Resultats de la cerca
Es mostren 3722 resultats
calci
Biologia
Química
Agronomia
Element metàl·lic pertanyent a la família dels alcalinoterris, situat en el grup II A de la taula periòdica, entre el magnesi i l’estronci.
Propietats del calci És de color blanc d’argent, molt dúctil i malleable El primer calci metàllic, impur, fou obtingut el 1808 per Humphry Davy, i, independentment, per Jöns Jakob Berzelius, seguint una tècnica electrolítica semblant a l’emprada pel primer per a isolar el potassi i el sodi El calci natural és constituït per una barreja isotòpica de núclids amb nombres de massa de 40 de molt, el més abundant a 48 És el cinquè dels elements més abundants a l’escorça terrestre un 3,63% és present principalment com a carbonat en roques metamòrfiques, i també en quantitats importants en els…
enllaç

Superposició d’un enllaç δ i dos enllaços π amb plans nodals perpendiculars, en una molècula d’etí o acetilè (CH ≡CH)
© Fototeca.cat
Química
Interacció entre dos o més àtoms el resultat de la qual és la formació d’un compost, és a dir, d’un agregat que és estable dins un cert interval de temperatures i pressions.
La natura de les forces que donen lloc a l’enllaç químic fou objecte de moltes especulacions ja Demòcrit suposava que els àtoms eren ganxuts, però restà forçosament desconeguda fins a l’establiment de la constitució de l’àtom Ben abans, JJ Berzelius i S Arrhenius pressentiren, tanmateix, que es tractava de forces elèctriques Actualment hom sap que l’enllaç resulta de les forces de Coulomb entre les càrregues elèctriques positives i negatives del nucli i els electrons La petitesa de la massa dels constituents atòmics, i en especial de l’electró, fa que només els sigui aplicable la mecànica…
Sogorb
Sogorb
© Fototeca.cat
Municipi
Municipi i cap de comarca de l’Alt Palància, a l’àrea de llengua castellana del País Valencià.
Comprèn al sector septentrional una part de la vall del Palància o riu de Sogorb , que en aquest indret s’eixampla, on es localitza la població i els conreus de regadius vers el S el terme s’obre, accidentat per la serra del coll de l’Àguila 878 m alt, al límit amb el terme de Gàtova, i pels contraforts septentrionals de la serra de Portaceli 823 m, al límit amb el Camp de Túria i amb el Camp de Morvedre Drenen el terme, a més del Palància, diversos barrancs afluents a aquest per la dreta, com el de Leca, el de Soneixa, etc Les vores de la vall són riques en fonts La Teja, El Gallo, Los…
la Nou de Gaià
El castell (la Nou de Gaià)
© Fototeca.cat
Municipi
Municipi del Tarragonès, situat al sector esquerre del Gaià, accidentat per contraforts de la Serralada Prelitoral (232 m alt.) al sector N.
Situació i presentació Limita al N i l’W amb el municipi de Vespella, a l’E amb el de la Pobla de Montornès i al S amb els d’Altafulla i el Catllar Els contraforts de la Serralada Prelitoral accidenten el terme i són la causa que prop del 65% de la seva superfície sigui improductiva per a l’agricultura La màxima elevació és el turó de Barral 232 m, situat a la divisòria amb la Pobla de Montornès Altres elevacions són els pujols del Rovira, del Castellar, del Portalet i del Dalmau La part ponentina del terme és recorreguda per dos torrents provinents de Vespella, el de Vespella i el de la Nou…
Txetxènia
Divisió administrativa
República federal de Rússia, al N del Caucas.
El territori és drenat pel riu Terek i els seus afluents, l’Assa, l’Argun i l’Askaj, que baixen del Gran Caucas El clima és continental sec Les fonts de riquesa principals són l’agricultura, la ramaderia i la sericicultura la indústria és enfocada a la construcció de maquinària El nucli econòmic principal, capital de la república, és Groznyj Formà part de la República dels Txetxens i dels Ingúixos fins al novembre del 1991, que el govern txetxè proclamà la independència de la Federació Russa i els ingúixos sollicitaren la creació d’una república federal separada de la dels txetxens, aprovada…
Bearn

Vescomtes de Bearn
© FOTOTECA
País del sud-oest de Gascunya, Occitània, que ocupa la meitat oriental de l’actual departament francès dels Pirineus Atlàntics.
S’estén entre la zona axial pirinenca i el riu Ador, i és bastant basculat cap a l’oest, als voltants de Salies Reuneix dues àrees geogràfiques, marcades per un vigorós front pirinenc, interromput a l’eixida dels Gaves, les valls superiors dels quals van de nord a sud El pic d’Aussau només pot ésser travessat amb dificultat pels colls de Somport i del Portalet A la regió prepirinenca s’alternen valls i pujolars, i entre les valls dels Gaves d’Oloron i de Pau, al nord d’aquestes, hi ha extenses landes sense conrear A l’alta muntanya el clima és dur, amb freqüents precipitacions de neu, i a la…
Pulla
Divisió administrativa
Regió de la Itàlia meridional, que ocupa l’extrem SE de la península, banyada per les mars Adriàtica i Jònica i limitada a l’W amb les regions de la Lucània, la Campània i Molise.
La geografia Comprèn les províncies de Bari, Barletta-Àndria-Trani, Bríndisi, Foggia, Lecce i Tàrent La capital és Bari Geològicament és constituïda per un gran sòcol calcari que forma una gran àrea gairebé plana, caracteritzada hidrogràficament per una manca gairebé total d’aigües superficials Hom hi pot diferenciar quatre sobreregions naturals el Gargano , promontori calcari aplanat i recobert localment de bauxita, al S del qual hi ha el Tavoliere di Puglia , plana baixa i àrida, amb el sòcol calcari molt enfonsat, conegut també, pel nom de la ciutat principal, com a plana de Foggia Le…
Joaquim Mir i Trinxet
Pintura
Pintor.
Fill d’un magatzemista de merceria Fou deixeble de Lluís Graner i passà per Llotja 1894-95 Formà part de la Colla del Safrà A Olot, ciutat del seu pare, fou influït pel paisatgisme de l’escola de Vayreda ~1894-96 Participà en les Exposicions de Belles Arts de Barcelona del 1894, 1896 i 1898 i concorregué a una exposició collectiva d’Els Quatre Gats 1897 Guanyador d’una medalla de segona classe a l’Exposición Nacional de Madrid el 1899, provà inútilment d’aconseguir a Madrid —on ja havia residit el 1895 copiant obres de Velázquez— una pensió per anar a Roma 1899 Al final del mateix any s’…
Colección de Documentos Inéditos del Archivo General de la Corona de Aragón
Història
Historiografia catalana
Sèrie documental procedent dels fons de l’Arxiu de la Corona d’Aragó, iniciada l’any 1847 sota la direcció de Pròsper de Bofarull, continuada per Manuel de Bofarull el 1859 i acabada, el 1910, per Francesc de Bofarull.
L’any 1958 Jesús Ernest Martínez i Ferrando publicà la primera part d’un índex cronològic de la collecció Frederic Udina en publicà la segona part l’any 1973, i també inicià una segona etapa de la collecció, a partir de l’any 1971 fins al 1982 En conjunt són 41 volums per a la primera etapa i nou volums per a la segona, comprenent-hi l’índex Pròsper de Bofarull se situà dins el corrent historiogràfic del criticisme, el qual es recolzava bàsicament en els documents originals i les narracions de primera mà dels fets històrics, que entenia com a fonament de « la verdad i la imparcialidad les…
,
bor
Química
Element no metàl·lic pertanyent al grup III A de la taula periòdica, de valència 3, i que només s’enllaça per covalència; hom en coneix dos isòtops naturals estables de nombre de massa 10 i 11.
Propietats del bor La impossibilitat inicial d’obtenir-lo pur feu que hom discrepés quant a les seves propietats físiques i àdhuc químiques Hom en coneix dues formes principals l’ amorfa , pólvores de color marró i de densitat variable, i la cristallina , de color marró grisenc, amb llustre metàllic Fou descobert per Gay-Lussac, Thenard i Davy el 1808 i, bé que H Moissan n’aïllà alguns composts, no fou fins el 1909 que el científic nord-americà E Weintraub l’obtingué pur, a partir d’una mescla de clorur de bor i hidrogen, sotmesa a l’alta temperatura aconseguida en un arc elèctric Hom calcula…