Resultats de la cerca
Es mostren 398 resultats
Front Islàmic de Salvació
Política
Organització política algeriana fundada pel març del 1989.
Té com a objectiu la creació d’un estat islàmic, i els seus líders principals són Abbasi Madani, Alí Belhadj i Rabah Kebir D’implantació sòlida, en les eleccions municipals del 1990 obtingué una clara victòria, que repetí en la primera volta de les eleccions generals del juny del 1991 Després de cancellar la segona volta de les eleccions, el govern algerià illegalitzà el FIS març del 1992 i empresonà Madani i Belhadj L’organització inicià aleshores una campanya contra el govern que conduí a una guerra civil no declarada El 1994, el FIS consensuà amb altres forces d’oposició una plataforma de…
Mouloûya
Uadi
Uadi del Marroc (480 km de longitud i 22,3 m3/s de cabal).
Neix a l’Atles mitjà, des d’on pren la direcció NE Travessa el Marroc oriental i desguassa a la Mediterrània Diferents tribus àrabs n'ocupen el curs mitjà i en conreen les ribes cereals El 1967 hi fou acabada de construir la presa de Mechra Klila, que proveeix d’electricitat el NE del Marroc A la vall del uadi hi ha dipòsits de plom i de manganès El 1291 Jaume II de Catalunya-Aragó i Sanç IV de Castella el prengueren com a límit de llurs respectives zones d’influència Jaume II es reservava els territoris situats a l’est del riu Algèria, Tunis, etc i el rei castellà la zona del…
sanhaja
Etnologia
Història
Membre d’una confederació de tribus berbers originàries del Magrib meridional i central.
Subdividits en diversos grups, els installats a les actuals Tunísia i Algèria foren vassalls dels fatimites enfront de llur confederació rival zenata que collaboraren amb els omeies andalusins fins que s’independitzaren formant la dinastia zírida Un altre grup constituí 1017-1152 la dinastia hammadita De les tribus meridionals, del grup lamtūna , en sorgí l’imperi almoràvit, i el conjunt de tribus nòmades del Sàhara interior forma el subgrup tuàreg Actualment n'hi ha nuclis disseminats, fortament arabitzats, al Sàhara occidental, a Mauritània i al Senegal La tradicional rivalitat…
Yves Pérotin
Arxivística i biblioteconomia
Historiografia
Historiador i arxiver.
Arxiver de la Societat de Nacions de Ginebra i posteriorment al servei de l’ONU, fou consultor de l’OMS, del BIT i de la UNESCO a Ginebra, París, Algèria, el Marroc i el Perú Es retirà a Perpinyà, com a sotsdirector dels Arxius Departamentals dels Pirineus Orientals Amatent a les realitats nord-catalanes, publicà Roussillon ou Catalogne-Nord, la liberté et l’histoire 1978, breu estudi polèmic sobre la denominació de les terres catalanes administrades per l’Estat francès Publicà, entre d’altres, De quoi riaient-ils 1966 i Manchego 1972, obres literàries, a més d' A manual of…
Henri-Irénée Marrou
Cristianisme
Historiografia
Historiador de l’antiguitat cristiana i llatinista.
Des del 1949 ensenyà a la Sorbona Bon coneixedor de la patrística i en especial de sant Agustí, sobre el qual escriví àmpliament De Saint Augustin et l’augustinisme , 1957, que fou traduït al català, dirigí la Nouvelle Histoire de l’Église 1963-77 i hi collaborà La seva reflexió pacient i minuciosa fou completada per la vocació a esperonar investigacions científiques collectives Patristica sorbonensia , entre les principals Tenia una concepció global del coneixement històric presentat sobretot a Théologie de l’histoire , 1968 que el féu comprometre's en el present de la història, al moment…
Cinquena República Francesa
Història
Període de la història de França que començà el 5 d’octubre de 1958, a conseqüència del referèndum que aprovà la nova constitució presidencialista presentada pel general De Gaulle, que fou elegit president.
Els gaullistes Union pour la Nouvelle République dominaren l’assemblea, i el règim evolucionà cap a un sistema de poder personal en mans de De Gaulle, que hagué de donar la independència a Algèria, establí noves relacions francoalemanyes i practicà una política exterior de prestigi i independència nacional Els esdeveniments revolucionaris dels fets de Maig del 1968 provocaren una greu crisi política, però De Gaulle reeixí a controlar la situació Havent dimitit, però, poc després, el substituí Pompidou 1969 A la seva mort, el conservador VGiscard d’Estaing fou elegit president…
Tomàs Tusó i Temprado
Medicina
Política
Militant obrer i metge.
Llicenciat a Saragossa 1914 Traslladat a Barcelona, fou membre del comitè central de la Federació Comunista Catalanobalear, i més tard del Bloc Obrer i Camperol abril del 1934, i exercí la seva professió dedicat a les classes populars Passà després ser membre del POUM, en representació del qual fou regidor d’higiene i sanitat de l’Ajuntament de Barcelona 1934 Durant la Guerra Civil fou nomenat representant del Consell de Sanitat de Guerra per la Generalitat de Catalunya, comandant metge de la Divisió 28 i major metge provisional cap de l’Hospital de Vilafranca del Penedès Acabada la guerra, s…
Rummel
Riu
Riu del NE d’Algèria, afluent d’el-Kebir (250 km).
Drena la plana de Constantina i travessa les serralades de Constantina i de Numídia per una sèrie de congosts feréstecs
Arziw
Ciutat
Ciutat d’Algèria, al departament d’Orà (22 200 h [1980]).
Port marítim vora el golf d’Arziw , és una important base marítima, port petrolier i terminal de l’oleoducte de Hassi Messaoud 801 km i del gasoducte de Hassi R'Mel Refineries
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 16
- 17
- 18
- 19
- 20
- 21
- 22
- 23
- 24
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina