Resultats de la cerca

El territori, molt poc extens, és dedicat totalment als conreus de regadiu 90 ha i especialment als tarongers, que tenen caràcter de monocultiu Hom aprofita l’aigua del riu d’Alcoi a través de la séquia de Palmera , derivada de la séquia comuna d’Oliva Més del 90% de la terra és conreada directament pels seus propietaris Part de la població activa treballa als magatzems fruiters de l’Alqueria de la Comtessa i de Bellreguard El poble 710 h agl 2006, palmerins 23 m alt és prop de la carretera de València a Alacant Hom hi celebra des de tamps antic les juntes d’aigua de l’horta de Gandia L’…

Hom conrea el 86% de la superfície municipal, amb predomini del secà sobre el regadiu, que aprofita aigües derivades del riu d’Alcoi Els conreus més estesos són els d’oliveres, de cereals i d’ametllers La propietat de la terra és bastant repartida, i predomina el règim d’explotació directa A mitjan segle XIX hi fou construït un balneari, per explotar una font d’aigües sulfuroses, que actualment no funciona balneari de Benimarfull La població es mantingué estacionària des del 1900 al 1950, i ha minvat en un 21% fins el 1965 El poble , que agrupa tota la població del municipi 399…

Hi neixen els barrancs de Caraite i del Sofre, afluents del riu d’Alcoi per la dreta, que actuen de collectors d’aigües Hom conrea el 55% del terme, amb predomini absolut del secà 210 ha sobre el regadiu 3 ha Els conreus més estesos són el d’oliveres 51,9% de la terra conreada i de cereals 40,9%, seguits del d’ametllers 3,7% i la vinya 1,9% La terra de conreu és bastant repartida, i predomina l’explotació directa 77% de l’àrea conreada i la parceria La població ha minvat en un 70% del 1900 al 1970, a causa de l’emigració El poble 94 h agl 2006, benillupers 365 m alt comprèn tota…

A l’Estat espanyol, els collegis són integrats per titulars universitaris advocats, metges, farmacèutics, arquitectes, enginyers, etc, alguns amb precedents medievals, però regulats al segle XIX n'hi ha també d’altres de simplement professionals agents de duanes, de canvi i borsa, etc La inscripció al collegi és obligatòria per a l’exercici de la professió, però el seu àmbit territorial és variable pot abastar un districte universitari o només un partit judicial, com és el cas de molts collegis d’advocats Aquests darrers tenen una activitat destacada en el conjunt de collegis professionals al…

Sovint origina barris marítims designats, per això, també graus pel desdoblament portuari d’una vila o una ciutat, que sol ésser situada a una distància entre 2 i 6 km Aquest fet, abundós al golf de València, s’explica per la franja litoral de marjals palúdiques que desaconsellaven l’establiment dels nuclis urbans vora mar Per això s’establia un terraplè fins a la platja, on era bastit el grau Sovint coincidia amb la desembocadura d’un riu antigament, l’Ebre i el Xúquer, i encara avui el Millars a Almassora, el riu Sec de Betxí a Borriana, el Túria a València i el riu d’Alcoi a…

Estudià dret a la Universitat de Barcelona i féu oposicions a jutge 1976 Fou destinat a La Gomera, Berga, Vic, Alcoi i Bilbao 1980 Fou un dels fundadors de Justicia Democrática, que després es convertiria en Jueces para la Democracia, i el 1984 fundà la secció basca de l’Asociación de Derechos Humanos i l’Associació de Magistrats Europeus per a la Democràcia i les Llibertats, la qual presidí aquell mateix any El 1985 fou nomenat president de la secció segona del penal de l’Audiencia Provincial de Bilbao, i el 1988, president de l’Audiencia Provincial de Bilbao, càrrec que ocupà…

Ordenat sacerdot el 1982, es llicencià en teologia per la Facultat de Teologia Sant Vicent Ferrer del Seminari Diocesà de Montcada de València 1986 i es doctorà en TeologIa per la Universitat Gregoriana de Roma 1993 Fou coadjutor de la parròquia de Sant Roc i Sant Sebastià d’Alcoi 1982-85, formador al Seminari Major de Montcada i professor de Síntesi Teològica per als diaques 1985-90 i delegat episcopal de Pastoral Vocacional 1993-97 Fou també nomenat professor de la secció de València del Pontifici Institut Joan Pau II per als estudis sobre matrimoni i família 1993, director del…

Enginyer militar, fill tercer del noble genovès comte Gian Michele Roncali, que lluitava al servei del rei d’Espanya Inicià la carrera militar el 1746 Participà a la guerra d’Espanya contra Portugal 1762 i després tingué diverses destinacions com a enginyer-cap a Caracas, La Guaira i Puerto Cabello El 1783 fou ascendit a brigadier i participà al setge d’Alger Destinat a Barcelona, reconstruí el palau de Capitania General —antic palau del virrei— en un estil classicista, reformà la muralla de mar, féu noves obres a la Ciutadella i acabà el castell de Montjuïc Participà al setge de Gibraltar…

Fou prestador dels reis Joan I i Martí l’Humà Contribuí a finançar l’expedició de l’infant Martí a Sicília, en la qual prengué part personalment Nomenat tresorer del regne de Sicília 1392-96, li fou concedit el feu de Solento 1393 A fi de finançar el viatge de tornada a Catalunya de l’infant Martí, esdevingut rei, la reina Maria de Luna vengué, a ell i a Guillem Pujada, la vila d’Alcoi, la vall de Seta i el terme de Travadell 1396, i el rei Martí li empenyorà diverses joies Amb Francesc Foix, el 1400 reuní tropes de socors per a Sardenya, el 1402 negocià amb Pere de Queralt la…

Neix a la serra de Capaimona Marina Alta, i, després de passar entre les serres de l’Albureca i de Cantalar, en terres de Planes de la Baronia, desemboca al seu collector prop de Beniarrés