Resultats de la cerca

De mare francesa, s’establí de jove a París Freqüentà el cabaret Le Chat Noir, de Montmartre, i collaborà a les revistes Le Chat Noir , Le Mirliton , Gil Blas , La Feuille i L’Assiette au Beurre Fou també un important cartellista La rue , 1890, per al chansonnier Aristide Bruant, illustrador de llibres d’Anatole France, Jehan Rictus, Jean Richepin, etc i aiguafortista Agut dibuixant realista de temes populars —sovint al servei dels interessos obrers i anarquistes—, tingué una gran influència sobre gran part dels modernistes Casas i postmodernistes Nonell catalans Com a pintor —…

Des del 1946 és agència especialitzada de les Nacions Unides Té la seu a Ginebra Es proposa millorar les condicions de treball, seguretat social, formació professional, negociació collectiva, participació en la gestió de les empreses, accés a l’habitatge, esbarjo, etc Per mitjà del Programa Mundial d’Ocupació ajuda en la lluita contra l’atur Són membres de l’OIT la majoria d’estats, representats per delegacions formades per delegats del govern, sindicats i patronals Els governs ratifiquen les convencions que estableixen els estàndards mínims internacionals acceptables en…

Començà a treballar en empreses ceràmiques als catorze anys i el 1951 installà el seu propi taller Exposà sol, entre d’altres, a Castelló de la Plana, Madrid, Barcelona, Onda, València i Tortosa Participà en diverses exposicions collectives i obtingué premis del Concurs Nacional de Ceràmica de València i de l’Internacional de Gdańsk El 1976 un plafó seu fou seleccionat al concurs de ceràmica mural per a l’Autopista de l’Ebre Té obres als museus de ceràmica de València i Ginebra i als d’art contemporani de Vilafamés i Madrid Autoqualificat de pintor ceramista, s’adscriu a una…

Dirigit inicialment per Antoni Pellicer Paraire i Pere Esteve, tingué la collaboració regular de R Farga i Pellicer, Joan Montseny, Anselmo Lorenzo, Josep Llunàs i Pujals, Cels Gomis, Ricardo Mella, etc Assolí una gran importància teòrica, puix que presidí el pas de l’anarcocollectivisme català polèmica amb “Le Revolté” de Ginebra a “l’anarquisme sense adjectius” i la revisió de l’obra de la FTRE Arribà a fer de 6 000 a 7 000 exemplars Posteriorment Joan Baptista Esteve Leopoldo Bonafulla en féu aparèixer una segona època 1901-06, amb Josep Prat, Teresa Claramunt, Llorenç…

La insurrecció popular del 1945, potenciada per les guerrilles de Nguyen Giap, obligà Bao-Dai a abdicar i Ho Chi Minh pogué proclamar la República Democràtica del Vietnam, de la qual fou designat president Els francesos no la reconegueren i reinstauraren Bao-Dai Començà així la guerra d’Indoxina 1946-54, en la qual el Viet-minh obtingué la victòria definitiva a la batalla de Dien Bien Phu Per la conferència de Ginebra , el Vietnam fou dividit en dues zones El Viet-minh es retirà al N i fou substituït pel Partit dels Treballadors Vietnamites Al S, els nuclis guerrillers del Viet-minh que hi…

De formació autodidàctica en un principi, posteriorment estudià al conservatori de Ginebra i a la Universitat d’Indiana, on fou assistent de Juan Orrego Salas Estret collaborador de l’Orquestra de Cambra del Teatre Lliure, també s’ha apropat molt a la música popular al costat d’artistes com Maria del Mar Bonet, Toti Soler o Ovidi Montllor És autor d’obres per a guitarra, formacions de cambra, veu i orquestra, entre les quals hi ha Suite de Santa Fe 1995, Concert per a orquestra 2003 i les cantates La casa entre les flors 2002 i La tonalitat de l’infinit 2005, ambdues amb lletra…

Té la seu a Ginebra L’any 2000, tenia una xarxa de 132 oficines a tot el món i treballava en 170 països, especialment d’Àfrica, Àsia i el Pacífic, l’Amèrica Llatina i el Carib, els estats àrabs, l’Europa de l’Est i la Comunitat d’Estats Independents Les activitats principals del Programa se centren en set grans àmbits erradicació de la pobresa i participació de la comunitat, dona i desenvolupament, transferència i adaptació de tecnologia, cooperació tècnica entre països en via de desenvolupament, governabilitat democràtica, energia i política mediambiental i sida Amb caràcter…

Estudià a l’Universitat de Pisa i fou professor a aquesta universitat, així com a la de Florència, al All Souls College d’Oxford i a l’Institut Universitari Europeu Especialitzat en dret internacional dels drets humans i en dret pernal internacional, fou el primer president del Tribunal Penal Internacional per l’antiga Iugoslavia i el primer president del Tribunal Especial per al Líban Fundà revistes acadèmiques com European Journal of International Law i Journal of International Criminal Justice Fou guardonat amb doctorats honoris causa per les universitats Erasmus de Rotterdam, París X i…

Féu estudis al Reial Conservatori de la seva ciutat i després treballà amb Erik Werba a Viena i Geoffrey Pearsons i Vera Rosza a Londres El 1982 debutà a l’òpera de Basilea i el 1984 participà en el Festival d’Aix amb La finta giardinera Mozart A partir d’aquell moment desenvolupà una important trajectòria internacional, amb actuacions a Ginebra, Colònia, Berlín i el Covent Garden londinenc El 1987 debutà a la Scala de Milà També treballa el repertori liederístic acompanyada pel pianista Bengt Forsberg Al llarg de la seva carrera ha demostrat una gran qualitat i versatilitat interpretativa i…

Pensionat per l’ajuntament d’Alcoi, estudià a San Fernando Madrid Becat per la diputació provincial d’Alacant, amplià estudis a Roma, a l’Escuela Española de Bellas Artes Visità Bèlgica, Holanda, Grècia i Itàlia, llocs on féu obres molt representatives Féu exposicions personals a les galeries italianes Fontanella i Martino Treballa l’oli i les tècniques mixtes Arran d’entrar en contacte amb Faenza s’introduí en l’art de la ceràmica mural Ha estudiat el gravat i ha exposat a Altea —on viu i treballa—, Alacant, Alcoi, Madrid i Ginebra 1976 Té obra en colleccions particulars, al…