Resultats de la cerca
Es mostren 828 resultats
Sant Pere de Terrassa
Josep Bracons (CC BY-SA 2.0)
Església
Església del barri de Sant Pere de Terrassa (Vallès Occidental); juntament amb Santa Maria i Sant Miquel forma el conjunt de les tres esglésies episcopals que constituïren la matriu de l’antiga diòcesi d'Ègara
És l’edifici més gran del conjunt monumental i compleix la funció de parròquia del barri on es troba Presenta una estructura complexa deguda a les moltes transformacions que s’hi han fet La planta tenia una capçalera trilobada, un transsepte elevat i un creuer de construccions anteriors, que van ser reaprofitats en l’edifici romànic afegint-los a una única nau rectangular cap al final del segle XII Com a resultat, la nau és desproporcionada amb relació al transsepte El transsepte elevat de planta rectangular és cobert amb una volta de canó a l’interior i amb doble vessant a l’exterior Els dos…
Centre Excursionista de Terrassa
Excursionisme
Entitat creada a Terrassa (Vallès Occidental).
Fundat el 1910, nasqué amb un interès científic, tot i que posteriorment donà més rellevància al vessant esportiu Creà les seccions d’espeleologia, esports de neu, escalada i alta muntanya Organitzà escalades a Sant Llorenç del Munt, Montserrat i Pedraforca, i acampades i ascensions als Pirineus Després de la Guerra Civil reprengué les activitats el 1942 amb les seccions d’alta muntanya, esquí, fotografia, tennis de taula i una secció de cantaires Als anys seixanta, amb més de 400 socis, també destacà l’activitat espeleològica Alguns dels seus membres participaren en expedicions a Grenlàndia…
,
Sant Miquel de Terrassa
Mark Huguet (CC BY-SA 2.0)
Església
Església del barri de Sant Pere de Terrassa (Vallès Occidental); juntament amb Santa Maria i Sant Pere forma el conjunt de les tres esglésies episcopals que constituïren la matriu de l’antiga diòcesi d'Ègara
A causa de les reformes que es van realitzar al llarg dels segles i les campanyes de restauració dels segles XIX i XX, aquest edifici se’ns mostra bastant diferent de la construcció original Durant anys es va pensar que l’edifici era un baptisteri, però en l’actualitat es creu que correspon a una capella sepulcral on es veneraven les restes d’algun sant màrtir Per això, en la darrera restauració es va retirar la piscina baptismal que centrà l’edifici durant anys Correspon a un edifici de planta central, quadrada a l’exterior i amb una creu grega inscrita a l’interior, la qual cosa comporta…
Institut Industrial de Terrassa
Entitat nascuda el 1873 com a resultat de la fusió de l’antic Gremi de Fabricants i l’Associació de Fabricants, per al progrés, el foment i la defensa de la indústria llanera de Terrassa.
Tingué un representant permanent a Madrid i publicà el periòdic proteccionista “La Industria Tarrasense” 1876 En sorgiren la Cambra Oficial de Comerç i Indústria de Terrassa 1886, la Mútua d’Assegurances 1900, la Biblioteca Tècnica-Tèxtil 1933, el Museu Tèxtil Biosca 1946, l’Oficina de Productivitat 1957, etc Ha contribuït a l’ensenyament tècnic i tèxtil de Terrassa El 1928 es fusionà amb la Mútua Fabril, creada el 1920 El 1936 fou collectivitzada pel departament d’economia de la Generalitat El 1939 fou incorporada a la Central Nacional Sindicalista com a servei…
Sant Pere de Terrassa
Barri
Barri de Terrassa (Vallès Occidental), a l’esquerra del torrent de Vallparadís, antic municipi fins el 1904, que fou agregat al de la ciutat, a excepció de la Creu Alta i les parròquies de Sant Julià d’Altura i de Sant Vicenç de Jonqueres, que s’integraren al municipi de Sabadell.
El 1562 la part forana de Terrassa constituí una universitat pròpia formada per les parròquies de Sant Pere de Terrassa, Sant Julià d’Altura, Sant Quirze de Terrassa, Sant Vicenç de Jonqueres, Santa Maria de Toudell i Sant Martí de Sorbet El 1848 la parròquia de Sant Quirze de Terrassa passà a formar un nou municipi Sant Quirze de la Serra, la de Santa Maria de Toudell s’agregà al de Viladecavalls i la de Sant Martí de Sorbet al d’Ustrell La confusió dels nuclis urbans de Sant Pere amb Terrassa i de la Creu Alta amb Sabadell provocà la definitiva desaparició del municipi, amb les agregacions…
Guillem Terrassa i Ponç
Història
Erudit.
Doctor en teologia, obtingué un benefici a la catedral de Palma i un altre a Llucmajor l’any 1732 succeí en el càrrec de paborde el seu oncle Guillem Terrassa Dedicà tota la vida a recollir dades històriques sobre Mallorca en els arxius de l’illa, sense gaire esperit crític, i en deixà escrits molts volums sobre capbrevació, els delmes, repartiment de les aigües, història religiosa, biografies de fills illustres, una Historia o crónica relación de Lluchmajor publicada en fascicles del 1932 al 1934 Copià i anotà la Historia del reino de Mallorca en la seva versió castellana de…
Joan Bover i Terrassa
Història del dret
Jurista.
Catedràtic de dret a la Universitat de Mallorca Defensà les temporalitats de la Companyia de Jesús 1781 i les doctrines lullianes, enfront del bisbe Díaz de Gurrea Formà part dels consells reials 1782, fou assessor de la intendència de Catalunya 1798 i alcalde major de Sevilla 1807, on fou catedràtic de lleis Fou pare de l’historiador Joaquim Maria Bover Publicà Compendio de Historia Universal 1796
Hospital Universitari Mútua de Terrassa
Medicina
Centre hospitalari de Terrassa.
Forma part de la Mútua de Terrassa, fundada el 1900, i està concertat amb el Servei Català de la Salut Té capacitat per a 481 pacients enllitats, repartits en un total de 34 especialitats mèdiques, quirúrgiques i de serveis centrals La seva àrea d’influència immediata és de 315000 habitants 200000 de la ciutat de Terrassa, i té una activitat privada dedicada a accidents de trànsit, mútues d’accidents, companyies d’assegurances i particulars
Caixa d’Estalvis de Terrassa
Economia
Entitat financera domiciliada a Terrassa i fundada per iniciativa ciutadana, el 1877.
L’estructura del seu passiu, totalment en línia amb la de la mitjana de les caixes catalanes, és parallela a un actiu en el qual destaquen la forta inversió creditícia i de descompte comercial i l’alta productivitat de la seva cartera d’actiu La millora de la tecnologia i l’expansió era uns dels objectius d’aquesta entitat, que disposava, a mitjan de la primera dècada del segle XXI, d’una xarxa de 130 oficines, la meitat de les quals fora del seu sector territorial històric El gener del 2010 els actius de l’entitat sumaven 12490 milions d’euros Aquest mateix any, en el marc del procés de…