Resultats de la cerca

Vida i obra De formació autodidàctica, els seus inicis literaris són en castellà — Sol y nervio , 1936 Guirnaldillas del nacimiento , 1941—, tot i que aviat es decantà pel català Membre de l’anomenada generació poètica valenciana dels anys cinquanta juntament amb Andrés i Estellés, Fuster i d’altres, publicà els reculls de poemes La cançó de Mariola 1947, L’home pot ésser àngel 1952, Presoner de l’ombra 1955, Grumet a soles 1958, L’íntim miratge 1959,  Cant indígena 1959,  Tast d’eternitat 1960, Toia d’ofrena 1960, Paradís en blanc 1964, premi Ciutat de Barcelona, Les roses marginals 1965,…

L’any 1920 començà les excavacions al poblat i al santuari de la Serreta Alcoi Donà a conèixer alguns dels descobriments que hi feu a través de publicacions del 1921 al 1950 i del llibre Alcoy, Geología y Prehistoria 1959 Fou director corresponent del Centre de Cultura Valenciana des del 1921, delegat d’Alcoi de l’Institut d’Estudis Valencians 1937 i agregat del Servei d’Investigació Prehistòrica de la Diputació de València des del 1943 L’any 1945 fundà el Museu Arqueològic Municipal d’Alcoi , que porta el seu nom, i al qual feu donació de tots els…

Llicenciada en filosofia a la Universitat de València, exercí l’ensenyament a Bunyol, Figueres i Barcelona, on cursà periodisme Posteriorment fou professora a la Facultat de Traducció i Interpretació de la Universitat Pompeu Fabra i es doctorà en filologia catalana Casada 1968 amb el periodista Xavier Dalfó , fou directora 1971-83 de la revista Canigó Destacà també com a articulista a la premsa en català Avui , Diari de Barcelona , El Temps , Serra d’Or , El Periódico de Catalunya Collaborà en alguns volums collectius Dona i societat a la Catalunya actual , 1978 La seva obra, tant…

Estudià filosofia i lletres a les universitats de València, Madrid i Múrcia i s’hi especialitzà en filologia romànica Anà a París, on treballà a l’Institut Pierrefitte i a l’Escola Nacional Superior d’Arts i Oficis com a professor Gran part dels seus treballs, d’història i d’art, són dedicats a diversos aspectes de la seva ciutat nadiua Gonzalo Cantó su vida, su teatro, su poesía 1967, Glosario de arte i artistas alcoyanos 1967, El humanista Andrés Sempere 1968, Autorretrato 1970, Escritores de Alcoy 1973, El combate político de Juan Botella y Asensi 1981 i Amando Blanquer en su vida y en su…

La seva carrera artística presenta dues etapes, la primera, de temàtica social, amb quadres com Orfes Museu d’Art Modern, Barcelona la segona, des de vers el 1906, basada en un repertori de paisatges, natures mortes i nus, d’ambient valencià, fet amb un estil lumínic gairebé impressionista, de pinzellada àgil, clarament influït per Joaquim Sorolla Fou primera medalla a l’Exposición Nacional de Bellas Artes 1906 i medalla d’or a l’exposició internacional de Califòrnia 1918

Llicenciat en filosofia i lletres i doctor en història per la Universitat de València, el 1968 passà a dirigir el departament d’art del Centre d’Estudis Universitaris d’Alacant, que esdevindria Universitat d’Alacant 1979, d’on fou catedràtic d’història de l’art Director de l’Institut d’Estudis Alacantins 1979-82 i director de l’Institut Alacantí de Cultura Juan-Gil Albert d’Alacant 1996-2003, fou membre de diverses acadèmies, entre d’altres la Real Academia de Bellas Artes de San Fernando de Madrid, la Reial Acadèmia de Belles Arts de Sant Carles de València i la Reial Acadèmia Catalana de…

El 1995 fundà, amb Diego Ruiz de la Torre, Joputa Ediciones, que el 1998 canvià el nom pel d’Edicions de Ponent, editorial dedicada a l’edició de còmics d’autors valencians dels anys vuitanta, l’obra dels quals contribuí decisivament a difondre, a més d’incorporar-ne d’altres procedències especialment catalans Hom pot esmentar-ne Miquel Calatayud El pie frito , Premio Nacional del Cómic 1997, Vicent Llobell, Sento , Joan Bosch, Micharmut i Joaquim Aubert, Kim El arte de volar , amb el guionista Antonio Altarriba, Premio Nacional del Cómic 2010 El 2005 rebé el premi Yellow Kid dels Editors…

Mestre de primer ensenyament 1927-73, collaborà en Gaceta de Levante , El Noticiero Regional , Diario de Alicante , Ciudad , Las Provincias , Avant , El Camí , La República de les Lletres i en diversos periòdics sud-americans És autor, en català, d’ Històries casolanes 1950, Narracions alacantines de muntanya i voramar 1959,  Lina Morell, un cas apasionant 1964, Miscellània alcoiana 1964, La nostra serra de Mariola i la seua llegenda bimillenària 1970,  De la muntanya i de vora mar 1975 i L’etern femení 1978 En castellà va publicar Ducado de Bernia 1954, Rescoldo del Islam 1960, Costumbrismo…

Estudià amb Pasqual Pérez i Gascon i fou organista de diferents esglésies la de Sant Esteve, la de la Mare de Déu dels Desemparats i la del Collegi de Sant Josep Compongué algunes sarsueles El primer amor 1867, Un parent de l’altre món 1872 És autor del poema simfònic Primitiva 1879, de tres misses de rèquiem per a gran orquestra i d’una Missa solemne 1911

Pensionat per l’ajuntament d’Alcoi, estudià a San Fernando Madrid Becat per la diputació provincial d’Alacant, amplià estudis a Roma, a l’Escuela Española de Bellas Artes Visità Bèlgica, Holanda, Grècia i Itàlia, llocs on féu obres molt representatives Féu exposicions personals a les galeries italianes Fontanella i Martino Treballa l’oli i les tècniques mixtes Arran d’entrar en contacte amb Faenza s’introduí en l’art de la ceràmica mural Ha estudiat el gravat i ha exposat a Altea —on viu i treballa—, Alacant, Alcoi, Madrid i Ginebra 1976 Té obra en colleccions…