Resultats de la cerca

Fill del marcgravi Frederic I de Brandenburg-Ansbach-Kulmbach Es convertí a la Reforma protestant i, aconsellat per Luter, secularitzà Prússia i la convertí en un ducat hereditari, sota la sobirania de Polònia 1525 El 1544 fundà la Universitat de Königsberg Prússia Oriental

Autodidacte d’estil eclèctic, dirigí a Berlín la Berliner Staatsoper 1936-40 i l’escola superior de música 1950-52 És autor d’òperes Die Zauberzeige , 1933 Peer Gynt , 1938, amb text d’Ibsen Columbus , 1942 Der Revisor , 1957, amb text de Gogol’ i de ballets Joan von Zarissa, 1940 Die chinesische Nachtigall , 1953, etc

Especialista en història bizantina, dirigí el Byzantinisches Institut de la Universitat de Munic 1931-59 i presidí l’Associació Internacional d’Estudis Bizantins Cal esmentar la seva Einführung in die byzantinische Diplomatik ‘Introducció a la diplomàtica bizantina’, 1968

Mobilitzat a la fi de la Segona Guerra Mundial, fou deixeble de Karl Rahner , en el Lexikon für Theologie und Kirche ‘Diccionari enciclopèdic de teologia i eclesiologia’, 1957-68 del qual collaborà Es doctorà en filosofia el 1952 a la Universitat d’Innsbruck Ordenat sacerdot el 1954, el 1961 es doctorà en teologia Professor a la Universitat de Münster fins a la jubilació 1993, fou consultor del secretariat papal per als no-creients 1968-73 Impulsà el diàleg entre catòlics i marxistes i fou un dels principals impulsors a Alemanya de l’esperit de renovació del concili II del Vaticà ,…

Són escasses les notícies sobre la seva vida De família noble, però mancat de recursos, viatjà per Francònia, Suàbia i Estíria i residí a la cort del comte Hermann de Turíngia, on conegué Walter von der Vogelweide Considerat com un dels grans poetes èpics cortesans, plasmà els ideals del cavaller en la seva obra cabdal, Parzival escrita entre el 1200 i el 1210, amb influències de Chrétien de Troyes, que tracta també del problema de la reconciliació del món amb Déu En Willehalm escrit cap al 1210, que restà inacabat, es basa en les llegendes sobre Guillem I d’Aquitània Una tercera obra, bé que…

Estudià astronomia amb Tycho Brahe, i descobrí, independentment de Galileu i un quant temps més tard que ell, l’existència dels quatre satèllits més grossos de Júpiter

Fou professor de llengües orientals a Erlangen El 1814 publicà Deutsche Gedichte ‘Poesies alemanyes’, volum d’inspiració antinapoleònica, format per Geharnischte Sonette ‘Sonets cuirassats’ i Kriegerische Spott-und Ehrenlieder ‘Cants guerrers d’irrisió i d’honor’ En la seva poesia posterior intentà d’adaptar la lírica oriental sànscrit, persa, hebreu, etc Ostliche Rosen ‘Roses d’Orient’, 1822 i Die Weisheit des Brahmanen ‘La saviesa del braman’, 1836-39, poema didàctic compost de 3 000 pensaments

Fill d’un artesà i viticultor, es llicencià en economia i matemàtiques a la Universitat de Würzburg, i l’any 1955 fundà Sirius-Film, una distribuïdora de cinema –un dels seus primers èxits fou l’adquisició dels drets d’emissió de La Strada , de FFellini– al voltant de la qual bastí un imperi mediàtic que acumulà el fons de pellícules més gran d’Europa Això i les seves bones connexions amb els polítics de la CDU i la CSU bavaresa li permeteren, els anys vuitanta, crear la primera cadena alemanya privada d’àmbit estatal, Sat 1, i posteriorment la plataforma de televisió digital DF1, a més de…

Conegut també pel nom de Peter Schlemihl Redactor de la revista Simplicissimus 1899 i collaborador de März 1907, la seva obra es caracteritza per una severa crítica de la vida bavaresa Sovint emprà una llengua dialectal Lluità contra el clericalisme militant, la burgesia prussiana de l’època de Guillem II i la falsa moral Cap al final de la seva vida es tornà conservador i nacionalista De la seva producció cal destacar les comèdies Die Lokalbahn ‘El carrilet’, 1902 i Moral 1909