Resultats de la cerca

Cada far té unes peculiaritats que el distingeixen de tots els altres de nit, són les característiques de la llum color, període, ocultacions, pampallugueigs, etc, i de dia, les de la construcció forma, material, color de l’edifici, etc Aquestes peculiaritats dels fars, com també llur situació, són indicades en els quaderns de fars la situació també consta a les cartes nàutiques Segons com tinguin l’ òptica del foc aparell lumínic, els fars són catòptrics, si la propagació de la llum es fa per reflexió i, per tant, hom hi utilitza només miralls,…

Al primer congrés Barcelona, juliol del 1932, presidit per Alexandre Soler i March i que aplegà 117 arquitectes de tots els Països Catalans, hom intentà d’establir els fonaments de les lleis que dins l’Estatut de Catalunya havien de regular l’urbanisme i l’habitació hi destacaren les ponències de Rubió i Tudurí Relacions entre les urbanitzacions locals i un pla regional o nacional , de Ricard Giralt i Casadesús sobre la llei d’urbanisme i l’especulació dels terrenys a les ciutats i de Ramon Puig-Gairalt sobre barriades obreres El segon congrés Tarragona, octubre del 1935,…

L’arqueoastronomia pot fer referència a la prehistòria, però també a èpoques més recents, com les cultures americanes precolombines Estudia monuments megalítics, com el de Stonehenge Anglaterra, el qual suposadament servia d’observació del firmament en diverses èpoques de l’any També intenta esbrinar possibles significats astronòmics d’altres monuments, com les piràmides egípcies, i avaluar els coneixements astronòmics i els mètodes que feien servir civilitzacions com la maia o l’asteca Es preocupa de desmentir interpretacions sensacionalistes i pseudocientífiques…

Els dits són envoltats d’una membrana lobulada, i el bec és curt i prim S'alimenten de peixos i altres animals aquàtics Moltes espècies fan un niu flotant damunt l’aigua Als Països Catalans habiten quatre espècies que responen al nom genèric de cabussó collnegre, emplomallat, gris i orellut i una altra P ruficollis anomenada més pròpiament cabusset El cabussó collnegre P nigricollis , d’uns 30 cm i amb lliurea nupcial, té el coll negre i els costats del cap ornats de boniques plaques daurades nia en petits grups en llacs i estanys al nord de la península Ibèrica El cabussó emplomallat o…

Habita en els fons arenosos i fangosos de la plataforma continental, prop del litoral, on cerca petites preses És comú a les aigües dels PaïsosCatalans

La femella té una franja blava entorn el bec Viu vora els mars i llacunes, rarament al mar N'hi ha que hivernen als PaïsosCatalans

Els ous són posts aïlladament i suren gràcies a la possessió de vesícules aeríferes Les larves no tenen sifó respiratori, sinó estigmes respiratoris en el dors dels segments abdominals Es colloquen parallelament a la superfície de l’aigua i habiten a les aigües quietes, dolces o salabroses Els adults mascles es nodreixen de sucs vegetals les femelles són hematòfagues i són els agents vectors del paludisme en l’home i en altres vertebrats Són els hostes intermediaris de diverses espècies de plasmodis, i en picar l’home, els hi…

Tenen ulls grossos i antenes llargues i filiformes Els èlitres són d’igual longitud que l’abdomen, i les ales estan ben desenvolupades Tenen colors vistosos i brillantor metàllica Cosmopolites, hom els troba arreu dels PaïsosCatalans

Els de Bretanya i els de les Illes Britàniques són formats per pedres altes es destaca el de Stonehenge, a Anglaterra En els dels PaïsosCatalans les pedres són sense treballar, no gaire grosses, i sovint encerclen dòlmens i tombes megalítiques megàlit

Desenvolupament general És regida per un rector, amb l’assistència d’una junta de govern o d’un organisme similar Les universitats medievals s’organitzaren com a comunitats de professors, anomenades universitas magistrorum París, o comunitats d’estudiants, denominades universitas scholarium Bolonya En les primeres els professors s’agrupaven en facultats i elegien les autoritats acadèmiques degans, a les quals corresponia el govern de la institució En les segones, els estudiants, repartits en nationes , segons llur procedència, formaven corporació o gremi i elegien llurs representants…