Resultats de la cerca
Es mostren 461 resultats
palmat | palmada
rata cellarda

Rata cellarda
(CC-BY-SA-2.5) Christian "Asseus" Flach
Zoologia
Rosegador de la família dels glírids, d’uns 10-17 cm de llargada, amb la cua llarga i pilosa.
El pelatge de la cara i de la cua és molt característic, puix que presenta en el musell una mena de careta formada per dues franges negres, una a cada banda, que surten dels costats del nas, inclouen els ulls i s’estenen fins a darrere de les orelles, i la cua és grisa i presenta un manyoc de pèls gairebé a l’extrem És de costums nocturns i poc gregari Freqüentment viu a terra, però s’enfila força bé Utilitza nius vells d’esquirols o d’ocells i els transforma A l’hivern s’aixopluga en troncs buits i en forats de parets, coves i mines, on passa la letargia Habita als boscs de fulla caduca i…
segment
Botànica
Cadascuna de les parts en què és dividit el limbe d’una fulla pinnatisecta.
daga
Militar
Arma blanca semblant a l’espasa, de fulla curta i generalment de dos talls.
pinnatipartit | pinnatipartida
Botànica
Dit de la fulla pinnatinèrvia amb divisions que arriben a prop del nervi medial.
fil·l-
Forma prefixada del mot grec phýllon, que significa 'fulla' (ex.: fil·loide, fil·lita, fil·locladi, fil·loxera).
amfistomàtic | amfistomàtica
Anatomia vegetal
Dit de la fulla que té estomes tant a l’anvers com al revers.
aliment ecològic
Alimentació
Aliment procedent de l’agricultura ecològica o la ramaderia ecològica, o bé constituït per ingredients que en procedeixen, per a l’elaboració del qual només es permeten determinats additius alimentaris artificials.
Aquests sistemes de producció tenen l’objectiu d’obtenir aliments de màxima qualitat respectant el medi ambient i sense utilitzar productes químics de síntesi hormones, medicaments, adobs químics, plaguicides, etc A Catalunya i a l’Estat espanyol s’anomena aliment o sistema de producció ecològic, mentre que en altres països s’utilitzen els termes biològic o orgànic Procedeixen de l’agricultura ecològica o la ramaderia ecològica aliments com les hortalisses i la carn, mentre que estan constituïts per ingredients que en procedeixen els aliments elaborats, com ara el pa o els embotits A la Unió…
cigronera

Cigronera
Luigi Rignanese (cc-by-nc)
Botànica
Agronomia
Planta herbàcia anual, de la família de les papilionàcies, pubescent, erecta, de 20 a 50 cm d’alçària, de fulles estipulades, imparipinnades, amb els folíols ovats i fortament serrats.
Les flors, blavoses, purpúries o blanques, són solitàries a l’extrem d’un peduncle axillar més curt que la fulla, i tenen un calze amb cinc dents dues vegades més llargues que el tub Els fruits són llegums inflats, d’uns 25 mm de llarg per 12 mm d’ample, que contenen una o dues llavors globuloses, els cigrons Poc exigent en aigua, el seu conreu és apropiat en terrenys àrids, especialment en els poc compactes Hom en fa la sembra a la primavera la producció mitjana és de l’ordre de 5 qm de gra i de 7 qm de palla per hectàrea La cigronera és originària de l’Índia, que és el primer productor…
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 19
- 20
- 21
- 22
- 23
- 24
- 25
- 26
- 27
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina