Resultats de la cerca

Successora del seu pare, Frederic IX , havia estat declarada hereva el 1953, quan fou abolida la llei sàlica Es casà el 1967, amb l’aristòcrata francès Henri de Laborde de Montpezat Talença, Gascunya 1934 – Fredensborg, Hovedstaden, 2018 de qui ha tingut dos fills, Frederic —príncep hereu— i Joaquim El 31 de desembre de 2023 anuncià la seva renúncia al tron, i fou succeïda pel seu primogènit, Frederic X , el 14 de gener de 2024

Continuà amb èxit l’expansió territorial iniciada pel seu pare Valdemar I el Gran Vencé els eslaus de la Germània superior i, com a rei del vendes, s’emparà de Pomerània, Slesvig-Holstein, Hamburg i Lübeck S'oposà 1183 a l’emperador Frederic I Barba-roja, al qual negà l’homenatge feudal dels territoris de l’Imperi ocupats

Fill de Valdemar I , succeí el seu germà Canut VI Com a duc de Slesvig des del 1188 defensà la frontera contra l’agressió de l’emperador i conquerí Holstein i Hamburg 1200-01 Després de la seva coronació fou reconegut senyor dels nord-albingis, el territori dels quals s’annexà Aliat amb l’emperador Frederic II contra l’emperador Otó IV, el 1214 adquirí Schwerin, i Frederic II renuncià a favor d’ell les terres dels vendes i tot el territori germànic al N de l’Elba i de l’Ende El 1219, en una expedició a Estònia, conquerí Reval i cristianitzà el país Els senyors feudals de l’Alemanya del N s’…

Fill de Canut Lavard, duc de Slesvig, el qual succeí en el ducat, i besnet del rei Sven II Lluità contra els vendes, els ocupà l’illa de Rügen i els cristianitzà per la força Vassall de l’emperador Frederic I, acceptà l’antipapa Víctor IV El 1170 associà al tron el seu fill Canut VI Fortificà el país i s’alliberà de la fidelitat a l’emperador instituint una monarquia autocràtica i hereditària

Fill del rei Cristià X El 1935 es casà amb la princesa Ingrid de Suècia Assumí la regència dos cops 1942 i 1947 La modificació de la constitució 1953 permeté la successió femenina al tron, i el succeí la seva filla Margarida II

Fill de Gorm el Vell, consolidà el regne danès Estengué la sobirania danesa al sud de Noruega i rebutjà els vendes fins a l’Oder Afavorí la cristianització del seu regne Derrotat pel seu fill Sven, al cap d’un grup de nobles rivals, morí en combat

Lluità contra els fills de Godofred I amb l’ajut que Lluís el Piadós li atorgà a canvi de la seva conversió al cristianisme 826 Reconquerí el regne danès i n'inicià la cristianització amb el monjo Anscari

Fill d’Eric V i d’Agnès de Brandenburg S'enfrontà a la noblesa i a l’alt clergat empresonà l’arquebisbe Jens Grand 1294, però fou excomunicat i hagué d’obtenir el perdó del papa Bonifaci VIII 1303 Vençut per noruecs i suecs, signà la pau el 1309 Derrotà els nobles dirigits pel duc Valdemar IV de Slesvig i ocupà algunes ciutats alemanyes, però les revoltes camperoles 1313 l’arruïnaren i cedí una gran part del seu patrimoni als prínceps estrangers o als grans senyors del regne

Fill de Cristòfor I i de Margarida de Pomerània, fou capturat 1261, amb la seva mare i regent, per l’arquebisbe Jacob Erlandsen, que volia entronitzar el seu cosí Eric, duc de Slesvig Alliberat per la intervenció del papa i dels prínceps alemanys, governà autocràticament, però el 1282 fou obligat a signar una carta reial que inaugurà un període de reformes

Fill de Cristià V Atacà el ducat de Holstein, aliat de Suècia, que intervingué i li féu signar la pau de Traventhal 1700 El 1709, la victòria de Rússia sobre els suecs l’induí a atacar-los, però no assolí cap territori Pel tractat de Frederiksborg 1720 s’annexà el ducat de Holstein i la part sud del de Slesvig Abolí la servitud de la gleva 1702