Resultats de la cerca

Del 1832 al 1876 fou organista a Santa Maria de Maó Escriví, entre d’altres obres, motets, lamentacions i obres simfòniques

Deixeble de Benet Andreu i de Bartomeu Briones Estrenà una Missa de Rèquiem per a gran orquestra 1867 i l’òpera en tres actes Romeo e Giulietta 1873, representada en el Teatre Principal de Maó diverses temporades amb gran èxit

Inicià la carrera militar com a guardamarina el 1820 i publicà Derrotero general del Mediterráneo 1860 i Derrotero de la costa septentrional de España 1860-61 Retirat a Maó 1872, es dedicà a l’estudi de la història de Menorca i publicà Fragmentos de la Historia de Menorca 1882 i Historia de la Isla de Menorca Fou fundador i collaborador de la Revista de Menorca

Fou corresponsal del Jardín Botánico de Madrid i del professor Antoni Palau Sembla que creà a Maó un petit jardí botànic i que compongué, a partir de les seves herboritzacions, una Flora menorquina , que romangué inèdita i que, ampliada pel seu fill Rafael Hernández i Mercadal , fou publicada pòstumament 1886 S'interessà també per la química i deixà inèdit un treball sobre els Espíritus ácidos minerales dulcificados

Fill de Josep Gaspar d’Olivar i Saura Fou el primer alcalde de Maó i president de la junta de sanitat El 1844 li fou concedida la baronia de les Arenes sobre la seva possessió al lloc del mateix nom El seu fill Josep Maria d’Olivar i Vidal mort a Ciutadella el 1889, segon baró de les Arenes, escriví en català un Llibre de notes que va del 1838 al 1854

El 1954 ingressà al cos d’arxivers i bibliotecaris Fou directora de la Casa de Cultura de Maó, del museu provincial i de la biblioteca i arxiu històric Com a arqueòloga, descobrí les basíliques des Fornàs de Torelló i de Molinet des Cap des Port Excavà també a Sant Vicent d’Alcaidús i, amb Lluís Pericot, participà en la reconstrucció de la naveta des Tudons Organitzà a Menorca el X Congrés Nacional d’Arqueologia

Introduí reformes en el cant pla segons el criteri que exposa en El canto llano simplificado en su anotación y sus reglas Barcelona, 1851 Deixà escrites nombroses composicions d’església, com és ara un Miserere, el Repertorio de misas a toda orquesta, dues farses 1832 i 1838 i una òpera titulada La fidanzata corsa 1846

Vida i obra D’una família de propietaris rurals, la seva formació humanística i científica es degué desenrotllar a Menorca al convent dels franciscans, primer, i a collegis avançats pedagògicament, com el de l’austríac Karl Ernst Cook, després Poliglot coneixia el grec, el llatí i diverses llengües vives i home de cultura, combinà l’activitat literària amb l’exercici de càrrecs públics, entre els quals el de director i comptador de la Casa de la Misericòrdia, entre el 1820 i el 1821, institució per a la qual traduïa les obres teatrals destinades a aconseguir fons Les dues etapes de la seva…

Alumne de Giovanni Chiesa a Maó, es traslladà a Itàlia el 1770 per ampliar estudis de pintura Estigué a Gènova, a Venècia i el 1774 anà a Roma Fou cridat a Viena el 1779, i hi fou nomenat primer delineant de la galeria imperial de Viena L’estil classicista de Calbó contrastava amb el rococó que aleshores predominava a la cort imperial Successivament fou nomenat primer pintor de cambra de l’emperadriu i director de la galeria imperial Una qüestió de caràcter sentimental tallà en sec la carrera de Calbó El 1780, totalment desfet, tornà a Maó, i en sortí el 1788, cap a Amèrica, on començà una…

Mestre de professió 1953-91, fou professor en diverses escoles, entre les quals a l’Escola Graduada de Maó 1957-79 L’any 1974 es llicencià en història per la Universitat de Barcelona amb la tesi de graduació La vila de Maó i el seu terme al segle XVI 1984, inèdit i es doctorà el 1997 amb la tesi L’Institut de batxillerat de Maó durant la Guerra Civil inèdit Exercí de professor d’història a la Universidad Nacional de Educación a Distancia 1984-2000, a l’Institut de Ciències de l’Educació 1983-90 i a l’extensió de Menorca de la Universitat de les Illes Balears 1998-2001 Fou director del Centre…