Resultats de la cerca
Es mostren 953 resultats
religió egípcia
Religió egípcia
Religió pròpia de l’Egipte faraònic.
Pròpiament no hi hagué mai una sola religió, sinó un conjunt de teologies Les més importants foren l' heliopolitana , a Heliòpolis, entorn de Ra i del culte solar, l' hermopolitana , pròpia d’Hermòpolis i amb Thot com a divinitat principal, la memfita , originària de Memfis, que esdevingué preponderant durant una gran part del Regne Antic Ptah n'era el déu principal, i la tebana , radicada a Tebes, la qual sustentava la primacia d'Amon Durant el regnat d'Akhenaton, sorgí la d’Al-Amārna o atoniana puix que Aton n'era l’única divinitat Enfront d’aquesta diversitat teològica, el culte, presidit…
Ptolemeu XIII
Història
Rei d’Egipte (51-47 aC).
Fill de Ptolemeu XII , es casà amb la pròpia germana Cleòpatra VII Per congraciar-se els ocupants romans, feu matar 48 aC Gneu Pompeu Magne , escàpol de Cèsar, però, davant el favor donat per aquest a la seva germana, el combaté i morí en la batalla d’Alexandria 47 aC El succeí el seu germà Ptolemeu XIV , dit Filopàtor ~59 aC - 44 aC, que governava Xipre 48 aC Fou assassinat 44 aC per la seva germana Cleòpatra VII, amb la qual també s’havia casat
Banhā
Ciutat
Capital del muḥāafaẓa de Al-Qalyūbīyah, al Baix Egipte, Egipte, situada al NW d’El Caire.
Sudan

Estat
Estat de l’Àfrica oriental, que limita al N amb Egipte, a l’E amb la mar Roja, Eritrea i Etiòpia, al S amb la República del Sudan del Sud i a l’W amb la República Centreafricana i el Txad; la capital és Khartum.
La geografia física La major part del Sudan és una gran plana travessada en direcció S-N pel Nil i els seus tributaris la perifèria és constituïda per sistemes muntanyosos, en algunes àrees força accidentats Al nord s’estén una gran zona desèrtica, separada de la mar Roja per un llarg sistema rocallós, que ateny els 2780 m al Ǧabal Hamoyet una zona també rocallosa constitueix la frontera amb l’altiplà etiòpic Al sud, a la frontera amb la República del Sudan del Sud, la gran plana sudanesa dona inici a l’anomenat Nil Blanc A l’oest abunden els altiplans sorrencs, interromputs pels relleus del…
copte
Lingüística i sociolingüística
Llengua camítica derivada directament de l’antic egipci, del qual pot ésser considerada com la darrera evolució.
Posseeix un alfabet propi alfabet copte Segons els documents escrits coneguts, el copte es divideix en diversos dialectes, corresponents a les diferents regions d’Egipte sahídic Al-Sa'id, akhmímic Akhmīm, subakhmímic Asyūt, faiyúmic el Faium, tots ells de l’Alt Egipte, bohàiric Al-Buḥayra, al nord-est del delta de Nil i a les regions occidentals del Baix Egipte El sahídic, originàriament el dialecte de Tebes i Memfis, és el més pur lingüísticament i fou emprat a tot l’Alt Egipte al segle V, però començà d’ésser absorbit pel bohàiric, que…
Diodor de Sicília
Historiografia
Historiador grec.
Anà a Egipte vers el 59 aC És autor d’una Biblioteca històrica , en 40 volums, conservada incompleta, la qual, tot i ésser molt desigual, conté dades d’interès relatives a l’Egipte dels segles V i IV aC
Aḥmad ibn Ṭūlūn
Història
Fundador de la dinastia dels tulúnides (868-905).
Fou governador d’Egipte i, el 868, en independitzar-se, anà estenent la seva autoritat a Síria i a Tripolitània S'installà a al-Fustāt, on construí la mesquita dita d’Ibn Ṭūlūn, i donà a Egipte un període de notable prosperitat cultural i material
Polícrates
Història
Tirà de Samos.
Amic de Pisístrat i del faraó d’Egipte, intentà de transformar les bases de l’organització política i social de l’estat Protector dels poetes i impulsor de les obres públiques, volgué crear un imperi samiota a les Cíclades, però no ho aconseguí Aliat dels perses contra Egipte, fou traït i morí a Magnèsia, crucificat
Dongola
Història
Regne nubi.
Des del 1530 aC formà part de l’antic Egipte A mitjan segle IV es convertí en un regne cristià, i comercià activament amb Bizanci als segles IX i X El 1275 passà a Egipte Mohamed Alí governà el territori el 1820, i més tard restà en poder dels mahdistes, des del 1895 fins al 1896, que passà al Sudan
Neith
Mitologia
Deessa egípcia.
Divinitat guerrera un dels seus emblemes és un arc amb dues fletxes, era protectora del Delta i deessa de la inundació El seu culte, que s’estengué a l’Alt Egipte, data d’època molt antiga i era popular sobretot entre les dones Durant la dinastia XXVI fou la principal divinitat d’Egipte pel fet d’ésser Sais la capital del país
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 13
- 14
- 15
- 16
- 17
- 18
- 19
- 20
- 21
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina