vida Deixà inèdits més de 2 000 sonets, editats amb el títol I Sonetti romaneschi 1886-89, en els quals descriví i satiritzà els costums i l’artificiositat de la vida romana

El 215 aC, durant la guerra contra Anníbal, proposà la creació de la Lex Oppia encaminada a reprimir el luxe i la fastuositat — segons alguns autors antics, descarada — de les dames romanes Aquesta llei, considerada com una de les disposicions sumptuàries més antigues, fou abrogada l’any 195 aC, malgrat la forta oposició del censor Marc Porci Cató

Fill del patrici Orestes —rebel a l’emperador Juli Nepos—, el seu pare el féu proclamar emperador, bé que es reservà per a ell l’exercici del poder Vençut Orestes, fou deposat per Odoacre i relegat a Nàpols

Fill d’Ocrísia, noble romana esclava de la muller de Tarquini Prisc, aquest el prengué com a gendre i successor seu en el tron La tradició antiga li atribueix la constitució serviana una constitució popular en la qual potser s’inspirà la legislació republicana, la reforma de l’exèrcit sobre bases centuriades o centúries , la divisió de la ciutat en tribus territorials amb l’ampliació de les muralles muralles servianes , etc Morí assassinat pel seu gendre Luci Tarquini, el futur rei Tarquini el Superb

Fou deixeble de GLBernini La seva primera obra completa és l’església de Santa Maria in Campitelli de Roma 1663-67, de façana amb dos ordres superposats, alternança de sortints i entrants i planta de creu grega, amb llarga nau a l’est Collaborà amb Fontana, en les dues esglésies cupulades de la Piazza del Popolo, de Roma, Santa Maria in Monte Santo i Santa Maria dei Miracoli, de rigorós pla simètric El seu pare, Girolamo Rainaldi Roma 1570 — 1655, també arquitecte, treballà a Bolonya església de Santa Lucia, Parma i Mòdena Per encàrrec d’Innocenci X féu el Palazzo Pamphili a Roma

Després d’una primera etapa d’un neoclassicisme academicista, seguí els corrents vienesos tot creant diversos edificis monumentals a Roma, en el període 1920-25 A partir de l’Albergo Ambasciatori tornà al classicisme anomenat aleshores romà antic Es convertí en l’arquitecte oficial i el màxim representant —sota Mussolini— de l’arquitectura feixista El 1931 dirigí la construcció de la Ciutat Universitària de Roma, concebuda en un to monumentalista en projectar els propileus i el rectorat El 1937 construí el pavelló italià de l’Exposició Internacional de París