Resultats de la cerca
Es mostren 3423 resultats
ric home
Història
Al regne d’Aragó, durant l’edat mitjana, títol donat als senyors que constituïen la més alta noblesa per ésser d’il·lustre llinatge; corresponien als magnats catalans
.
Successors dels conqueridors, eren els anomenats dotze llinatges de rics homes de natura Cornell, Luna, Azagra, Urrea, Alagó, Romeu, Foces, Lizana, Entença, etc Res no podia fer el rei sense llur consell Capitans dels cavallers i de més gent que els seguien —portaven, per això, penó i caldera—, es repartien les noves terres conquerides i les donaven als vassalls seguidors, que les rebien en vassallatge Amb el temps tendiren, però, a deixar estats i heretats als fills com a patrimoni i es quedaren només les rendes feudals i d’honor, però perderen les prerrogatives de poder i preeminència El…
mestre de seca
Numismàtica i sigil·lografia
Des del s XII, a la corona d’Aragó, càrrec de nomenament reial que comportava la responsabilitat de la fabricació de la moneda i la seva direcció.
Tenia jurisdicció sobre el personal de la seca, el qual gaudia d’importants privilegis Des de l’any 1444, per privilegi reial, el mestre i els oficials de la seca de Barcelona passaren sota la jurisdicció de la ciutat L’any 1472 Joan II revocà aquest privilegi
Tribunal de Causes Pies
Història del dret canònic
Organisme radicat a la diòcesi de Barcelona, creat amb motiu de la concòrdia entre Jaume II de Catalunya-Aragó i el bisbe Ponç de Barcelona el 1315.
Anomenat, a la compilació vigent del dret civil català, Tribunal de Testaments i Causes Pies , coneix de les causes referents a la part espiritual dels testaments i designa els marmessors substituts per a afers de caràcter piadós La darrera modificació del dret civil català, feta pel Parlament de Catalunya 1984, ha suprimit tota referència a aquest Tribunal de Causes Pies
cesari | cesària
Història
Tractament donat a Carles I de Catalunya-Aragó i de Castella des que fou elegit emperador el 1519 (Carles V), habitualment sota la forma de cesària majestat.
Guillema de Cabrera
Història
Amistançada de Jaume I de Catalunya-Aragó, muller de Bernat (dit també Berenguer) de Cabrera (mort el 1248), castellà dels castells de Cabrera i senyor de Voltregà.
Hom l’ha considerada filla del comte Hug IV d’Empúries El 1250 havia rebut del rei el castell d’Eramprunyà, i dos anys després li fou atorgat contracte de concubinatge i el castell i la vila de Terrassa Permutà aquestes propietats amb el rei pel castell i la vila de Gurb 1274, alhora que li era confirmada la consigna sobre el castell de Terrassa que havia fet a favor del seu fill Arnau de Cabrera i de la muller d’aquest, Sibilla de Saga, darrera amistançada de Jaume I
Benvenist de la Cavalleria
Economia
Història
Financer jueu de Saragossa, documentat des del 1373 (en activitats privades), al servei de Pere III (1380-86) i de Martí I (1401-06), sempre a Aragó.
Protegí molts intellectuals jueus, entre els quals el poeta Šenlomó ben Měšullam de Piera, que fou preceptor dels seus fills
concòrdia de Tàrrega
Història
Conveni celebrat a Tàrrega (Urgell) el 21 de gener de 1236 entre Jaume I de Catalunya-Aragó i Ponç de Cabrera, que fou reconegut comte d’Urgell.
El rei retingué en franc alou la ciutat de Lleida i la vila de Balaguer
Felip de Castre i de Peralta
Història
Baró de Castre (Felip III de Castre) i Peralta i conseller de Pere III de Catalunya-Aragó; fill de Ramon de Peralta i d’Aldonça de Castre.
Es casà vers el 1343 amb Francesca Alemany, senyora de la baronia de Guimerà S'enfrontà amb el comte de Ribagorça per qüestions jurisdiccionals 1341 Participà en les campanyes del rei Pere III contra Jaume III de Mallorca a l’illa i al Rosselló 1343 negocià la rendició de les fortaleses del seu cunyat, el vescomte Ramon de Canet, i, amb Pere de Montcada, la capitulació de Perpinyà Prengué possessió, en nom del rei, d’Argelers, Cotlliure, Elna i Perpinyà Simpatitzà amb la causa de la Unió aragonesa, bé que sense comprometre-s’hi gaire 1347 El 1354 acompanyà el rei Pere en l’…
bisbat de Sogorb

Mapa del bisbat de Sogorb - Castelló de la Plana
Bisbat
Cristianisme
Història
Demarcació històrica de l’Església catòlica centrada en la ciutat de Sogorb, creada el 1577 després de més de tres segles de formar part integrant del bisbat d’Albarrasí-Sogorb.
Comprenia els antics arxiprestats de Sogorb, Xèrica, Montant, Alpont, Xelva i Ademús, i s’estenia sobretot per l’actual regió de Sogorb Per les bandes del segle i de l’E es trobava retallat per la diòcesi de Tortosa i per l’enclavament valencià de Vilafermosa i altres parròquies situades prop del Millars Comprenia un total de 77 parròquies, totes de parla castellana El seu origen i els seus problemes inicials es deuen a la creació artificiosa de la diòcesi d’ Albarrasí el 1172 pel metropolità de Toledo, quan pretengué de restaurar en aquesta ciutat l’antic bisbat d’Arcàvica Poc després,…
Ramon Berenguer III de Barcelona
Monument a Ramon Berenguer III de Barcelona, obra de Josep Llimona, a la plaça barcelonina del seu nom
© Fototeca.cat
Història
Comte de Barcelona (1096-1131).
Nasqué pocs dies abans de l’assassinat del seu pare Ramon Berenguer II , estant la seva mare a casa de la seva cosina Mafalda de Roergue El testament de Ramon Berenguer I no permetia l’accés del nadó a la dignitat comtal fins després de la mort del seu oncle Berenguer Ramon Berenguer Ramon II de Barcelona La tutoria, després de diverses proposicions fallides, fou encomanada el 1086 a aquest durant onze anys, després dels quals havia d’associar-lo al govern Tot i algunes resistències el pla acabà per ésser acceptat pels darrers recalcitrants el 1089 El 1095 Ramon Berenguer III començà les…