Resultats de la cerca

Reuniren una important collecció de pintures de primitius germànics que, adquirida l’any 1827 pel rei Lluís I de Baviera, passà a formar part de la Münchener Alte Pinakothek Foren també els promotors de l’acabament de les obres de la catedral de Colònia, interrompudes des del 1559 Aquesta revaloració de l’art medieval fou una de les bases principals de la ideologia estètica del Romanticisme i originà el conreu de l’estil neogòtic

Fill illegítim de Carloman, rei de Baviera Esdevingué duc de Caríntia el 876 Es revoltà contra el seu oncle, l’emperador Carles el Gros fou proclamat rei de Germània a la mateixa dieta de Trebur 877 que deposà l’emperador Derrotà els normands vora el riu Dyle 891 i fracassà en la lluita contra els moravians 893 Cridat pel papa Formós emprengué amb èxit dues expedicions a Itàlia Fou coronat emperador a Roma 896

Important nucli industrial, emplaçat en un encreuament de vies de comunicació El centre urbà, situat a l’esquerra del Mosa, comprèn dues parts el nucli primitiu, al N, veritable centre administratiu de negocis, i un altre sector al S, àrea de serveis comercials, hotels, professions liberals, etc La zona industrial s’estén amb preferència a l’àrea suburbana, a Ougrée, Seraing, Tilleur, Jemeppe i Flémalle Té foneries de ferro i acer, indústria del vidre, mineria de carbó, refineries de coure i zinc i fàbriques de ciment Universitat, fundada el 1817 Anomenada Leodum o Leodicum en l’època romana…

Al s VI aC un grup dels bois boii marxà devers Occident i s’establí al sud de Bordeus Del 450 al 400 aC uns grups entraren a la Itàlia septentrional i s’establiren al sud del riu Po El 58 aC uns altres grups ocuparen el territori dels edus comprès entre l’Alier i el Loira Les tribus que restaren a Bohèmia foren obligades pels marcomans s I dC a establir-se a l’actual Baviera

L’any 1134 rebé de l’emperador Lotari II la marca del Nord Contengué amb els ducs de Baviera pel ducat de Saxònia, al qual renuncià el 1142 Designat hereu de Brandenburg per Pribizlav mort el 1150, príncep eslau vend , aconseguí d’assegurar-ne la possessió definitiva després de vèncer la revolta del vend Zeczo Köpenic 1157 Féu una notable obra de colonització en l’expansió germànica vers l’E, on introduí holandesos i flamencs, i fundà Stendal 1151

Lluís XIV de França les desafià en augmentar les taxes duaneres i s’alià amb Anglaterra —que inicià les hostilitats—, Portugal, Savoia, Baviera i Suècia A les Províncies Unides s’adheriren Lorena, Espanya, l’Imperi, Dinamarca i diversos estats alemanys, inquiets per l’avanç francès La retirada d’Anglaterra de la lluita 1674 i la derrota de Suècia, en guerra al nord, menaren Lluís XIV a obrir les negociacions 1675, que culminaren en els tractats de Nimega 1678-79

Fill de Conrad el Vell, comte a l’Alt Lahngau, i net de l’emperador carolingi Arnulf I Extingida la branca dels carolingis orientals, fou elegit rei de Germània Lorena, però, passà a Carles III de França, i fracassaren les expedicions 912, 913 per recuperar-la Fou derrotat en les campanyes contra els ducs de Baviera, Saxònia i Suàbia Renuncià a instaurar la seva família i designà successor Enric I, dit l’Ocellaire , duc de Saxònia

Els txecs nomenaren Frederic V del Palatinat rei de Bohèmia i cercaren l’ajut de la noblesa hongaresa, i l’emperador Ferran II la trobà en la Lliga Catòlica, en Saxònia i en Maximilià I de Baviera així restava obert el primer període de la guerra dels Trenta Anys Malgrat l’heroica resistència txeca, l’exèrcit bavarès de Tilly vencé i entrà a Praga Per al regne de Bohèmia aquesta desfeta significà el reconeixement forçós de la sobirania austríaca

Comprenia el comtat de Brisgòvia, una sèrie de petits districtes a la part sud del cercle, anomenada Àustria Suàbia, la major part del Vorarlberg i el Sundgau i altres possessions menors a Alsàcia Els territoris d’Alsàcia foren cedits a França per la pau de Westfàlia 1648 Brisgòvia i l’Àustria Suàbia passaren a mans d’altres estats alemanys Baviera, Baden, Württemberg, Hohenzollern arran de les guerres napoleòniques i la dissolució del Sacre Imperi Només el Vorarlberg romangué unit a Àustria

El seu pare el deixà a Alemanya com a regent sota la tutela del bisbe de Colònia, Engelbert, i després, de Lluís, duc de Baviera El 1228 Enric es rebellà contra el seu pare i prengué plens poders 1229 Cercà suport en la burgesia de les ciutats per fer front a l’Església i a la noblesa Negocià un acord secret amb la Lliga llombarda 1234 però, abandonat per tothom, sollicità el perdó del seu pare, fou empresonat i s’emmetzinà