Resultats de la cerca
Es mostren 6639 resultats
panteó
El Panteó de París
© B. Llebaria
Arquitectura
Església o edifici que conté les tombes dels homes il·lustres o dels sobirans d’un país.
Així, l’abadia de Westminster a Anglaterra, el Panteó de Roma i la basílica de la Santa Croce de Florència, a Itàlia, el Panteó de París on reposen, entre altres, Voltaire, Rousseau, VHugo, Zola, Jaurès, etc a França, Ripoll i Poblet als Països Catalans, etc
Montmartre
Vista parcial del típic mercat d’art de Montmartre, centre turístic de la ciutat de París, capital de França
© A. Bachs
Turó
Turó situat a la part nord de París, que dóna nom al districte XVIII.
Segons la llegenda, hi foren martiritzats sant Dionís i els seus companys per això hi fou aixecat un monestir, del qual resta l’església de Saint-Pierre s XII, una de les més antigues de París Havent conservat, fins a la fi del s XIX, l’aspecte d’un poblet, el 1875 hi fou construïda la basílica del Sacré-Coeur També esdevingué centre de la vida bohèmia, especialment artística Hi residiren nombrosos artistes, entre els quals hom pot esmentar Picasso i els catalans RCasas, SRusiñol, MUtrillo, EClarassó, Manolo i PGargallo Bateau-Lavoir Actualment ha perdut aquest caràcter i ha esdevingut centre…
Moulin-Rouge
El Moulin-Rouge, sala d’espectacles de París
© B. Llebaria
Sala d’espectacles de París, edificada per Charles Zidler i Josep Oller (1889).
Es feu famosa pel can-can i per algunes vedettes la Goulue, Nini Pattes-en-l’air, Jane Avril, etc, sovint retratades per Henri Marie de Toulouse-Lautrec El 1903 esdevingué una sala de music-hall , on actuaren Max Dearly, Mistinguett i Maurice Chevalier, entre d’altres Posteriorment es convertí en cinema, amb una sala de ball a sota
Robert Doisneau
Fotografia
Fotògraf francès.
Les seves fotografies més importants reflecteixen la vida del París de després de la Segona Guerra Mundial mitjançant imatges quotidianes i, sovint, espontànies Treballà per a Vogue , Life i altres revistes féu nombroses exposicions i publicà llibres recopilatoris
Jean-Jacques Sempé

Jean-Jacques Sempé
© Salon du Livre. Paris
Disseny i arts gràfiques
Dibuixant humorista francès.
Començà publicant els seus dibuixos en la premsa parisenca vers l’any 1950 Poc temps després collaborava ja a Paris-Match i Punch i posteriorment ho feu també en altres publicacions de prestigi, com ara L’Express , The New Yorker , etc Recollí la seva obra en diversos llibres El seu sentit de l’humor és directe i humà i els seus dibuixos, sovint encadenats, són eminentment descriptius El 1950 creà amb René Goscinny el personatge del petit Nicolas, que protagonitzà i donà nom a una sèrie de llibres, la seva creació més popular Altres creacions seves foren Monsieur Lambert 1965 i Marcellin…
Jean Daniélou
Cristianisme
Teòleg i jesuïta francès.
Professor, a París, de cristianisme primitiu, fou un dels impulsors de la nova teologia , moviment de renovació teològica per al retorn a les fonts Amb Henri de Lubac fundà la collecció Sources Chrétiennes Tingué un paper important en la preparació del concili II del Vaticà Creat cardenal el 1969, es distingí després per la seva oposició al progressisme teològic Les seves obres principals són Sacramentum futuri 1950 i Essai sur le mystère de l’histoire 1953 Fou membre de l’Académie Française
Antoine Vitez
Teatre
Director teatral francès.
Començà la seva carrera al Théâtre Quotidien de Marsella i al Jo Tréhard, de Caen, on signa el seu primer gran muntatge, Électre 1966, de Sòfocles Dirigí el Théâtre National de Chaillot 1981 i concorregué regularment al Festival d’Avinyó El 1988 és nomenat administrador general de la Comédie Française, on dirigeix els seus darrers espectacles Escenificà un extens repertori d’obres de teatre i òperes, en les quals el decorat i l’escenografia era més que un complement de l’actor i del text
Jean François Lyotard
Filosofia
Filòsof francès.
En una primera etapa del seu pensament, exemplificada en l' Economie libidinale 1974 proposa, partint de Freud, una relectura del marxisme, del qual destria els veritables elements innovadors, juntament amb la descripció del poder del capital, i dels elements encara hegelians i cristians La segona etapa del seu pensament s’obre amb La condition post-modèrne , probablement la primera i més valuosa descripció de la postmodernitat, definida com a moment de crisi i de deslegitimació dels valors a les societats més desenvolupades arran de la devaluació del que Lyotard anomena “grans relats” els…
Christian Boltanski
Arts
Artista francès.
Inicialment dedicat a la pintura, executà obres amb referències autobiogràfiques Posteriorment derivà cap al camp de les installacions, en les quals usà la fotografia com a suport de la posada en escena, tot cercant la reacció de l’espectador A partir del 1974 començà la producció d’històries humorístiques, i des del 1978 destaquen les seves Composicions , obres en què plantejà el tema de la sacralitat de l’art És autor també de composicions teatrals, i l’any 1984 inicià un nou cicle, els teatres d’ombres, on tornà a la representació bidimensional com una referència al cinema Els anys 1975 i…
Philippe Quinault
Philippe Quinault Representació d' Alceste , amb música de Lulli, al pati de marbre de Veralles el 1764
© Fototeca.cat
Teatre
Literatura francesa
Música
Poeta, dramaturg i llibretista francès.
Conreà tots els gèneres, com la comèdia en Les rivales 1653, Le fantôme amoureux 1659 i La mère coquette 1665, però sobretot la tragèdia, com Le feint Alcibiade 1658, Agrippa 1662 i Astrate 1665 A partir del 1672 es dedicà a escriure llibrets d’òpera per al compositor GB Lully, com els d' Alceste 1674, Proserpine 1680, Amadis 1684, Roland 1685 i d’altres
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 20
- 21
- 22
- 23
- 24
- 25
- 26
- 27
- 28
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina