Resultats de la cerca

La seva obra, impregnada de compromís social i polític, el conduí a autoexiliar-se a Europa durant els seixanta Al principi dels setanta tornà al Brasil, on fou censurat i represaliat pel règim militar Autor de cançons clàssiques com A pesar de você i Tatuagem , la seva discografia és plena de títols ressenyables Construção 1971, Vida 1980, Chico Buarque 1984, Caetano e Chico juntos e ao vivo 1993, Não vai pasar 1993 i As cidades 1999 Com a escriptor, és autor de les novelles Estorvo 1991, Benjamim 1995 i Leite Derramado 2009, entre d’altres

Visqué molts anys al Brasil, circumstància que deixà empremta en la seva obra, on reflectí la contraposició entre la cultura nòrdica i la dels països meridionals, tema central dels seus dos primers reculls, North and South 1946 i A Cold Spring 1955, que li valgueren el premi Pulitzer 1956, als quals seguiren Brazil 1962, Questions of Travel 1965 i Geography III 1977 Sobresortí també com a traductora del portuguès Professora a Harvard 1970-77, pòstumament hom publicà les seves poesies completes 1983 i un volum de prosa 1983

A vint anys s’establí a París, on aprengué escultura i pintura, i després tornà al seu país 1935-36, on pintà unes vistes en què es revela el seu geometrisme líric Els anys 1940-47 residí al Brasil, i després tornà a París, on prosseguí la seva obra, construïda a base de plans ratllats i dominats per tonalitats pàllides, que palesen una gran complexitat de formes i una gran sensibilitat La seva obra és cabdal dins l’art abstracte, fou guardonada amb els principals premis internacionals de pintura

Adscrit al Club CIAS en la categoria juvenil guanyà el campionat de Balears els anys 1963 i 1964, i, més tard, ininterrompudament de l’any 1969 al 1981 llevat de l’any 1974 que fou sotscampió Així mateix fou campió d’Espanya els anys 1968, 1971, 1972, 1973, 1975, 1976 i 1981, campió del món el 1973 Cadaqués, el 1981 Brasil i el 1985 Mallorca i campió d’Europa individual i per equips el 1978 Eivissa i el 1982 Bulgària El seu nom ha figurat sempre entre els primers especialistes del món en pesca subaquàtica

Es doctorà en dret a Madrid i es llicencià a la Scuola di Diritto Penale de Roma Fou titular de la primera càtedra de dret penal de la facultat de dret, a la Universitat de Barcelona, on dirigí també l’Institut de Criminologia Autor de La minoría penal 1940, La legislación española sobre tribunales de menores, El código penal del Brasil, Psiquiatría y derecho penal , entre altres obres El 1997 rebé la Creu de Sant Jordi i fou president d’honor de l’Acadèmia de Jurisprudència i Legislació de Catalunya

Sorgí com a contraposició al Fòrum Econòmic Mundial que es realitza anualment a la població suïssa de Davos, on es reuneixen les elits econòmiques, financeres i polítiques d’arreu del món Els primers anys s’organitzà a Porto Alegre, Brasil Posteriorment ha tingut lloc a altres llocs, com a Bombai Índia, Bamako Mali, Caracas Veneçuela o Nairobi Kenya Parallelament, s’han creat diversos fòrums socials regionals, com el Fòrum Social Europeu o el Fòrum Social Mediterrani A Catalunya s’organitza des del 2008 el Fòrum Social Català, promogut per 200 entitats no governamentals de…

Format en el clima parnassià Livro de horas de Soror Dolorosa , 1921, romangué fidel al rigor formal de l’escola Evolucionà cap a una major llibertat expressiva fins a adoptar excepcionalment el vers lliure amb Raça 1925, cant als elements ètnics que componen el Brasil En els llibres Cartas que não mandei 1932 i Cartas do meu amor 1942 tornà als temes i a les formes de la primera etapa En la darrera època de la seva vida publicà Tempo 1944, Poesia varia 1947, Toda o Poesia sis volums, 1952, Camoniana 1952, Pequeno cancioneiro 1957 i A Rua 1962

Negocià el casament de Ferran VII i el del seu germà Carles amb dues princeses del Brasil fou nomenat gran d’Espanya i general de l’orde franciscà al qual pertanyia 1817 El 1832 fou consagrat arquebisbe de Santiago de Cuba, però el 1837 fugí de l’illa, s’uní als carlins, i fou designat president de la junta d’estat carlina Emigrà amb el pretendent al final de la guerra, però tornà a la península al cap de deu anys i fou arquebisbe de Burgos 1850 i de Toledo 1857, i el 1858 rebé el nomenament de cardenal

En 1892-1912 fou cònsol britànic a diversos indrets de l’Àfrica portuguesa, del Congo i del Brasil A partir del 1913 milità en el moviment independentista irlandès Iniciada la Primera Guerra Mundial, passà a Berlín a través dels EUA per tal d’obtenir l’ajuda alemanya El 1916 s’embarcà en un submarí alemany vers Irlanda, acompanyat d’un vaixell carregat d’armes, que fou capturat pels anglesos Casement fou fet presoner a les costes de Chiarraí, dut a Londres, jutjat, penjat i enterrat com a traïdor Les seves restes foren solemnement reenterrades a Dublín el 1965

Amb Vicente Yáñez Pinzón explorà les costes caribs de Nicaragua i Hondures i arribà per primera vegada a la península de Yucatán 1508 En morir Amerigo Vespucci fou nomenat pilot major de Castella 1512 El 1515 explorà la costa del Brasil a la primeria del 1516 descobrí l’estuari del Riu de la Plata recorregué l’actual costa de l’Uruguai i arribà fins a l’illa que anomenà Martín García , i en desembarcar-hi fou mort pels indis guaranís El seu darrer viatge serví per a consolidar el dret de Castella sobre la regió del Riu de la Plata