Resultats de la cerca

Benedictí, refusà el retorn a Roma i comprà el feu d’Avinyó Excomunicà l’emperador Lluís de Baviera i induí una nova elecció imperial Acollí Jaume II de Mallorca quan fou desposseït de la corona 1344

Amb prop de 500 membres, té la seu central a Grafenau Baviera, Alemanya i una oficina a Brusselles 2007 El 1993 nasqué la branca Europarc-España, en què participen les institucions equivalents a cura dels espais naturals protegits espanyols

El seu cognom real era Gilbert, i hom ha afirmat que era anglesa Es féu cèlebre com a amant del rei Lluís I de Baviera, després de divorciar-se d’un militar anglès Contribuí a difondre per Europa el folklore andalús

Comprenia essencialment el que després constituí l’Alta i la Baixa Lotaríngia, Francònia i Alamània i durant diversos períodes també la totalitat o part de la Xampanya, Frísia, Turíngia i Baviera La capital habitual era Metz L’origen remunta al repartiment del regne dels francs per Clodoveu I 511, que atribuí el país dels ripuaris, la vall del Mosella, el Hessen franc i el protectorat sobre els alamans a Teodoric I, el qual establí el seu domini sobre Xampanya, Turíngia i Baviera 511-534 El 555 Austràsia passà, sota Clotari I, a formar part del regne franc reunificat…

El 2001 i el 2003 guanyà un total de set medalles en els campionats del món júnior d’esquí alpí Ja en la categoria sènior, guanyà fins el 2009, un total d’onze proves de la copa del món, amb les quals aconseguí el títol en la modalitat de supergegant i en la de combinada en la temporada 2007-2008 i la d’eslàlom la temporada següent Haus im Ennstal Àustria en descens i supergegant el 2004 Levi Finlàndia en eslàlom 2004 Lake Louis Canadà en descens 2006 Cortina d’Ampezzo Itàlia en supergegant 2008 Whistler Canadà en supergegant combinat 2008 la Molina Catalunya en eslàlom 2008 Semmering Àustria…

S'inicià com a periodista i aviat fundà un grup teatral en el qual treballà com a actor, director escènic i dramaturg A partir del 1969, amb Liebe ist kalter als der Tod ‘L’amor és més fred que la mort’, es dedicà al cinema, camp on esdevingué un dels realitzadors més destacats i prolífics del “nou cinema” alemany Admirador dels codis narratius nord-americans, fou reconegut internacionalment a partir del film Händler der vier Jahreszeiten ‘El mercader de les quatre estacions’, 1971 i Die bitteren Tränen der Petra von Kant ‘Les llàgrimes amargues de Petra von Kant’, 1972 La seva filmografia…

La seva obra s’insereix principalment en el gènere fantàstic i imaginatiu i, en part, també en la literatura per a infants Les novelles Jim Knopf und Lukas der Lokomotivführer ‘Jim Botó i Lluc el maquinista’, 1960 i Momo 1973 tingueren una àmplia acceptació al seu país i a l’estranger, i Die unendliche Geschichte ‘La història interminable’, 1979, de la qual hom féu una versió cinematogràfica, fou un best-seller mundial Altres obres seves són Der Spiegel im Spiegel ‘El mirall en el mirall’, 1980 i Trödelmarkt der Träume Mitternachtslieder und leise Balladen ‘Els encants del somni Cançons de…

Doctor en filosofia, es dedicà al periodisme i escriví moltes narracions per a joves i novelles costumistes per al poble Usà el pseudònim Otto von Schaching Les seves obres més importants, però, són una Geschichte des gallo-fränkischen Unterrichts- und Bildungswesen von den ältesten Zeiten bis auf Karl den Grossen ‘Història de l’ensenyament i formació gallofranca des dels temps més antics fins a Carlemany’, 1892, recentment reeditada, un opuscle sobre Die Grafen von Barcelona von Wifred I bis Ramon Berenguer IV ‘Els comtes de Barcelona des de Guifré I fins a Ramon Berenguer IV…

Professor a la Universitat de Colúmbia 1950-71, treballà al Centre Europeu per a la Recerca Nuclear CERN entre el 1968 i el 1986 El 1988 rebé el premi Nobel de física amb Melvin Schwartz i Leon Max Lederman per les seves recerques sobre partícules, entre les quals el descobriment del neutrí muònic 1962

Catedràtic de literatura a la Universitat Tècnica de Berlín 1959-88, és important la seva tasca com a editor, estudiós i promotor literari Membre del Grup 47, fou editor de les revistes literàries Akzente 1954-67, amb Hans Bender i, des del 1961, Sprache im technischen Zeitalter Publicà els reculls de poesia Der andere Gast ‘L’altre convidat’, 1952, Gedichte ‘Poemes’, 1964, i Systeme ‘Sistemes’, 1969 la novella Die Elefantenuhr ‘El rellotge d’elefant’, 1973 i la comèdia Alle Vögel alle ‘Tots els ocells tots’, 1978 En el camp dels estudis literaris és autor de Theorie der modernen Lyrik ‘…