Resultats de la cerca
Es mostren 2744 resultats
Barcelona

Vista del pla de Barcelona, amb la serra de Collserola al fons
© C.I.C. - Moià
Municipi
Municipi i cap de comarca del Barcelonès.
Situada a la costa mediterrània, en una plana d’uns 5 km d’amplària limitada per la mar, la Serralada Litoral o de Marina i els deltes del Llobregat i del Besòs Aquesta plana, en gran part ocupada per construccions urbanes, llevat de la part més meridional del delta del Llobregat, té uns 170 km 2 , però només uns 60 km 2 corresponen al municipi de Barcelona El terme municipal enclou també, al vessant interior de la Serralada Litoral, l’antic terme de Vallvidrera i una part del de Santa Creu d’Olorda Els dos grans eixos de comunicació en direcció nord-sud que travessen la Catalunya central el…
Brooks Range
Serralada
Alineació muntanyosa del nord d’Alaska, contrafort nord-occidental de les muntanyes Rocalloses, d’uns 1 000 km de longitud i d’uns 150 a 200 km d’amplada.
Amb una altitud mitjana de 1 500 a 1 800 m, el Doonerak, a les Endicott Mountains, és el cim més alt 3 050 m La regió és drenada pels rius Ikpikpuk, Colville, Porcupine, Kayukuk, Kobuk i Noatak, entre altres El clima és subpolar, i la vegetació, de tundra, bé que a les terres baixes del vessant meridional apareix el bosc L’economia de la regió és bàsicament minera i pesquera, i la població és formada sobretot per esquimals i indis Conegudes antigament per Endicott Mountains , reberen el nom actual del geòleg americà Alfred Hulse Brooks Ann Arbor, Michigan 1871 — Alaska 1924, que les explorà…
Erwin Panofsky
Art
Historiador de l’art nord-americà d’origen alemany.
Ensenyà a Hamburg 1921-33 i, amb el nazisme, emigrà als EUA, on professà a Princeton La formació filosòfica kantiana, la lectura d’obres d’A Riegl i la collaboració amb E Cassirer el menaren a una elaboració teòrica de la interpretació dels fets artístics Treballà a l’Institut Warburg i, en contra del formalisme i la tradicional historiografia de l’art, però amb els instruments de la iconografia, propugnà la iconologia Cal destacar els seus estudis sobre Dürer 1915, 1922, 1923 i 1943, Idea 1924, Die Perspektive als “symbolische Form" 1927, Studies in Iconology 1939
Ignasi Iglésias i Pujades
Ignasi Iglésias i Pujades
© Fototeca.cat
Teatre
Dramaturg.
Vida i obra Fill d’un obrer qualificat que treballava a la Companyia del Nord, es traslladà a Lleida amb la seva família, on cursà el batxillerat i estrenà, amb una colla d’amics, la seva primera obra, La fuerza del orgullo 1886 L’any 1888 tornà a Sant Andreu i s’interessà pels problemes dels obrers Estudià pintura i es relacionà amb joves artistes plàstics com ara Ricard Canals, Isidre Nonell i Adrià Gual Durant un any i mig treballà al taller d’escenògraf de Fèlix Urgellés Les obres teatrals d’aquesta etapa foren escrites majoritàriament en vers i adreçades a les societats dramàtiques del…
,
carolina

Carolina
Jay Sturner (cc-by)
Botànica
Arbre, de la família de les salicàcies, que pot atènyer una alçària de 30 m, originari de l’Amèrica del Nord; té borrons grossos i enganxosos i fulles grosses de contorn triangular, tan amples com llargues, glabres i de marge irregularment crenulat.
És plantada sobretot com a ornamental El seu híbrid amb el pollancre comú, anomenat pollancre del Canadà , és conreat extensament
Josep de Creeft i Champane
Escultura
Escultor naturalitzat nord-americà, fill d’un militar barceloní.
Fou aprenent d’un imaginaire a Barcelona, i d’AQuerol a Madrid, on installà taller propi i on fou influït per la talla directa esquimal, que tingué ocasió de conèixer El 1905 s’installà a París, on convisqué amb Picasso, Gris, Apollinaire, etc i freqüentà, aconsellat per Rodin, l’acadèmia Julien Començà a esculpir directament la pedra Èxtasi maternal , 1923, el marbre, la fusta, etc, pràctica que caracteritzaria la seva obra, així com l’adaptació de la forma al material Des del 1925 treballà amb ferros vells i material de rebuig, bé que posteriorment tornà al seu estil anterior…
William Wyler
William Wyler
© Fototeca.cat
Cinematografia
Director i productor cinematogràfic nord-americà d’origen alsacià.
D’una sòlida formació tècnica, destacà primerament com a excellent adaptador d’obres literàries Jezebel 1938, Wuthering Heights 1939 premi de la crítica de Nova York, The Little Foxes 1941, etc Seguí després una línia més personal, amb títols com Mrs Miniver 1942 Oscar a la millor pellícula i a la millor direcció, The Best Years of Our Lives 1946 Oscar a la millor direcció i premi de la crítica de Nova York, Detective Story 1951, Roman Holiday 1953, Friendly Persuasion premi del festival de Canes 1957, Ben Hur 1959 Oscar al millor director i premi de la crítica al millor film de…
The Beach Boys
Música
Grup nord-americà de música surf format el 1961 i integrat per Brian Wilson (veu), Mike Love (veu), Carl Wilson (veu i guitarra), Al Jardine (veu i guitarra) i Dennis Wilson (veu i bateria).
Fills del boom californià dels anys seixanta, hom els considera creadors d’un so nou per a la seva època, que contacta amb els punts recurrents del públic adolescent surf, cotxes i motos La mort de Dennis Wilson, el 1983, marcà la dissolució del grup La seva discografia oficial i pirata consta de trenta títols, dels quals destaquen Surfin’ USA 1963, Pet sounds 1966, Wild honey 1967, Spirits of America 1975 i Beach Boys Rarities 1985El 1999 hom edità The Pet Sounds Sessions , que afegeix a l’enregistrament original les gravacions descartades de les…
Creedence Clearwater Revival
Música
Grup nord-americà de rock amb influències del rhythm-and-blues i de la música cajun format el 1967 i integrat per John Fogerty (veu i guitarra), Tom Fogerty (guitarra), Stu Cook (baix) i Doug Cosmo Cliford (bateria).
La crítica especialitzada el catalogà amb l’etiqueta de swamp-rock , o ‘música dels pantans’, una combinació de blues , soul , rhythm-and-blues i folk Entre els seus enregistraments destaquen Creedence Clearwater Revival 1968, Cosmo's Factory 1970, Mardi Gras 1972 i Golligows 1975 La banda es dissolgué a mitjan anys setanta i es tornà a reunir el 1996 per dur a terme una gira mundial
música italiana
Música
Art musical conreat a Itàlia.
La primera música religiosa cristiana s’identifica amb l’anomenat cant gregorià Les primeres mostres de música profana són cançons de text llatí ss IX-X, i les d’art religiós no litúrgic són les laudes Toscana, s XIII L'ars nova italiana fou conreada a Pàdua, Florència i Bolonya en forma de madrigals, caccie o balades Al s XIV els cantors que portà el papa d’Avinyó introduïren a Itàlia la música franco-flamenca La música profana s’expressà amb els cants de carnaval, seguits per la frottola o barzelletta , el strambotto i la villanella En la lírica profana destacaren Marchetto Cara -~1527 i…