Resultats de la cerca

De formació autodidàctica, escriví una gran quantitat de composicions, de valor desigual, a les quals incorporà els elements musicals autòctons, cosa que donà una gran originalitat al seu llenguatge Emprà sovint el chôro , forma tradicional del Brasil, que donà nom a la seva obra Chôros 1920-29 Altres obres seves notables són les Bachianas brasileiras 1930-44, per a piano i conjunts instrumentals

Participà en el moviment condoreirista, que es proposava de renovar la lírica del Brasil sota la influència de Victor Hugo, i assolí una gran popularitat Escriví Espumas Flutuantes 1870, Voces de África 1880 i Os escravos 1883 atacà l’esclavitud en el drama O Gonçaga ou a Revolução de Minas 1875 i en el poema A canção do Africano 1893

Membre de la Companyia de Jesús 1903, ordenat de sacerdot el 1920, a Sarrià Fou professor al collegi d’Oriola 1912-16 i a l’Institut Químic de Sarrià 1921-25 El 1925 fou nomenat sotsdirector de l’Observatori de l’Ebre Roquetes, que dirigí fins el 1936 El 1930 la Santa Seu li confià la creació d’un observatori a Addis Abeba, però el projecte fou suspès per la situació política etiòpica El 1936 fou destinat a Amèrica i s’establí a l’Argentina, a Buenos Aires El 1935 fundà l’observatori geofísic de San Miguel, prop d’aquesta ciutat, que dirigí fins el 1944 Reprengué el treball docent en…

Estudiant d’Arquitectura a l’Escola Nacional de Belles Arts, inicià la carrera a l’estudi de Lucio Costa, el qual succeí en la direcció de la construcció del Ministeri d’Educació a Rio de Janeiro 1937-45 i amb qui collaborà en el pavelló brasiler a l’Exposició Internacional de Nova York 1939 La seva primera obra personal fou una guarderia a Rio de Janeiro 1937, que denota la influència de Le Corbusier El president brasiler Juscelino Kubitschek li encarregà les seves grans realitzacions un conjunt d’edificis vora el llac Pampulha 1942 i, sobretot,  els edificis representatius i públics de…

L’any 2003 s’incorporà al Santos, on jugà en les categories juvenils Del 2009 al 2013 jugà en el primer equip en posició de davanter, i aviat destacà per la seva velocitat i capacitat golejadora Amb el Santos guanyà el Campionat de São Paulo tres anys consecutius 2010, 2011, 2012, la Copa del Brasil 2010, la Copa Libertadores 2011, la Recopa Sud-americana 2012 i la Copa Confederacions 2013  El maig del 2013 signà un contracte amb el Futbol Club Barcelona  per cinc temporades i amb aquest equip guanyà una Supercopa d’Espanya 2013, dos Campionats de Lliga 2014, 2015, tres Copes del…

Formada el 2009 pels estats del Brasil, Rússia, l’Índia i la Xina —amb el nom de  BRIC —, el 2010 s’incorporà Sud-àfrica i adoptà el nom de BRICS  —l’acrònim respon a les sigles en anglès d’aquests cinc països— L’any 2024 n’entraren a formar part sis països més —Egipte, Iran, Emirats Àrabs Units, Aràbia Saudita i Etiòpia—, fet que portà a canviar el nom per l’actual de BRICS+ Per l’extensió, la població i els recursos, aquests estats constitueixen les primeres potències dels països dits emergents estats situats fora del món tradicionalment considerat desenvolupat i que, en…

Relació de guardonats 1979 Philip Johnson Estats Units d’Amèrica 1980 Luis Barragan Mèxic 1981 James Stirling Gran Bretanya 1982 Kevin Roche Estats Units d’Amèrica 1983 Ieoh Ming Pei Estats Units d’Amèrica 1984 Richard Meier Estats Units d’Amèrica 1985 Hans Hollein Àustria 1986 Gottfried Boehm Alemanya 1987 Kenzo Tange Japó 1988 Gordon Bunshaft Estats Units d’Amèrica i Oscar Niemeyer Brasil 1989 Frank O Gehry Estats Units d’Amèrica 1990 Aldo Rossi Itàlia 1991 Robert Venturi Estats Units d’Amèrica 1992 Alvaro Siza Portugal 1993 Fumihiko Maki Japó 1994 Christian de Portzamparc…

Neix al massís de Cochabamba Andes Orientals, amb el nom de Grande, fins a l’annexió amb el Chaparé i l’ Ichilo , des d’on pren la direcció nord L’afluent més important és el Guaporé , per la dreta, el qual fa de frontera amb el Brasil Finalment, conflueix amb el Beni i forma el riu Madeira , que té una gran part del curs navegable

Especialitzat en ventrilòquia, dóna vida a personatges com el Dr Tilla, la Serp Màgica, la Loli i en Lalo i s’inscriu de ple en la tradició del gènere Ha actuat en sales de festes i programes de ràdio i televisió a l’Estat espanyol, Alemanya, el Brasil, Tunísia i Colòmbia, i ha creat l’espectacle La llegenda de Fu-Txang per a Port Aventura 1998

De jove es traslladà a Portugal, on esdevingué secretari vitalici de l’Academia das Ciências de Lisboa 1812 De nou al seu país, es distingí en l’organització del Brasil els anys anteriors de la independència Pere I el nomenà ministre 1821-23 i, bé que l’obligà a emigrar a França 1823-29, en abdicar 1831 el designà tutor del seu fill, Pere II