Resultats de la cerca
Es mostren 71 resultats
canòdrom
Esport
Conjunt de pista (de forma el·lipsoidal) i instal·lacions auxiliars destinades a la celebració de curses de llebrers, amb el corresponent departament per al tràmit de les juguesques.
A la línia de sortida de la pista hi ha una sèrie de gàbies que s’obren per un dispositiu mecànic, el qual acciona una llebre reclam
tectibranquis
Zoologia
Ordre de gastròpodes de la subclasse dels opistobranquis caracteritzat pel fet de tenir les brànquies situades al costat dret de la cavitat paleal i ésser proveït sempre de closca, externa o bé recoberta pel mantell.
Bé que la majoria són bentònics, n'hi ha de pelàgics Inclou nombroses espècies, entre les quals destaquen les dels gèneres Aplysia , amb APunctata llebre de mar, Pleurobranchus , amb Pmembranaceus , i Berthella , amb Baunantaca
cagarulles
Cagallons de cabra, d’ovella, de llebre, etc.
grau d’Oliana

Vista del pantà i la presa d'Oliana des del camí a Castell-llebre, al municipi de Peramola (Alt Urgell)
© Isidre Suñé
Grau del municipi de Peramola (Alt Urgell).
deslloriguerar
Fer sortir del cau o lloriguera (un conill, una llebre, etc).
pezizals
Micologia
Ordre d’ascomicets de la subclasse dels discomicets integrat per fongs d’esporocarps en forma de plat o de copa, o proveïts de cama i capell; d’ascs operculats i d’ascòspores hialines, unicel·lulars i uniloculars.
Només en pocs casos fan conidis Són sapròfits i es fan en terra humífera, en places carboneres, sobre fusta en descomposició i sobre fems Comprèn, entre altres, les famílies de les helvellàcies i de les pezizàcies Pezizals més destacades Acetabula sp bocabadat Acetabula leucomelas bocabadat negre Acetabula vulgaris bocabadat bru Aleuria vesiculosa cassoleta groga Disciotis venosa cassoleta venosa Galactinia badia cassoleta bruna Gyromitra sp giromitra Gyromitra esculenta bolet de greix Helvella sp helvella , orella de gat, orella de moix Helvella crispa orella de gat blanca Helvella…
ualabi
Mastologia
Nom donat a diversos mamífers de la família dels macropòdids que pertanyen a diversos gèneres, com Lagorchetes, Lagostrophus, Onychogalea, Peradoreas, Petrogale i Wallabia
.
Són animals de mida considerable que poden atènyer 3 m de longitud i més de 2 m d’alçada, amb un pes d’uns 80 kg El cap, amb relació al cos, és petit, amb orelles força grosses, les potes anteriors curtes i les potes del darrere i la cua robustes i adaptades al salt, que és el seu mitjà de desplaçament Són terrestres, i les femelles, després d’una gestació que dura com a màxim 40 dies, pareixen una cria, que colloquen dins el marsupi, on acaba el desenvolupament en moltes espècies pot haverhi una nova fecundació immediatament després del part Ocupen tots els hàbitats zones obertes amb matolls…
la Clua d’Aguilar

Vista de la Clua d’Aguilar
© Fototeca.cat
Antic poble
Antic poble del municipi de Bassella (Alt Urgell), negat des del 1999 pel pantà de Rialb.
Situat a l’interior d’un pronunciat meandre del Segre, davant Castellnou de Bassella, pertanyia al bisbe d’Urgell El 1091 el castell de la Clua, la sagrera i la meitat de l’església van ser donats per Arnau Bonfill a Santa Maria de la Seu L’església d’Aguilar és al cim Dedicada a sant Sebastià, és romànica, construïda amb un bell aparellat del segle XII Al seu costat, en la tanca del cementiri hi ha, reaprofitades en el paredat, algunes caixes i tapes de sarcòfags decorades amb motius populars La parròquia de la Clua d’Aguilar és documentada en l’acta de consagració de la catedral d’Urgell…
vi d’Alella
Enologia
Vi de qualitat amb denominació d’origen, produït al terme municipal d’Alella (Maresme) i als pobles que hi limiten.
La producció és molt limitada uns 15000 hl/any, a causa de l’extensió cada dia més reduïda de vinyes d’una superfície global d’unes 9000 ha, només 380 son dedicades al conreu de la vinya És elaborat principalment per la cooperativa Alella Vinícola, un dels primers cellers cooperatius de Catalunya fundat el 1906, la qual elabora i comercialitza el 90% de la producció global i aplega aproximadament 200 associats El 80% dels vins alellencs són blancs, secs o dolços, suaus i de cos arrodonit, elaborats amb most de primera premsada, procedent de les varietats de raïm pansa blanca, pansa roja,…
cecina

Cecina
Gastronomia
Carn salada i assecada, generalment de boví, i també de cabra, cavall, conill o llebre.
Producte propi de les províncies de Lleó, Zamora i Palència, on està regulat per una denominació d’origen També és un embotit típic de Mèxic, amb la diferència que la carn tallada és assecada al sol amb sal i llimona