Resultats de la cerca

Vida i obra Fou secretari de la Junta de Museus de Terrassa i del Patronat Municipal de la Biblioteca Museu Soler i Palet, a través del qual continuà l’obra de Josep Soler i Palet L’any 1932, el Patronat Soler i Palet li donà facultats per a iniciar les gestions per a la creació de l’Arxiu Històric de Terrassa conegut, des del 1982, com a Arxiu Històric Comarcal de Terrassa S’introduí en el món de la història a través del Centre Excursionista de Terrassa, una de les associacions civils amb més voluntat de recerca en els camps de la història, l’art i les ciències naturals i que s’emmarcà dins…

Fou creat per iniciativa i sota la presidència d’Alfons Sala i Argemí després comte d’Ègara, diputat i cacic del districte de Terrassa Representà l’oposició al sector regionalista organitzat en la Federació Monàrquica Autonomista, i no passà mai d’ésser una reunió de notables, sense base organitzada en foren dirigents el marquès d’Olèrdola, el comte de Fígols, el comte del Montseny, el baró de Viver, el comte de Santa Maria de Pomers, LlPons i Tusquets, etc Incapaç de superar electoralment la Lliga i menystinguda pel poder central, la mateixa impotència de la UMN la convertí en…

Fill d’una família d’apotecaris, era germà de Pere Antoni Ventalló , estudià medicina a Granada, on creà i dirigí diverses publicacions A Terrassa fundà La Revista Tarrasense i, juntament amb l’historiador Josep Soler i Palet, El Tarrasense i La Comarca del Vallés , que dirigí Adscrit al Partit Conservador, fou alcalde de Terrassa el 1895 Quant a la seva faceta com a historiador, la historiografia terrassenca n’ha destacat l’esforç per donar en els seus treballs una visió global de la ciutat Les seves obres comprenen des dels orígens fins als seus dies, un espectre que, a Terrassa, no es…

La seu principal és el Castell Cartoixa de Vallparadís segles XII-XV, amb funcions museístiques des del 1959 Des del 1993, acull l’exposició permanent que mostra la història de Terrassa des dels orígens fins a l’actualitat i les exposicions temporals També són seccions la Casa Alegre de Sagrera, Conjunt monumental de les esglésies de Sant Pere, secció del Museu de Terrassa © Museu de Terrassa residència burgesa dels segles XVIII i XIX, amb usos museístics des del 1973 la Seu d'Ègara, formada pel conjunt monumental de les esglésies de Sant Pere Santa Maria, Sant Miquel i Sant Pere…

Hom hi programa sobretot concerts i actuacions d’arts escèniques teatre, dansa i circ i també conferències i colloquis Té la seu en un edifici contigu a l'antiga Fàbrica Aymerich i Amat de la Rambla d'Ègara, de planta irregular, projectat pels arquitectes Josep Soteras, Francesc Cavaller, Antoni Bergnes, Joan Baca i Reixach i Joan Baca i Pericot, que s’inspira en l’arquitectura fabril de la zona És notable l'auditori de grans dimensions i planta quadrangular de la part posterior Inaugurat el 25 d’octubre de 1980, el centre fou promogut per l’antiga Caixa d’Estalvis de Terrassa ,…

La seva activitat com a reformador consta pel concili de València del 546 Fundà almenys un monestir de monjos Isidor de Sevilla diu que escriví una obra sobre el baptisme, però que s’ha perdut, així com altres obres seves Es conserva el seu epitafi, en vers

Assistí als concilis segon de Toledo, de l’any 527, de Lleida i de València, del 546 De les seves obres es conserva un sermó a llaor de sant Vicenç màrtir, una carta al seu diaca, també Just de nom, i un comentari al Càntic dels Càntics , obra extensa de caràcter allegòric, que dedicà al metropolità Sergi de Tarragona La seva festa se celebra el 28 de maig

Del seu episcopat hom només sap que s’escaigué a la primera meitat del s VI

Format a l’Escola d’Arts i Oficis de Terrassa i a Llotja Barcelona, cursà decoració al FAD i es graduà en arts aplicades Collaborà amb Jaume Llongueras i assimilà molts elements del Noucentisme Després de ser mobilitzat a la Guerra Civil Espanyola, el 1945 obrí estudi propi A banda de la seva activitat com a interiorista per a particulars i de disseny d’objectes litúrgics, fou molts anys director artístic de la Fira de Mostres Entre els seus dissenys, en els quals es detecta una progressiva i racional estilització de les formes del classicisme mediterrani, es poden esmentar el monument al…

Llicenciat en dret a Barcelona, fou diputat provincial pel Partit Liberal Dinàstic 1888-93 Cacic i patrici alhora, convertí Terrassa en un feu on sortia com a diputat a corts, càrrec que anà ostentant, bé que el 1906, amb motiu de la Solidaritat Catalana, pel seu anticatalanisme, decidí de no presentar-se Monàrquic independent, aglutinà un nucli d’addictes i d’electors conservadors, reducte contra el qual combateren republicans, catalanistes d’esquerra i també de la Lliga Regionalista Foren particularment sagnants els poemes que li dedicà JCarner, fent-lo, no sempre amb justícia, la bèstia…