Resultats de la cerca

Cursà la carrera de dret, però ja des de petit revelà un gust precoç pels espectacles Els seus estudis, el seu treball com a advocat i el fet de formar part de diverses companyies escèniques el portaren a viure a diferents ciutats d’Itàlia S’inicià en el teatre amb algunes obres per a la companyia de còmics del teatre San Samuele de Milà Griselda , Don Giovanni Tenorio , etc A Pisa 1745-48, on exercia la carrera d’advocat, escriví Arlecchino servitore di due padroni , bé que els anys decisius com a comediògraf començaren el 1748 A partir d’aquest any treballà com a autor per a…

Serví Joan Sforza, senyor de Pesaro, Llorenç el Magnífic, Hèrcules d’Este i Cèsar Borja A la caiguda d’aquest 1503, Sforza recuperà Pesaro i féu donar mort a Collenuccio Escriví un Compendio della storia del Regno di Napoli 1539 fins al regnat de Ferran I de Nàpols, poesies en llatí i en italià, diàlegs, etc, i traduí a l’italià l' Amphitryon de Plaute

Fou pianista i professor al conservatori de Nàpols i el primer compositor italià que aconseguí de destacar-se amb música instrumental i simfònica, en una època totalment dedicada a l’òpera Deixà dos concerts per a piano i orquestra 1878 i 1885, dues simfonies 1895 i 1904 i peces per a piano, algunes de les quals orquestrades, com el Notturno opus 70 núm 1, i la Novelletta opus 82, molt cèlebres

Gonfanoner de Florència 1847, participà en l’alçament toscà del 1848 El 1859 esdevingué cap del govern de Toscana, que realitzà la unió amb el Piemont, per l’agost del mateix any Substituí Cavour com a primer ministre d’Itàlia 1861-62, càrrec que ocupà novament el 1866 Dimití 1867 en ésser-li rebutjat pel parlament un projecte de llei sobre la separació de l’església i l’estat

Influït successivament per Hegel, Herbart i Marx, fou catedràtic de filosofia de la moral a la Universitat de Roma 1874, i el 1876 s’uní als socialistes, dels quals esdevingué un dels capitosts Fou la primera figura del materialisme històric a Itàlia Escriví, entre altres obres, Morale e religione 1873, Dell’insegnamento della Storia 1876, Del materialismo storico 1896 i Scritti varii di filosofia e di politica 1906, editada per BCroce

Fou un dels principals teòrics de l’escola clàssica de dret penal Fou professor a Lucca i a Pisa 1859 i membre de la comissió que redactà el projecte de codi penal italià Es mostrà contrari a la pena de mort Entre les seves obres hom pot esmentar Lezione sul grado nella forza fisica del delito 1870, Lineamenti di pratica legislativa penale 1874 i Studi sul diritto perfetto 1879

Ensenyà teologia i retòrica a la Universitat de Torí 1770, però en fou desposseït per les seves idees nacionalistes Entre el 1769 i el 1772 publicà la seva obra fonamental, Le rivoluzioni d’Italia És autor també d' Essai sur la vie et le regne de Frédéric II 1788 i de Storia delle rivoluzioni della Germania 1804 El 1804 es traslladà a París, on fou nomenat bibliotecari imperial

Graduat en dret per la Universitat de Roma, durant els anys d’estudiant ingressà a les Joventuts d’Acció Catòlica, organització de la qual fou vicepresident Diputat democratacristià el 1946, aquest any formà part del grup de ponents encarregat de redactar la nova constitució republicana, en substitució de la monàrquica Reelegit el 1948, en la seva llarga carrera política ocupà diversos ministeris, com el d’agricultura 1955-57 i 1957-58, el del tresor 1963-70, 1972 i 1974-76 i el d’afers estrangers 1980-83 i 1992-93 Del 1970 al 1972 esdevingué cap d’un govern de centreesquerra Després de l’…

Autor de nombroses narracions i novelles La goccia sulla pietra 1930, Storie e fantasie 1932, Cose d’Italia 1940, Cronachetta siciliana 1945 Cal cercar el millor de la seva obra en l’àmbit de la paràbola liricomoral, on el seu sentiment de la vida extreu de les impressions de coses i paisatges la imatge alhora mítica i real d’una natura en volenterosa relació amb les obres, els costums i les tradicions dels homes

Influït per Vitale da Bologna, desenvolupà la seva activitat preferentment a Treviso frescs de l’església de Santa Caterina, 1349 sala capitular de San Niccolò, 1352 Un gust per la particularització fisiognomònica i un narrativisme de to naturalista, decisiu en l’evolució de la pintura al N d’Itàlia, són característiques definitòries del seu estil, presidit sempre pel linearisme i la modulació cromàtica d’ús senès Històries de santa Úrsula , Museo Civico, Treviso