Resultats de la cerca
Es mostren 953 resultats
Menes
Història
Primer faraó de la dinastia I (~3100 a C).
Segons la tesi més acceptada actualment, i d’acord amb la paleta de Narmer, on és descrita la conquesta del delta, Menes i Narmer són el mateix personatge El fet cabdal del seu regnat fou la unificació, per primera vegada, del Baix Egipte i de l’Alt Egipte Fundà Memfis , on establí, potser, la seva capital, i conduí una campanya contra els libis
Ṭanṭā
Ciutat
Capital del muḥāfaẓa d’al-Ġarbīya, Egipte.
Centre comercial agrícola i nus de comunicacions situat al delta del Nil Refineria de petroli
Al-Minyā
Ciutat
Capital del mụhāfaẓa d’Al-Minyā, Egipte.
Situada a la vora esquerra del Nil, és un centre industrial indústries químiques sabó, alimentàries i tèxtils
Al-Zaqāziq
Ciutat
Capital del muhafaza d’Al-Šarqīya, Egipte.
Situada al delta oriental del Nil, al centre d’una regió regada per innombrables canals i molt fèrtil, és el mercat més important de cotó i de gra Centre ferroviari i de carreteres Al S de la ciutat 2 km hi ha Tell Basṭa, amb les ruïnes de l’antiga ciutat de Bubastis
Antinòupolis
Ciutat antiga
Ciutat d’Egipte de l’època romana.
L’emperador Adrià l’erigí l’any 130 i li donà aquest nom en memòria d'Antínous Sembla que el mateix lloc correspon a la vella ciutat egípcia que els grecs anomenaren Besantinòpolis
Damiata
Ciutat
Capital del muḥāfaẓa homònim, al Baix Egipte.
És al braç oriental del delta del Nil, a uns 10 km de la desembocadura, entre el riu i el llac Manzala Port de cabotatge i pesquer i nucli industrial ceràmica i seda Fou conquerida pels àrabs 638 i atacada per bizantins i croats, que l’ocuparen en 1219-21 i el 1249 els mamelucs la destruïren, però l’any 1251 fou reconstruïda El 1467 un reduït estol de vaixells catalans, comandats per Bernat de Vilamarí, comte de Capaccio, hi desféu una expedició turca que es preparava per a combatre'l L’atac català desorganitzà el comerç turcoegipci Ocupada pels francesos el 1799, els anglesos la tornaren als…
Amratià
Prehistòria
Període de la protohistòria egípcia, en època predinàstica, entre el Neolític Badarià i el Calcolític Gerzeà, conegut en algunes seriacions amb el nom de Naqāda I.
Propi de l’alt Egipte, és conegut essencialment per les necròpolis De la seva cultura material hom coneix les destrals de sílex, les puntes de fletxa, els punyals de bona talla de sílex i ceràmiques roges amb la part alta negra com les badarianes i d’altres amb escenes pintades Socialment sembla que cada poblat era un clan totèmic, i alguns són predecessors dels posteriors nomoí de l’Egipte clàssic
panarabisme
Història
Política
Moviment polític sorgit a la fi del segle XIX entre els països àrabs i que propugnava la solidaritat i la cooperació entre ells, enfront, primer, de la dominació turca, i de la colonial, després.
Una vegada esfondrat l’imperi Otomà, el panarabisme culminà amb la creació 1945 de la Lliga Àrab, encaminada a la salvaguarda de la independència i sobirania dels seus integrants, tot fent costat, alhora, als incipients moviments nacionalistes al nord d’Àfrica, sobretot Després de diversos intents no reeixits d’unificació per part d’alguns estats àrabs RAU, 1958-61 Unió Àrab de Jordània i Iraq, 1958 Federació de Repúbliques Àrabs de Síria, Líbia, Egipte i Sudan, 1971 Unió de Líbia i Egipte, 1973 Unió de Líbia i Tunísia, 1974 Unió de Líbia i Síria, 1980 Unió de Líbia…
Auguste Mariette
Història
Egiptòleg francès.
Entrà a formar part del Louvre el 1849, i l’any següent fou enviat a Egipte a cercar manuscrits coptes En realitat es dedicà a excavar, i el seu èxit més ressonant fou el descobriment del Serapeum de Memfis 1851 El 1858 fou nomenat director d’antiguitats, i inicià una campanya de protecció dels monuments d’Egipte i de l’antiga Núbia Fundà un museu, nucli de l’actual museu del Caire
mastaba

Cambra de la mastaba de Mereruka, a Sakkara
Arquitectura
Història
Antic tipus de tomba egípcia.
Reial en les dinasties I i II, fou només privada de la III a la VI i durant la XII És fruit de la configuració plana del terreny del Baix Egipte, que obligà a construir les tombes en lloc d’excavar-les en el ǧabal , o muntanya, com succeïa a l’Alt Egipte Malgrat els canvis que experimentà en el decurs del temps, la mastaba —mot àrab que significa ‘banc'— consta d’una substructura, excavada a terra, on es troba la cambra funerària i el sarcòfag, i d’una superestructura amb quatre costats atalussats En aquesta superestructura —de maó en la dinastia I, de reble recobert…
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 14
- 15
- 16
- 17
- 18
- 19
- 20
- 21
- 22
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina