Resultats de la cerca
Es mostren 3423 resultats
Erill
Armes dels Erill
Llinatge feudal establert al castell d’Erill (Erillcastell, Alta Ribagorça), d’on prengué el nom.
El primer personatge documentat 1077 és Ramon I d’Erill El seu fill Pere I d’Erill , súbdit dels comtes de Pallars, rebé 1092 del rei Pere I d’Aragó el castell de Saidí El fill d’aquest Ramon II d’Erill , senyor de Monesma, fou un dels cavallers més importants de la cort de Ramir II i s’esforçà amb el seu fill Pere II d’Erill per la unió de Catalunya i Aragó mitjançant el casament de Ramon Berenguer IV i Peronella ambdós en signaren les actes el 1137 Foren fills seus, a més, Bernat d’Erill , senyor de Saidí, que testà 1157 abans d’emprendre un viatge a Jerusalem, i Ponç d’Erill , senyor de…
San Juan de Plan
Municipi
Municipi de Sobrarb (Aragó), situat a la vall de Gistau, estès principalment a l’esquerra del Cinqueta, tot i que el poble és a la dreta, aigua amunt de Plan.
Seira
Vista de la colònia de Seira, amb el cim del Cotiella al fons
© Jaume Ferrández
Municipi
Municipi de la província d’Osca, Aragó, a la vall de l’Éssera, aigua avall del congost de Ventamillo, de la zona actualment aragonesa de l’antic comtat de Ribagorça.
Ariza
Municipi
Municipi de la província de Saragossa, Aragó, a la vall del Jalón vora la ratlla de Castella, a la carretera general de Saragossa a Madrid, dins la Cuenca de Calatayud.
baronia de Banyalbufar
Història
Jurisdicció senyorial confirmada el 1329 a Humbert de Fenollar, jurat de Mallorca; reintegrada a la corona, fou cedida per Alfons IV de Catalunya-Aragó el 1445 a Llatzeret de Lloscos.
Artasona
Poble
Poble de l’antic comtat de Ribagorça, agregat, dins la segona meitat del s XIX, al municipi d’El Grado (província d’Osca, Aragó), del qual el separava el Cinca.
Era centre del marquesat d’Artasona
La Corona
Periodisme
Títol emprat pel periòdic La Corona d’Aragó des de l’onze de setembre de 1857 fins al 27 de juliol de 1868, que es fusionà amb Crónica de Cataluña
.
generalitats
Història
Nom donat als dos drets del general (dret de la bolla i d’entrades i eixides) que pertanyien a cadascuna de les generalitats (de Catalunya, de València i d’Aragó).
Foren creats a les corts generals de Montsó de 1362-63 amb el fi de reunir el donatiu concedit al rei per subvenir a la guerra contra Castella, i foren prorrogats a les corts successives Finalment esdevingueren imposts premanents per respondre a les pensions dels censals i violaris venuts per cada generalitat i per finançar les tasques i necessitats administratives d’aquestes entitats
marquesat de Montferrer
Història
Títol senyorial concedit el 1675 per Lluís XIV de França a Tomasina d’Ardena i d’Aragó (morta el 1693), vídua de Carles de Banyuls i Comte, senyor de Montferrer.
Passà al seu cunyat Francesc de Banyuls i Comte, primer baró de Nyer , i als seus descendents
ducat de Villena
Història
Títol concedit per Joan II de Castella el 1420 a l’infant Enric d'Aragó, comte d’Empúries, a qui el confiscà el 1445, després de la batalla d’Olmedo.