Resultats de la cerca

El seu desenvolupament es produí a partir del segle XIII, fonamentant-se en el dret romà, i culminà en el Corpus Iuris Canonici La reunió de grans concilis com el de Trento i el creixement de l’activitat legislativa obligà a una reestructuració i sistematització, que prengué cos amb el Codi de dret canònic El codi vigent actualment fou elaborat per una comissió nomenada per Joan XXIII el 28 de març de 1963, després de la primera sessió del concili II del Vaticà Continuada la tasca per Pau VI, el nou codi fou aprovat per Joan Pau II el 25 de gener de 1983 Consta de 1753 cànons i…

Ja Calixt I ~220 reivindicà per a ell l’autoritat donada pel Crist a Pere, però als tres primers segles, malgrat algunes mostres d’arbitratge, el primat “primacia de Roma en la caritat”, segons l’expressió d’Ignasi d’Antioquia no s’encarnà en una jurisdicció damunt les altres esglésies Lleó I posà els pilars de la doctrina de la primacia papal a partir de la tradició sòlida dels sepulcres dels apòstols Pere i Pau i de la capitalitat de l’imperi Romà I els grans pares grecs i Agustí, entre altres, reconeixien a la seu de Pere una plenitud de veritat Bé que a la llum de l’exegesi i la història…

Sacerdot 1945, doctor en història eclesiàstica 1950 per la Pontifícia Universitat Gregoriana de Roma i bibliotecari del seminari i de la Facultat de Teologia, de Barcelona 1964-71 Diplomat per l’Arxiu Vaticà 1947 i canonge, amb l’ofici d’arxiver, de la seu barcelonina 1965-96, reordenà la documentació capitular Feu una important contribució a la renovació de la historiografia eclesiàstica en l’àmbit de l’edició crítica de fonts hagiogràfiques, litúrgiques i documentals del període medieval, amb una extensa obra editada que comprèn 6 llibres i 39 articles d’investigació, 3…

Les esglésies cristianes del s I eren regides de diferents maneres les judeocristianes, sobretot, continuaren amb el sistema presbiteral propi d’Israel, on els preveres o ancians ancià tenien el govern polític i religiós de les comunitats sanedrí Al s II s’imposà la forma monàrquica el bisbe, per poder atendre les comunitats extraurbanes parròquia, ordenà collaboradors, anomenats també preveres, donant origen al presbiteri diocesà Totalment subordinat a l’episcopat, l’orde dels preveres esdevingué un estament de segon grau El concili II del Vaticà rehabilità, amb nova visió…

Ordenat de sacerdot el 1937, collaborà en organismes de la cúria vaticana Durant el pontificat de Joan XXIII dugué a terme missions diplomàtiques als antics països socialistes de l’Europa de l’Est, tasca en la qual se situà al capdavant en ésser nomenat per Pau VI secretari d’Afers Extraordinaris 1967, amb l’objectiu de millorar la situació de l’Església Catòlica sota règims comunistes El 1979 Joan Pau II el féu cardenal i secretari d’estat del Vaticà, càrrec que detingué fins el 1990 El 1984 fou nomenat prefecte del Consell per als Afers Públics de l’Església

De molt jove anà a Itàlia, on, segons la tradició, fou amic íntim de GVasari i el seu collaborador a la Sala Reggia del palau del Vaticà vers el 1570 El 1574 el gran duc de Toscana li encarregà les decoracions a l’oli i al fresc del Palazzo Pitti, i també cartons per a tapissos Maximilià, elector de Baviera, el cridà a la seva cort, on treballà la resta de la seva vida Allí féu el mausoleu de Lluís I de Baviera a la Liebfrauenkirche de Munic, la seva obra mestra, i s’encarregà de la restauració ornamental de la Residenz

Nascut a Xile —on el moviment celebrà un congrés nacional el 1972—, s’estengué després a l’Argentina, el Perú, Mèxic i l’Amèrica Central, on contribuí a l’aparició de la teologia de l’alliberament, i finalment arribà a Europa Als Països Catalans n'hi ha diversos grups, minoritaris però actius Tot i que les relacions amb la jerarquia han estat sovint incòmodes, els membres del moviment no volen separar-se de l’Església, però de fet se'n senten marginats, particularment arran del rumb pres pel Vaticà sota el pontificat de Joan Pau II

Nasqué com una transformació de les Jornades Catalanes de Teologia, creades per un grup de teòlegs catalans reunits a Roma l’any 1966, amb motiu del primer Congrés de Teologia del Concili II del Vaticà Reconeguda jurídicament el 1972 per la Conferència Episcopal Tarraconense, la seva activitat principal és l’organització de les Jornades celebrades cada any en un indret diferent dels Països Catalans i dedicades a l’estudi de temes teològics d’actualitat Les ponències i comunicacions són sovint publicades en llibres o en números especials de revistes En fou el primer president…

Practicada a Grècia, a Roma fins al segle IV i entre els pobles nòmades des de temps molt antic, ha perdurat a l’Índia Prohibida per diverses confessions, l’Església catòlica l’admeté el 1963 i inclogué l’autorització en la revisió del codi de dret canònic del 1983 Hom en recomana l’ús tant per raons higièniques com pel creixement dels cementiris a les grans ciutats, i n’ha augmentat la pràctica L’any 2016 el Vaticà prohibí escampar les cendres o conservar-les fora d’un recinte sagrat per tal d’evitar pràctiques panteistes, paganes o supersticioses

Pastor protestant, s’installà 1940 al poblet de Taizé, Borgonya, on fundà la comunitat de Taizé , per a la qual escriví una Regla 1953 Observador en el concili II del Vaticà, el 1970 llançà la idea d’un Concili dels Joves , que s’inicià a Taizé el 1974 i que ha prosseguit amb noves trobades, algunes a Barcelona Entre altres obres, és autor de Vivre l’aujourd’hui de Dieu 1958, La violence des pacifiques 1968, Étonnement d’un amour journal 1979 i En toute la paix du coeur 1995 Morí a conseqüència de les punyalades que li infligí una dona psíquicament pertorbada