Resultats de la cerca
Es mostren 404 resultats
Jeroni de Catalunya
Cristianisme
Religiós franciscà.
Fou un especialista en qüestions de les Esglésies orientals i es preocupà per la defensa de l’imperi Bizantí contra els turcs i contra les pretensions de la casa de Valois Fou provincial del seu orde a Romania 1301-10 Nomenat bisbe, amb uns altres dos frares, d’una diòcesi tàrtara sufragània del bisbe de Cambalu Pequín 1312, sembla que el mateix any assistí al concili de Viena del Delfinat, on es trobà amb Ramon Llull Li ha estat atribuïda la idea, que no tingué efecte, del matrimoni d’una filla de Jaume II de Catalunya-Aragó amb l’hereu de l’imperi grec A Constantinoble féu…
Tractat de Schengen

Monument commemoratiu de la signatura del Tractat de Schengen, a la ciutat de Schengen
© Turisme de Luxemburg
Nom que rep el conjunt de convenis que estableixen i regulen la lliure circulació de béns, serveis i persones a la Unió Europea.
El primer d’aquests acords fou signat a Schengen Luxemburg el 14 de juny de 1985 per la República Federal d’Alemanya, França, Luxemburg, Bèlgica i els Països Baixos El 1995 s’hi incorporaren Bèlgica, França, Alemanya, els Països Baixos, Luxemburg que havien signat el 1990, Portugal i Espanya que havien signat el 1992 el 1997 ho feren Itàlia i França que havien signat el 1990 i Àustria que havia signat el 1995 el 2000 Grècia que havia signat el 1992 i el 2001 Dinamarca, Suècia i Finlàndia El 2007 ho feren Polònia, Hongria, Malta, la República Txeca, Eslovàquia, Eslovènia, Estònia, Letònia i…
Oradea
Ciutat
Capital del judeţ de Bihor, a Transsilvània, Romania, a la regió de Crisana.
Centre comercial i industrial indústries mecàniques, químiques, tèxtils, del calçat Fundada a l’alta edat mitjana, fou seu episcopal el 1080 Ocupada pels turcs 1660, tornà als Àustria pel tractat de Carlowitz Des del 1918 és ciutat romanesa, bé que fou ocupada temporalment 1940-45 per Hongria
Baia Mare
Ciutat
Capital del districte de Maramureş (Romania), prop de les fronteres hongaresa i ucraïnesa.
Centre d’una regió minera jaciments de coure, argent i or, és sobretot un centre d’indústria metallúrgica i química
Craiova
Ciutat
Capital del judeţ de Dolj, Romania, situada a la vora del riu Jiu.
Principal ciutat de la regió històrica de l’Oltènia, fou un antic centre comercial que s’ha transformat en nucli industrial hi ha indústria química, fàbriques de material ferroviari, indústria de material elèctric, refineries de sucre i fàbriques de conserves És també un important centre universitari Universitatea din Craiova, fundada el 1966
romanès
Lingüística i sociolingüística
Llengua romànica del grup oriental, parlada per més de vint milions de persones, a Romania, a Moldàvia i, en graus diversos, a tots els països de la península Balcànica (on constitueix nombroses illes dialectals, disseminades al territori de Grècia, Croàcia, Sèrbia, Montenegro, Macedònia, Albània i Bulgària).
És parlada, a més, a les colònies de romanesos emigrats a l’estranger, sobretot als EUA, a Rússia, Ucraïna i —després de la Segona Guerra Mundial— a França i a Alemanya És llengua oficial de l’estat romanès i a Moldàvia és —sota la denominació oficial de “llengua moldava”, des del període soviètic 1940-90 i fins l’any 2023— la llengua oficial Hi ha quatre dialectes del romanès el dacoromanès , dialecte principal, parlat a Romania és a dir, en un territori que correspon, aproximadament, al de l’antiga província romana de Dàcia i en algunes zones frontereres dels països veïns…
nacionalisme musical
Música
Moviment sorgit en la música culta europea al s XIX.
Prescrivia la inclusió en les obres musicals d’elements del folklore danses, cançó popular, etc, de manera que la música d’una nació determinada es diferenciés de la d’una altra pels elements racials que contingués El nacionalisme musical ha estat més propi de les nacions europees de poca tradició musical culta hom ho ha considerat una reacció davant el predomini de la música alemanya i italiana i, àdhuc, francesa, fins aleshores imitada pels músics d’altres països que, per aquest fet, es despersonalitzaven El nacionalisme musical tingué una especial força a Rússia amb el Grup dels Cinc, a…
Institut Forestal Europeu
Organització interestal d’àmbit europeu dedicada a la recerca sobre boscos i a l’orientació i assessorament en polítiques forestals.
L’any 2011 en formaven part Àustria, Bulgària, Croàcia, la República Txeca, Dinamarca, Finlàndia, Alemanya, Grècia, Irlanda, Itàlia, Letònia, Luxemburg, els Països Baixos, Noruega, Polònia, Portugal, Romania, Eslovènia, Espanya, Suècia, Suïssa, Turquia i la Gran Bretanya En són membres associats o afiliats, a més, prop de 130 òrgans i organitzacions Fou establert l’any 1993 a partir de l’aprovació de la Convenció que el creava emparant-se en la llei finlandesa Aquest document recull els objectius de la Conferència de les Nacions Unides sobre Medi Ambient i Desenvolupament celebrada l’any…
boiar
Història
Títol dels grans terratinents russos que formaven la classe superior de la societat feudal.
Des del s XIV eren la casta militar que envoltava el gran duc de Moscou Ivan el Terrible 1533-84 els sotmeté i reduí llur importància El títol fou abolit per Pere el Gran A Romania els boiars aparegueren com a classe social als ss XIII i XIV i hi perduraren fins l’any 1944 Hom anomena regència dels boiars el període de la història de Rússia 1533-47 en què els boiars, apartats del poder per Basili III, tingueren una gran importància en la direcció de la política Durant la regència de la vídua de Basili III, Elena Glinskij, els boiars la pressionaren amb freqüents aixecaments…
Nichita Stǎnescu
Literatura
Poeta romanès.
Estudià llengua i literatura romaneses a la Universitat de Bucarest Collaborador de revistes literàries Gazeta Literară , România Literară , Luceafărul , publicà el seu primer poemari el 1960, Sensul iubirii ‘El sentit de l’amor’, que obtingué un gran ressò La seva obra poètica empra transgressores innovacions estilístiques per a donar una veu essencialment dramàtica a preocupacions còsmiques i existencials Entre els seus reculls hi ha també O viziune a sentimentelor ‘Una visió dels sentiments’, 1964, Dreptul la timp ‘Dret al temps’, 1965, Oul şi sfera ‘L’ou i l’esfera’, 1967, Necuvintele '…
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 18
- 19
- 20
- 21
- 22
- 23
- 24
- 25
- 26
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina