Resultats de la cerca

Anà a Londres i a París, on creà i regentà el cabaret Sevilla, i el 1930 obrí el teatre Petit Moulin, dedicat als titelles El 1931 tornà a Catalunya i hi introduí el titella francès, adoptà el nom de Didó i, amb Teresa Riera, assolí una ràpida popularitat per la qualitat dels seus espectacles Era autor de les obres que presentava, les més populars de les quals foren recollides en el volum pòstum Teatre de putxinellis 1975 És l’introductor del titella francès a Catalunya

Vida i obra Nebot de Pere Antoni i de Josep Ventalló i Vintró S’inicià en les tasques periodístiques al setmanari El Mal Temps , i al diari El Dia , ambdós de la seva ciutat natal Després collaborà en L’Estevet 1921, i fou redactor de La Publicitat 1924-30, La Rambla 1925-30, L’Esport Català 1925-27 —on signava August Berenguer —, Mirador , La Nau dels Esports ,  Imatges , i altres publicacions catalanes Integrat en el Grup de L’Opinió , hi escriví regularment des del 1928, i alhora prengué part en els treballs polítics que prepararen l’adveniment de la República Des de Ràdio Barcelona narrà…

Especialista en dret mercantil, organitzà i presidí a Barcelona, el 1909, el Primer Congrés de Govern Municipal Afiliat a la Lliga, on representà l’ala més liberal i nacionalista, fou elegit successivament regidor de Barcelona 1909-14, diputat provincial 1914-18, senador per Girona 1916, president de la diputació de Barcelona 1918-24 i conseller de la Mancomunitat de Catalunya, càrrecs, aquests darrers, que hagué d’abandonar arran del cop d’estat de Primo de Rivera Proclamada la República, fou diputat per Girona al Parlament de Catalunya i, establert després del Sis d’Octubre el règim…

Estudià escultura a Llotja, i després a París, a l’École Impériale i a l’École de Beaux-Arts Pensionat a Madrid 1859, es decantà per la pintura Professor a l’escola de belles arts de Cadis 1864-66, el 1866 fou nomenat professor de l’Escuela Superior de Pintura de Madrid El 1867 l’Academia de San Fernando premià la seva pintura Mare de Déu de les Victòries , que el govern lliurà a l’església de Tetuan La pintura religiosa, d’un Romanticisme evolucionat, ocupà una gran part de la seva producciò També conreà els temes històrics, però els retrats són la seva obra més important per la penetració…

Fou director de les Congregacions Marianes d’adolescents i de joves de Barcelona Preocupat pel problema de l’assistència als malalts inguaribles, fou l’ànima de l’obra, que no arribà a veure realitzada, anomenada Cottolengo del Pare Alegre

Inicià els estudis de cant a dotze anys amb Genoveva Puig i posteriorment els continuà amb Jordi Albareda Més endavant estudià al Mozarteum de Salzburg amb Liselotte Egger, Paul Schilhawsky, Erik Werba i Viorica Ursuleac i a Madrid amb Lola Rodríguez Aragón Molt jove començà a actuar professionalment —debutà a Salzburg el 1965 com a solista— L’any 1972 cantà al Teatre de la Zarzuela de Madrid El giravolt de maig , de Toldrà, sota la direcció d’Antoni Ros Marbà Actuà sovint en festivals d’Espanya i dels Països Catalans, i aconseguí èxits remarcables a Viena i Salzburg sota la direcció de…

Llicenciat en lletres i en arts dramàtiques Com a dramaturg es donà a conèixer amb una obra de teatre document sobre la història de Catalunya La setmana tràgica 1975, amb Lluís Pascual L’any 1976 codirigí Quiriquibú , de Joan Brossa en un muntatge d’una gran originalitat que causà un gran impacte, Home amb blues una suggestiva tria de poemes del segle X escenificats amb música de jazz i Onze de setembre , obra de la qual també és autor Posteriorment ha dirigit o codirigit molts altres muntatges Vapors 1983 de N Dunn, L’auca del senyor Esteve 1984, de S Rusiñol, Mel salvatge, 1986, d’A Čekhov…

Es llicencià a Barcelona i anà a París pensionat per l’Agrupament Escolar Catedràtic de patologia mèdica a Barcelona des del 1944, dirigí l’Escola de Càrdio-angiologia de la Universitat de Barcelona 1952 El 1955 fundà els Archivos Españoles de Medicina Interna i des del 1959 dirigí la Colección Española de Monografías Médicas Fou membre de l’Acadèmia de Medicina de Barcelona i president de l’Acadèmia de Ciències Mèdiques 1958-66

Collaborà en El Correo Catalán  i El Correo Español , del qual fou redactor en cap Publicà La República en 191 1911, novella política molt popular al seu temps, Sátiras políticas 1913, La Peregrinación de la Lealtad 1913 i Vida de don Jaime de Borbón sd

Publicà Enología española 1865 i Viticultura y enología española 1869, reeditada amb un resum dels seus estudis sobre els ceps americans i la conveniència d’introduir-los com a solució de la filloxera La Memoria sobre los medios de combatir la filoxera fou premiada 1878 per la Sociedad Económica Matritense