Resultats de la cerca
Es mostren 2162 resultats
Porquerisses
Poble
Poble del municipi d’Argençola (Anoia), englobat amb Albarells, a l’esquerra de l’Anoia, sota la serra de Montmaneu, format al llarg de la carretera de Barcelona a Lleida (la qual ha estat desplaçada modernament).
La seva església Sant Genís fou annexada a la parròquia de Carbesí
Vinferri
Història
Antiga quadra del municipi de Juneda (Garrigues), a l’W de la vila, pràcticament envoltada pels termes de Torregrossa (Pla d’Urgell), els també garriguencs de Castelldans i les Borges Blanques, i Puigverd de Lleida (Segrià).
En resta l’església de Sant Jordi de Vinferri
arquebisbat de Tarragona

Mapa de l’arquebisbat de Tarragona
Bisbat
Cristianisme
Història
Demarcació de l’Església catòlica, que té per capital la ciutat de Tarragona.
És seu metropolitana i primada, cap de la província eclesiàstica Tarraconense Es desconeix l’àmbit exacte de la primitiva arxidiòcesi anterior a la invasió àrab quan l’arquebisbe Bernat Tort reestructurà els límits diocesans entre els anys 1146 i 1154 reclamà a la diòcesi de Barcelona el Penedès, fins a Sitges, i a la de Vic tot l’actual arxiprestat de Santa Coloma de Queralt, però els límits es reduïren per la part de Barcelona a la línia que anava de Guimerà a Conesa i les Piles Se li va incloure, en canvi, tot l’arxiprestat de Maldà, que pertangué a Vic fins el 1154 Per la part de la…
la Pobla de Cérvoles
la Pobla de Cérvoles
© Fototeca.cat
Municipi
Municipi de les Garrigues.
Situació i presentació El terme municipal de la Pobla de Cérvoles, de 61,92 km 2 d’extensió, es troba al sector sud-oriental de la comarca, al límit amb el Priorat i la Conca de Barberà, a la part més alta i accidentada de la plataforma garriguenca, als vessants septentrionals de la serra de la Llena Limita amb els termes garriguencs del Vilosell i l’Albi a l’E i NE, Cervià de les Garrigues al N i NW, Juncosa a l’W, i amb el d’Ulldemolins Priorat al SW i S i Vilanova de Prades Conca de Barberà al SE La Pobla de Cérvoles és l’únic nucli de població del terme que no té censada població…
dret català
Dret
Ordenament jurídic que estigué plenament en vigor als Països Catalans fins els decrets de Nova Planta (1707-16).
L’abast d’aquest sistema jurídic comprèn els ordenaments jurídics següents en primer lloc, el dret català en sentit estricte, compost del dret general del Principat de Catalunya dret català 2 i dret local de les ciutats i les comarques del Principat que tenen dret propi, com Barcelona, Tortosa, Girona, el Camp de Tarragona, Lleida, la Vall d’Aran, el Rosselló, el Pallars Sobirà i la Conca de Tremp en segon lloc, el dret del País Valencià, tant en el seu sistema general, com en les particularitats de determinades comarques en tercer lloc, el dret de les Illes Balears dret…
Senan
Senan
© Fototeca.cat
Municipi
Municipi de la Conca de Barberà.
Situació i presentació Forma un queixal entre les comarques de l’Urgell E i de les Garrigues W, a la banda NW de la Conca de Barberà Malgrat que per la seva geografia pertany a les Garrigues, com també per les seves demarcacions històriques vegueria de Lleida fins el 1716, i corregiment de Lleida en 1716-1893, la divisió territorial de la Generalitat del 1936 l’inclogué a la Conca de Barberà Confronta amb els municipis urgellencs de Vallbona de les Monges, en el seu agregat de Montblanquet E i els Omells de na Gaia NE, amb l’Espluga Calba NW i Fulleda W, ambdós de les Garrigues, i amb l’…
Algerri

El poble d’Algerri, a la Noguera
© Fototeca.cat
Municipi
Municipi de la Noguera, al límit amb el Segrià.
Situació i presentació El municipi d’Algerri, de 54,32 km 2 d’extensió, és situat a ponent de Balaguer Limita amb els termes d’Ivars de Noguera NW, Os de Balaguer NE, Castelló de Farfanya E i Albesa SE, i amb els segrianencs d’Almenar SW i Alfarràs W El territori d’Algerri s’estén a l’esquerra de la Noguera Ribagorçana, que fa de límit ponentí Comprèn dos sectors separats per la Serra Llarga, que accidenta el terme de llevant a ponent, l’altitud de la qual oscilla entre els 382 m, a la part més propera a la Noguera, i els 450, a la zona central, més elevada, sobre el poble mateix d’Algerri…
Via Catalana cap a la Independència

Aspecte de la Via Catalana a la façana marítima de Barcelona
Assemblea.cat
Cadena humana organitzada per l’Assemblea Nacional Catalana que tingué lloc l’Onze de Setembre de 2013 per reivindicar la independència de Catalunya.
Amb aquesta iniciativa es pretengué visualitzar l’existència d’una gran massa social de la població catalana favorable a la secessió d’Espanya Vinculada a aquesta reivindicació principal, l’ANC reclamà la celebració d’un referèndum d’autodeterminació durant el 2014 En la iniciativa, l’ANC tingué també una important collaboració d’altres entitats, com Òmnium Cultural Precedents La Via Catalana s’inspirà en la cadena humana dels països bàltics del 23 d’agost de 1989, en què participaren entre un milió i un milió i mig de persones i que al llarg d’uns 600 km uní les…
sucre

Terrons de sucre
© Dreamstimefree
Alimentació
Bioquímica
Substància dolça, cristal·lina, soluble en aigua, blanca o incolora quan és pura, que és present en el suc d’un gran nombre de plantes.
Tipus de sucres Els sucres, anomenats també glúcids, poden ésser subdividits en monosacàrids o oligosacàrids El sucre emprat en alimentació és la sacarosa, obtinguda sobretot de la bleda-rave sucrera i de la canya de sucre Altres plantes sacarines són el blat de moro dolç, la melca dolça, la palmera de dàtils i l’erable de sucre Les parts d’aquests vegetals que contenen sucre són el suc canya, melca, els grans blat de moro, el líquid protoplasmàtic de l’arrel bleda-rave, el fruit madur palmera i el suc de l’escorça del tronc erable, en els quals la sacarosa va acompanyada d’impureses, com ara…
el Mercadal de Sant Pau
Raval
Antic raval de la ciutat de Lleida, al voltant de l’església parroquial de Sant Pau de Mercadal (esmentada ja el 1168), extramurs, davant el portal de Magdalena, a l’indret de l’actual estació de ferrocarril.
Barri mercader el 1231 hi fou fundat un hostal per a mercaders tolosans, formava una plaça porticada on donaven alguns carrers en un d’aquests hi havia el convent del Carme El 1429 es trobava gairebé despoblat