Resultats de la cerca
Es mostren 188 resultats
Maurici I de Saxònia
Història
Duc (1541-47) i elector de Saxònia (1547-53).
Fill d’Enric de Saxònia Fins a la batalla de Muhlberg maig del 1547 lluità al costat de Carles V, per tal d’aconseguir l’electorat juny del 1547, però després s’uní a la lliga de Königsberg 1550 i signà, juntament amb els prínceps protestants, el tractat de Chambord, el 1552, amb Enric II de França, desvinculant-se de Carles V S'apoderà del pas d’Ehrenberg i provocà la fugida d’Innsbruck de l’emperador pel maig d’aquell mateix any, i el mes següent signà amb l’emperador la dieta de Passau
Maurici Serrahima i Palà
Història del dret
Advocat.
De família menestral, s’inicià com a pintor i conreà el paisatge i el dibuix Llicenciat en dret a Barcelona 1859, es formà professionalment amb Nolasc Vives i Cebrià Tot i que deixà la pintura, continuà relacionat amb els ambients artístics i intervingué en la creació de la Sala Parés de Barcelona en un local d’ell mateix Fou secretari de la Junta del Comerç i de la d’Obres del Port, i assessor de l’Ajuntament de Barcelona Degà del Collegi d’Advocats 1891-95, formà part de la comissió redactora de l’apèndix de dret català al Codi Civil espanyol Fou també magistrat honorari de l’audiència…
Maurici Valls i Quer
Pintura
Pintor.
Deixeble de Fèlix Mestres a Llotja Es presentà, a la Sala Parés de Barcelona, el 1924 Hom el considera un continuador del paisatgisme de l’escola d’Olot, i el 1930 guanyà, amb el quadre Olot , la medalla Masriera d’argent Conreà també el pessebrisme
Maurici Carrió i Serracanta
Història
Guerriller.
A quinze anys lluità a la Guerra Gran El 1808 participà en la Crema del Paper Segellat napoleònic a Manresa i en les batalles del Bruc La Junta Suprema de Catalunya el nomenà capità Lluità en els combats de Moià a les ordres del baró d’Eroles El 1820 es rebellà contra el govern constitucional i, perseguit, es posà a les ordres de la Regència d’Urgell, que l’ascendí a tinent coronel Es retirà el 1826, però intervingué en activitats carlines i fou empresonat 1834 En ésser indultat es dedicà a la seva professió d’agrimensor Escriví una Relación 1859 sobre els fets del Bruc que contribuí a…
Maurici Hernández i Ponsetí
Farmàcia
Farmacèutic.
Es destacà com a meteoròleg publicà les seves observacions sobre Menorca el 1886 a la Revista de Menorca , des del 1888 fins al 1928 La seva collaboració s’estengué a diferents centres espanyols i estrangers i al Servei Meteorològic de Catalunya També fou un notable ornitòleg i reuní una collecció d’ocells de Menorca que es conserva a l’Ateneu de Maó, del qual fou un dels fundadors
Maurici Fius i Palà
Història
Literatura catalana
Teatre
Autor teatral, periodista i polític.
Estudià dret a la Universitat de Barcelona i a la de València Fou regidor i alcalde 1902 de Manresa i hi fundà el Centre d’Unió Republicana 1905 Collaborà en diverses publicacions comarcals com El Eco Posibilista i Lo Torronyau Escriví poesia — Espurnes Poesies amoroses 1888—, novella — La creu del Tort s d— i drames en vers — L’incendi de Manresa 1890 i Un màrtir de Puigcerdà 1895— i en prosa — La redimida estrenada el 1897 i Vida nova 1915— Publicà també La Exposición Manresana de 1901 1902 i Endemias de ciudad Datos sobre la viruela, tifus y tuberculosis en Manresa 1915
,
Sant Maurici de la Quar

Sant Maurici de la Quar
© Fototeca.cat
Poble
Poble del municipi de la Quar (Berguedà), al S del terme.
Des del segle XIV existia una capella de Sant Maurici, filial de la Quar, que era regida per un monjo de la Portella després del 1835 fou confiada als bisbes de Solsona, que l’erigiren en parròquia el 1873 L’edifici actual fou erigit al segle XVII i ampliat al segle XIX Té al costat una rectoria moderna i algunes cases que formen un petit nucli
central hidroelèctrica de Sant Maurici
Equipament del municipi d’Espot (Pallars Sobirà).