Resultats de la cerca
Es mostren 708 resultats
capità general de la mar
Història
Transports
Comandant superior de les forces navals de la monarquia hispànica dels Àustries a la Mediterrània i a l’Adriàtica.
El càrrec fou creat per Carles V el 1517 per damunt dels de capità general d’esquadra, i de capità general de jornada i s’extingí el 1625 el detingueren Hug de Montcada, Andrea Doria, García de Toledo, Joan d’Àustria, Giovanni Andrea Doria i Filibert de Savoia
castell de Tudela
Castell
Antic castell del municipi de Sant Gregori (Gironès), situat al cim de la serra de Sant Grau (dit antigament puig de Tudela
), on hi ha l’ermita de Sant Grau (no romanen restes del castell), dominant el pla de Sant Gregori.
Esmentat des de mitjan s XV com a possessió dels comtes de Barcelona Hi tingueren drets els Montcada s XII i després els Cartellà, els Xetmar i els Pinós Fou adquirit el 1495 per Baldiri Agullana, ciutadà de Girona, amb el de Cartellà, i el conservaren els seus descendents
comte de Tendilla
Història
Títol concedit a Castella el 1465 a Íñigo López de Mendoza y Figueroa, baró de Sangarrén, fill del marquès de Santillana.
El seu fill i segon comte fou el primer marquès de Mondéjar Íñigo López de Mendoza y Quiñones des d’aleshores fou el títol dels primogènits dels marquesos de Mondéjar Passà als Ibáñez de Segovia, als Bellvís de Montcada, als Álvarez de las Asturias-Bohorques i als Cotoner
Feliu d’Amat i de Lentisclar
Historiografia
Historiador.
Baró de Sant Miquel de Castellar Fou arxiver de l’Acadèmia de Bones Lletres de Barcelona, a la qual oferí acolliment al seu palau del carrer de Montcada Redactà treballs històrics, especialment dedicats als primers períodes medievals i a les relacions amb els estats àrabs, i cultivà la poesia
Santmartí

fototeca.cat
©
Llinatge feudal català que prengué el nom del fet de senyorejar el castell de Sant Martí Sarroca.
El primer personatge de què hom té notícia és Galí de Santmartí mort abans del 994, magnat del comte Ramon BorrellI de Barcelona, que el nomenà governador de les fronteres del Penedès i vicari del castell de Sant Martí Sarroca, que possiblement havia conquerit als musulmans Repoblà aquella contrada, cosa que continuà el seu fill Guillem I de Santmartí mort el 1010, que morí en l’expedició comtal a Còrdova La seva hereva fou Dispòsia de Santmartí morta abans del 1032, filla seva, primera muller del magnat Mir Geribert , senyor d’Olèrdola, la qual feu hereu llur fill, Guillem II de…
Rocafort
L’església de Rocafort
© Fototeca.cat
Municipi
Municipi de l’Horta del Nord.
El terme, de reduïda extensió, és gairebé tot pla L’agricultura ocupa només la tercera part del territori és tota de regadiu i aprofita l’aigua de la séquia de Montcada 70 ha i de pous 30 ha Els principals conreus són les hortalisses melons, patates, blat de moro i el tarongerar Les activitats industrials són escasses mobles, paper La població tingué un fort augment al llarg del s XIX, accelerat modernament a causa de l’onada expansiva de la ciutat de València Inicialment fou lloc d’estiueig de València les edificacions de nombroses urbanitzacions ocupen una gran part del terme i…
baronia de Castellvell

Armes dels Castellvell
Història
Jurisdicció feudal formada entorn de dos nuclis territorials: Castellvell (o Castellví) de Rosanes, al Baix Llobregat, i Castellvell (o Castellví) de la Marca, a l’Alt Penedès.
Hom no coneix quin d’aquests dos donà primer nom al feu Al segle XI són esmentats ja tots dos a les mans de Guillem I de Castellvell a 1011 — d 1041, fill d’Amat i prohom de la cort dels comtes de Barcelona Ramon Borrell i Ermessenda fou anomenat també Guillem Amat de Montserrat , per tal com posseïa la Guàrdia de Montserrat, prop de l’aleshores recentment fundat monestir de Montserrat, que havia protegit 1027 Es casà amb Adelaida, filla d’Ermemir El 1044, el patrimoni s’estenia des dels límits dels comtats d’Osona i de Girona, passant per Montserrat i per Sant Llorenç del Munt, fins prop de…
el Vallès Occidental

Comarca
Comarca de Catalunya, a la regió de Barcelona.
La geografia Caps de comarca, Terrassa i Sabadell La meitat ponentina del Vallès participa de les tres unitats de relleu del Sistema Mediterrani Català Al N hi ha la Serralada Prelitoral, d’una certa complexitat Hom hi pot destriar de S a N, immediat a la falla, el paleozoic plegat després, conglomerats de l’eocè inferior i mitjà, que l’enclava localment finalment, l’eocè superior de la Depressió Central D’E a W es distingeixen les unitats de relleu delimitades pel ventall hidrogràfic a llevant del Llobregat, Sant Salvador de les Espases 594 m alt, limítrof amb el Baix Llobregat entre la…
marquesat de Los Vélez
Història
Títol concedit al regne de Castella, el 1507, a l’adelantado major de Múrcia Pedro Fajardo y Chacón, senyor i comte de Cartagena, sobre els seus llocs de Vélez Blanco i Vélez Rubio.
La grandesa d’Espanya li fou annexada el 1520 Fou cinquè marquès el seu rebesnet, Pedro Fajardo de Requesens-Zúñiga y Pimentel , que fou pare del sisè, Fernando Joaquín Fajardo de Requesens-Zúñiga y Álvarez de Toledo Passà als Montcada, marquesos d’Aitona, i als Álvarez de Toledo, marquesos de Vilafranca do Bierzo
Joan Baptista Vilar
Disseny i arts gràfiques
Arts decoratives
Gravador i argenter.
Actiu entre el 1615 i el 1623/> De la seva obra, impulsiva i vigorosa, es destaquen les portades de l' Expedición de los catalanes y aragoneses contra turcos y griegos , de Francesc de Montcada 1623, i els Quatre dels últims tractats de la Selva de sentències , de Jeroni Ferrer de Guissona 1623
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 15
- 16
- 17
- 18
- 19
- 20
- 21
- 22
- 23
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina