Resultats de la cerca

Una vegada mort el seu pare Almansor 1002, el succeí en el regiment del califat, tot mantenint Hišām II com a sobirà de dret Exercí una hegemonia sobre els regnes del nord de la península, en les disputes dels quals actuà sovint d’àrbitre Les ràtzies contra llurs territoris li valgueren el nom d’Al-Muẓaffar ‘el triomfador’ en una d’elles devastà el sud dels comtats de Barcelona, de Manresa i d’Urgell 1003 Morí a punt d’emprendre una altra expedició, potser emmetzinat pel seu germà Sançol

El nucli primitiu, que constituïa un petit estat tributari del regne manding de Mali des del 1325, s’independitzà ~1400 sota la dinastia dels Sonni, el més notable dels quals fou ‘Alī Ber 1464-82 Bé que aquest fou el vertader fundador de l’imperi annexions de Timbuktu, 1468, i de tota la riba del Níger, la seva màxima expansió tot l’antic regne de Mali, el Senegal, Aïr i Bornu fou assolida durant el govern de la dinastia estrangera dels Askia, instaurada per Muḥammad 1493-1529, que s’autoproclamà califa El 1591 l’imperi passà a formar part del soldanat del Marroc

Llicenciat en llengua i civilització i doctorat en història per la Sorbona, ha treballat com a professor d’història a Rabat, Los Angeles, Harvard i París Actualment és professor d’història moderna i historiografia de la Universitat Mohamed V de Rabat Durant el mandat de Hassan II fou conseller d’afers estrangers i representant del Marroc a la UNESCO Ha publicat en àrab La ideologia àrab contemporània 1967, Els àrabs i l’esperit històric 1973, L’Islam àrab i els seus problemes 1984 i Islam i història 1997 L’any 2000 fou guardonat amb el Premi Internacional Catalunya

Participà en la batalla de la Somme durant la Primera Guerra Mundial 1916 El 1941 s’incorporà a l’exèrcit del Marroc, i el 1942, a Algèria, fou nomenat sotscap d’estat major general Desembarcà a Provença amb el general De Lattre de Tassigny 1944 i el seguí a la campanya del Rin i del Danubi Fou cap d’estat major dels exèrcits aliats a l’Europa occidental 1944, i el 1949 cap d’estat major de l’exèrcit francès El 1953 fou promogut a general de cinc estrelles i el 1958 passà a la reserva

Fou metge militar a la guerra del Marroc 1909 i posteriorment de la família reial Professor de patologia i clínica quirúrgica de la Universitat de Madrid 1928, fundà la Sociedad Española de Cirugía Ortopédica y Traumatología Durant la guerra de 1936-39 fou cirurgià a l’hospital sueconoruec d’Alcoi i a l’hospital de la Vila Joiosa, a la zona republicana Acabada la guerra, fou condemnat a dotze anys de presó, però el 1943 pogué establir-se a Barcelona És autor de tractats mèdics Patología quirúrgica, 1932 i d’unes memòries De las guerras coloniales a la guerra civil , 1969

Es formà amb Nolasc Valls i a Llotja Exposà per primer cop a Barcelona 1935 El 1944, becat, pintà al Marroc Exposà novament a Barcelona diverses vegades —des del 1942—, amb un parèntesi forçat 1947-63, així com a Bilbao 1969 Viatjà per Itàlia 1971-72, on obtingué la medalla d’or del quart concurs Cadorago-Lario de Como 1971 La seva pintura, centrada en el paisatge urbà o rural, participa de l’herència fauve i s’alinea entre els epígons de l’estètica de l’Agrupació Courbet Té obres a museus de Milà i Montecatini

Nebot d’ Eulogi Despujol i Dusay , participà en la guerra de les Filipines 1898 i del Marroc 1921, on fou cap d’estat major prengué part en la retirada de Xauen i en el desembarcament d’Alhucemas Fou governador militar de Girona i de Barcelona 1927, i governador civil de Barcelona 1930 en caure la Dictadura Ascendí a tinent general i fou nomenat capità general de Catalunya 1930, càrrec que, proclamada la República 1931, resignà en el general López Ochoa Es retirà de l’exèrcit el 1932 amb la llei Azaña, i el 1936 s’adherí al moviment militar

Fill d’un militar mort en una acció de guerra a Vilafranca del Penedès, el 1838, l’evocà al seu poema “Mon pare i Catalunya”, inclòs per Víctor Balaguer a Los trobadors moderns 1859 Aquest mateix any havia fundat a Barcelona la revista liberal El Café , on publicà diversos poemes en català El 1860 estrenà al Liceu de Barcelona, amb música de Francesc Porcell, les peces A l’Àfrica, minyons 1859, Ja hi van, a l’Àfrica 1860, Ja tornen 1860 i  Minyons, ja hi som , que enalteixen l’inici de l’aventura colonial al Marroc Foren escarnides per Frederic Soler

Estudià medicina a Barcelona El 1931 fou elegit regidor republicà a l’Hospitalet de Llobregat Fou empresonat octubre del 1934 pel fet d’haver cercat un refugi per a Azaña Fou sotssecretari de finances de la Generalitat 1936 i conseller de governació, i després, de finances i cultura 1937 S'exilià el 1939, i, per ordre de Companys, ajudà els catalans dels camps de concentració i els que volien emigrar a Amèrica Perseguit per la Gestapo, fugí a Suïssa 1942, amb Tarradellas i Gassol S'apartà de la política i s’establí al Marroc 1947, on exercí de metge i publicà treballs sobre medicina El 1977…