Resultats de la cerca
Es mostren 377 resultats
Eduard Georgievič Bagrickij
Literatura
Pseudònim amb què és conegut el poeta soviètic rus Eduard Georgievič Dz’ubin.
Començà a escriure a Odessa, on collaborà en revistes i diaris satírics El 1925 es traslladà a Moscou, on escriví Duma pro Opanasa ‘Cançó d’Opanas’, 1926, el seu millor poema narratiu sobre la guerra civil d’Ucraïna És també autor del recull de poemes Posledn'aja noč ‘L’última nit’, 1932, on exalta amb un cert Romanticisme el nou ordre soviètic Traduí, a més, Samuel T Coleridge, Walter Scott i Robert Burns
línia Curzon
Geografia històrica
Frontera proposada pel ministre d’afers estrangers britànic George Curzon arran de l’armistici entre Polònia i l’URSS (1920).
Bé que no fou acceptada per la vencedora Polònia, que per la pau de Riga 1921 s’annexà un extens territori a l’E de la línia, a la conferència de Jalta febrer del 1945 fou recuperada per les potències aliades, i confirmada per Polònia i l’URSS en el tractat de Moscou agost del 1945 Amb petits canvis posteriors 1951, és la vigent actualment, si bé després de la desaparició de l’URSS 1991 separa Ucraïna i Bielorússia de Polònia
Gerd von Rundstedt
Història
Militar
Militar alemany.
Féu costat al cop d’estat de Von Papen contra el govern socialdemòcrata prussià 1932 Durant la Segona Guerra Mundial participà en les campanyes de Polònia, França i Rússia en aquesta última comandà el cos d’exèrcit del S que conquerí Ucraïna Fou cap del front de l’W 1942-44, en el qual després del desembarcament de Normandia fou substituït per Kluge Manà la darrera ofensiva alemanya de les Ardenes Empresonat després de la guerra, fou alliberat per motius de salut 1949
Kam’janec’-Podil’skyj
Ciutat
Ciutat de l’oblast de Khmel’nyc’kyj, Ucraïna.
Situada a les ribes del riu Smotrič, té aparells de precisió, maquinària agrícola i indústries conserveres Hi ha un institut d’agricultura
Makhačkala
Ciutat
Capital de la república autònoma del Daguestan, Rússia.
És un port a la mar Càspia Fundada el 1844 com a fortalesa militar, actualment és un important nucli industrial construcció de maquinària, extracció de petroli i indústria del metall, química, tèxtil i alimentària És el port que enllaça el Caucas septentrional, Transcaucàsia i el sud d’Ucraïna amb les regions occidentals del Kazakhstan i que efectua el transbord de mercaderies, principalment productes petrolífers, de Baku, Krasnovodsk, Astrakhan i Aladža Posseeix una filial de l’Acadèmia de Ciències de Rússia, i té universitat fundada el 1957
Podòlia
Vall
Regió històrica que s’estén entre la vall del Dnièster i el curs superior del Bug.
És un altiplà molt frondós solcat de petites valls Dominada pels tàtars en esfondrar-se el regne de Kíev, fou lituana a partir del 1370 aproximadament Més tard, estigué dividida entre Lituània i Polònia, fins a esdevenir totalment polonesa el 1569 Fou dominada pels turcs del 1672 al 1699 A la primera partió de Polònia, hom annexà a Àustria la part occidental, i, a la segona i tercera partions, la part oriental fou integrada a Rússia El 1918 la part austríaca tornà a Polònia Pertany enterament a Ucraïna des de la Segona Guerra Mundial
estepa

Distribució geogràfica de l’estepa
© Fototeca.cat
Geobotànica
Tipus de vegetació herbàcia o subarbustiva de caràcter xerofític i continental.
L’estepa típica és la d’Ucraïna, formada per una praderia de gramínies xeròfiles, predominantment del gènere Stipa El seu clima és continental subàrid, amb un màxim de pluges estival i una època seca o més d’una, i el sòl és un txernozem, negrós i profund Stipa comata var comata de la planúria de Montana EUA Matt Lavin CC BY-SA 20 Uns tipus d’estepa o de formacions vegetals afins són les praderies nord-americanes, les pampes argentines, l’estepa desèrtica, l’estepa fruticosa, l’estepa salina, els estepars, les timonedes, etc
Julija Volodýmyrivna Tymošenko

Julija Volodýmyrivna Tymošenko (2009)
© European People's Party
Política
Política ucraïnesa.
Graduada en economia per la Universitat de Dnipropetrovs’k el 1984, començà treballant en la gestió d’empreses de l’antiga URSS Amb la independència d’Ucraïna 1991, fou nomenada consellera delegada i posteriorment presidenta de la corporació Sistemes Energètics Units, que gestionava el proveïment i el subministrament d’energia, i aconseguí una gran fortuna Del 1999 al 2001 ocupà alts càrrecs en el Ministeri d’Energia en el govern de Leonid Kučma , però en fou apartada i empresonada un mes, acusada de corrupció Convertida en líder de l’oposició, encapçalà juntament amb Viktor…
kulak
Història
Propietari rural rus o ucrainès, que arrendava les terres o les explotava amb el treball de jornalers (batracs).
Els kulaks, que àdhuc durant els primers anys del poder soviètic posseïen una part considerable dels mitjans de producció agrícola i de les empreses industrials i comercials del camp, sorgiren ja en l’època feudal amb la producció mercantil i foren els primers grans propietaris del camp El 1929 Stalin ordenà llur extirpació com a classe en tota l’URSS llurs propietats passaren aleshores als kolkhozos i sovkhozos La poítica d'expropiació forçosa tingué com a conseqüència la mort d'entre 4 i 7 milions de persones, la majoria a Ucraïna, a través de mesures que provocà grans fams…
Aleksandr Tvardovskij
Literatura
Poeta rus.
Fill d’un ferrer, visqué al seu poble fins el 1928 i des de 14 anys publicà poemes en la premsa El seu talent poètic es revelà sobretot en els poemes extensos, com Strana Muravija ‘El país de Moràvia’, 1935 i altres on desenvolupa el tema de la responsabilitat personal pel destí del seu país, com Vasilij T’orkin 1945 i Za dal’jo dal’ ‘Espai enllà de l’espai’, 1950-60 Altres obres són Tebe Ukraina ‘A tu, Ucraïna’, 1941 i Poslevojennye stikhi ‘Versos de postguerra’, 1952 Fou director de la revista Novyj mir ‘Nou món’
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 15
- 16
- 17
- 18
- 19
- 20
- 21
- 22
- 23
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina