Resultats de la cerca

El territori, en part pla, conté dos sectors muntanyosos al S, els vessants septentrionals de la serra de Mariola, i al N, al límit amb la Vall d’Albaida, les serres de la Solana i de la Filosa La terra no conreada ocupa una gran extensió, en part de propietat municipal L’agricultura és la principal font de riquesa El regadiu, que aprofita l’aigua de les fonts que neixen a les muntanyes veïnes, té 95 ha La major part dels conreus, tanmateix, són de secà, els quals ocupen bé la part plana del terme no regada, bé els turons suaus o els costers de les muntanyes en bancals esglaonats 250 ha de…

Dins la fabricació drapera tradicional constituïa l’element obrer agremiat, puix que bo i essent propietari del seu teler i les altres eines de treball, la primera matèria li era fornida pel paraire, el qual a més li recollia la peça un cop teixida per donar-li l’aprest i posar-la a la venda A la ruralia les diferències entre paraire i teixidor eren més reduïdes, i ambdues funcions s’arribaven a fondre en la mateixa persona A les ciutats els gremis de teixidors s’organitzaren el darrer terç del s XIV així a València 1373, 1392, Vilafranca del Penedès 1374, Barcelona 1386, 1394 i Mallorca 1391…

Fou aprovada el 1725, suprimida el 1792 i restaurada definitivament el 1802 Dedicada sobretot a l’ensenyament primari, secundari, tècnic i professional, s’ha estès molt per Europa i Amèrica Entraren a l’Estat espanyol el 1878 i amb pocs mesos de diferència fundaren cases a Madrid i a Barcelona al carrer del Pont de la Parra Els primers germans eren francesos de les províncies de l’institut de Besiers i Tolosa Les fundacions es multiplicaren a partir del 1880, de manera que en ésser creada la província canònica de Barcelona, el 1892, hi havia cases a Barcelona, Arenys de Mar, Cambrils, Cassà…

Al vessant septentrional d’aquesta serra comprèn una gran part de la capçalera del riu de Frainos al vessant meridional, un petit sector de la vall de Seguró, capçalera del barranc del Port o de Tagarina, a la conca del riu de Sella El port de Tudons, per on passa la carretera que comunica el Comtat amb la Vila Joiosa, és el punt de contacte entre aquests dos sectors La part més muntanyosa del terme és coberta de pasturatges i de boscs de pins i d’alzines La terra és, en general, molt repartida i és explotada pels propietaris Al secà hom conrea oliveres, arbres fruiters i, principalment,…

És dividida en 9 partits judicials i 138 municipis 1960 En l’efímera divisió de l’Estat espanyol en prefectures del 1810, la primera reorganització administrativa que, als Països Catalans, fragmentà les unitats històriques, Alacant esdevingué capital de la prefectura del seu nom, corresponent al departament del Cap de la Nau de la divisió proposada per Juan Antonio Llorente uns anys abans, que serví de base d’aquesta reorganització El 1822, en la divisió provincial decretada pel govern liberal, fou creada la província d’Alacant, la més meridional de les quatre en què fou dividit…

El regadiu 166 ha, on són conreats moresc i hortalisses, aprofita les aigües del riu Clariano o d’Ontinyent i de la font Jordana La major part de les terres conreades són, tanmateix, de secà 1 105 ha de cereals, garrofers, vinya i olivar Un 60% de les terres de conreu són explotades directament pels propietaris, un 30% per parcers i un 10% per arrendataris La indústria tèxtil teixits, filats, mantes, l’oleícola refineria d’oli, sabó i la de la cera constitueixen una part important de l’activitat econòmica i han originat un apreciable augment de la població un 65% des del 1930 La vila 2 259 h…

També fou anomenat partit , i en el cas d’ésser la capital una plaça forta, governació denominació que predominà al País Valencià Al Regne de València foren establerts els corregiments de València, Alacant, Castelló de la Plana, Xàtiva San Felipe, Morella, Oriola, Alzira, Dénia —amb títol de corregiment de la Vila Joiosa—, Alcoi, Peníscola, Xixona, Montesa i Cofrents, bé que alguns foren, de fet, agregats a d’altres com el de Montesa i Cofrents, al de Xàtiva Al Principat de Catalunya hi hagué els de Barcelona, Mataró amb alcaldia major a Granollers, Girona amb alcaldia major a…

La indústria del Mosterià fou fabricada per l’home de Neandertal, des del 100000 o abans fins al 40000 aC L’extensió és bàsicament europea, bé que també n'hi ha jaciments a l’Àsia occidental i indústries contemporànies emparentades al nord de l’Àfrica Aterià Els instruments de sílex són més complexos i més diversificats que els del Paleolític inferior, la qual cosa demostra un avançament tècnic notable, amb peces com les puntes triangulars, gratadors, etc Geològicament, el Mosterià correspon al darrer interglacial i a la primera fase de la glaciació del Würm Les condicions climàtiques fredes…

El paraire fou essencial en la indústria tèxtil dels Països Catalans des del segle XIII fins a les acaballes del XVIII i el principi del XIX dins la indústria de la llana drap, exercia l’element empresarial i directiu comprava la llana i la donava a treballar als oficis subalterns —teixidors, tintorers, abaixadors— tot reservant-se l’aprest final i la comercialització Gaudia d’una situació preeminent dins la jerarquia dels gremis des del segle XV fins al XVII Es diferenciava del draper o comerciant de teixits de llana perquè la seva activitat era essencialment industrial i, sembla que la…

En temps de la reconquesta de Jaume I havia pertangut a al-Azraq Al mateix s XIII passà als hospitalers per donació de Joan Llançol de Romaní, i després a l’orde de Montesa 1317, i fou centre de la comanda de Perputxent d’aquest orde Donà nom a la vall de Perputxent