Resultats de la cerca
Es mostren 139 resultats
màquina excavadora

Parts d’una excavadora de cullera frontal
© Fototeca.cat
Construcció i obres públiques
Màquina emprada en l’excavació de terrenys quan hom ha de remoure grans quantitats de terra.
Consta bàsicament d’un bastiment, o estructura, molt robust i pesant que va muntat sobre rodes o erugues i proveït d’una pala, d’una cullera, d’una roda de catúfols o de qualsevol altre element d’excavació, segons els tipus d’excavadora L’element d’excavació va muntat sobre la ploma i és mogut mitjançant cables o per un circuit oleohidràulic Els tipus més corrents són l' excavadora de cullera frontal , emprada sobretot per a l’excavació de terrenys no rocallosos i per a talussos verticals, i l' excavadora de cullera retroactora , o retroexcavadora , en la qual la cullera fa l’…
Tomàs Font i Piris
Cristianisme
Eclesiàstic.
Deixà inèdit un extens Diccionari valenciano-castellano , els materials del qual foren incorporats posteriorment a la tercera edició del Diccionario de Josep Escrig i Martínez 1887
retroexcavadora
Construcció i obres públiques
Excavadora de cullera retroactora.
Consta d’una plataforma giratòria que suporta el braç articulat excavador, i tot el conjunt descansa sobre un bastidor propulsat generalment per erugues El braç excavador i la cullera, situada al seu extrem, són accionats mitjançant cilindres hidràulics Hom les utilitza per a obrir rases i fer excavacions a una certa fondària per sota del nivell del sòl
Vilella
Despoblat
Despoblat del municipi de Sueca (Ribera Baixa), al S de la ciutat, a la riba esquerra del Xúquer, a l’interior del gran meandre que forma el riu entre Fortaleny i Cullera.
El 1248, després de la conquesta cristiana, era una alqueria que formava part del terme de Cullera/> El 1317 era un llogaret pertanyent al terme de Sueca, de la jurisdicció dels hospitalers
Joan Piris i Frigola

Joan Piris i Frigola
© Conferencia Episcopal Española
Cristianisme
Eclesiàstic.
Llicenciat en teologia pel Seminari Metropolità de València 1963, en pedagogia pel Pontífic Ateneu Salesià de Roma 1968 i en filosofia i lletres per la Universitat de València 1971, fou ordenat de sacerdot l’any 1963 Vicari de la parròquia de Sant Ferran Rei de València el 1968, entre el 1979 i el 1984 fou delegat episcopal de Pastoral Familiar a la mateixa ciutat i director del Secretariat de la Subcomissió Família de la Comissió d’Apostolat Seglar de la Conferència Episcopal 1981-84, i entre el 1988 i el 1996 fou vicari episcopal de l’arquebisbat metropolità de València, on des…
Manel Joan i Arinyo
Literatura catalana
Escriptor.
Vida i obra S’inicià com a poeta i, amb Bateguen els desigs 1981, guanyà el premi Amadeu Oller, 1981 Aquesta trajectòria poètica continuà, entre altres reculls, a Crims 1982 i a Octosíllabs del més enllà 1983 El 1999 aplegà la seva poesia en Plany de l’home llop obra poètica completa Posteriorment encetà la seva trajectòria com a narrador El colp 1982, premi Ciutat de Benissa, Han donat solta als assassins 1985, premi Ciutat d’Olot-narracions, 1982, Stress 1985, Diari de campanya el fill d’en Marc a Prada 1987, Mateu, el fill d’en Marc 1987, En Tit-Hola 1988, Les nits perfumades 1989, premi…
,
la Ribera Baixa

Comarca del País Valencià a la regió de València; cap de comarca, Sueca.
La geografia Comarca costanera, els seus límits només són precisos al S, on s’alça la serra de Corbera, últim contrafort del sistema ibèric i divisòria amb la Valldigna Safor Cap al N, la ratlla amb l’Horta és marcada per l’Albufera, bé que físicament el pas és imperceptible A l’E, marquen el límit amb la Ribera Alta la unió del riu Magre i el Xúquer La Ribera Baixa comprèn els dipòsits deltaics del curs baix del Xúquer, que formen un pla total que vers el N enllaça directament amb els dipòsits deltaics del Túria resta entre ambdós l’Albufera El terreny és format per argiles, graves i arenes…
pala carregadora

Pala carregadora
© Fototeca.cat
Construcció i obres públiques
Tecnologia
Oficis manuals
Màquina destinada a moure materials solts, com ara sorra, pedra i carbó —tot i que, eventualment, també pot fer treballs d’excavació i d’enderroc lleugers—.
Consisteix bàsicament en un xassís automotor rígid o articulat muntat damunt pneumàtics si ho és sobre erugues és anomenada preferentment excavadora i proveïda, al davant, d’una cullera , muntada sobre uns braços articulats, moguts mitjançant sengles cilindres hidràulics, permeten d’abaixar i alçar successivament el caire de la dita cullera per tal d’omplir-la de material, alçar-la un cop plena i, després que el vehicle hagi efectuat el desplaçament fins al lloc de la descàrrega, trabucar-la per tal de buidar-ne el contingut, generalment dins d’un camió
el Xúquer
el Xúquer al seu pas per Cofrents
© Fototeca.cat
Riu
Riu del País Valencià, que neix a Ojuelos de Valdeminguete, prop del Cerro de San Felipe, a 1.506 m alt., als Montes Universales, a Castella (Conca), i desguassa a la Mediterrània a l’altura de Cullera (Ribera Baixa).
Amb una conca de 22100 km 2 , una llargària de 535 km i un cabal mitjà de 60 m 3 /s, és el riu més gran del País Valencià La seva capçalera es limita als Montes Universales i a la Serranía de Conca, que és compartida pel Cabriol, potent afluent seu per l’esquerra Tots aquests relleus formen part de la branca ponentina o castellana de la Serralada Ibèrica Els seus plecs, d’orientació NW-SE i plasmats en alternances de calcàries, margues i argiles del Secundari, condicionen la direcció general del riu en el seu tram inicial, igual com la del Valdemeca i la del Cabriol A la Serranía…