Resultats de la cerca
Es mostren 497 resultats
Francesc de Sales
Literatura francesa
Cristianisme
Místic i prosista francès.
De família noble, estudià a París 1582 i a Pàdua 1589, on es doctorà en dret 1592 Sacerdot i canonge d’Annecy 1593, es dedicà a les missions catòliques en el Chablais 1593-98 bisbe coadjutor primer 1599 i residencial després d’Annecy-Ginebra 1602, implantà la reforma en tots els camps, amb una especial atenció a la predicació, que ell mateix exercia A París tingué contacte amb Pierre de Bérulle , Vicenç de Paül i la família Arnauld Amb Jeanne F Frémyot de Chantal fundà l’orde de la Visitació 1610 La seva espiritualitat, molt amable i dolça, que creà escola, es manifesta sobretot…
Jesús Tharrats i Vidal
Física
Físic i matemàtic.
Fill de poeta Josep Tharrats Estudià a Barcelona i Madrid i amplià estudis a Ginebra, París i Copenhaguen, on treballà amb L de Broglie i Niels Bohr Fou catedràtic a Salamanca 1954 i Barcelona 1956-59 Participà en diversos congressos internacionals sobre física teòrica i nuclear, branques en què s’especialitzà Fou un dels fundadors de la Junta d’Energia Nuclear Obtingué els premis Leonardo Torres Quevedo 1951 i Juan de la Cierva 1953 El 1961 s’installà a Veneçuela fou professor a la Universitat de Zulia i a la Universitat Central de Veneçuela El 1966 es traslladà a Puerto Rico,…
República del Vietnam
Geografia històrica
Estat vietnamita que ocupà la Cotxinxina i l’Annam fins al paral·lel 17 entre el 1955 i el 1975.
Després de la partició del Vietnam, a causa de la conferència de Ginebra 1954, la zona sud, controlada pels sectors prooccidentals, s’oposà a l’aplicació del tractat, seguint els desigs nord-americans El primer ministre, Ngo Dinh Diem, un poderós mandarí catòlic i anticomunista, destronà l’emperador Bao Dai i proclamà la República del Vietnam, amb el suport dels EUA Les eleccions úniques previstes pels acords de Ginebra foren ajornades indefinidament Prop d’un milió de catòlics fugiren de la República Democràtica de Vietnam i s’installaren al sud, on constituïren l’espina dorsal del règim…
Edgar Algernon Robert Cecil
Política
Advocat i polític britànic.
Estudià a l’Escola Eton i es llicencià en dret a la Universitat d’Oxford Abans de dedicar-se a la política, exercí l’advocacia durant deu anys fins que el 1906 fou escollit membre de la Cambra dels Comuns en representació del Partit Conservador, de la qual formà part fins el 1923 Al llarg d’aquests anys ocupà diversos càrrecs ministerials El 1919 participà en la signatura de la Pau de París i collaborà en l’elaboració dels estatuts de la Societat de Nacions de la qual arribà a ser el vicepresident Representà a la Gran Bretanya en la Comissió Internacional de Desarmament celebrada a …
Antoni Marí i Ribas
Disseny i arts gràfiques
Pintura
Pintor i dibuixant.
Autodidacte i pintor decorador d’ofici, des del 1940 es dedicà exclusivament a l’art Començà a pintar dins l’impressionisme, i evolucionà cap al dibuix expressionista, a la tinta, en què juguen la taca i la línia amb gran llibertat En aquesta última dedicació, que acabà essent l’única, és on es manifesta la personalitat del creador La seva obra, amb canvis lents, és molt característica hi predomina el grup humà, espès i popular, sobre el paisatge i la figura aïllada Els vaixells i les construccions principalment urbanes, algun cop tema principal, solen ésser el fons d’escenes de port, de…
Jaume Marcet i Riba
Geologia
Geòleg.
Estudià a Barcelona el 1925 es doctorà en ciències naturals Fou ajudant de MSan Miguel a la Universitat de Barcelona, i collaborà sovint amb ell El 1921 anà a Ginebra, on estudià mètodes petrogràfics moderns, amb LDuparc Preparà una Géologie des Pays Catalans per al XIV Congrés Geològic Internacional 1926 El 1927 publicà la tesi doctoral Nuestros métodos estereográficos de determinación cristalográfica , i el 1928, Estudio petrográfico de los alrededores de Toledo premi Agell 1926 Ingressà en l’Acadèmia de Ciències i Arts de Barcelona 1930, i fou collaborador, i més tard…
Pere Jonqueres d’Oriola
Hípica
Genet.
Campió olímpic d’equitació el 1952 a Hèlsinki i el 1964 a Tòquio En aquesta olimpiada i en la de 1968 a Mèxic guanyà també la medalla d’argent de salts per equips Fou, a més, campió de França 1954, 1956, 1958, 1959, de l’Amèrica del Sud 1959, del món Buenos Aires, 1966 i de l’Alemanya Federal 1967 obtingué medalla d’or al torneig preolímpic de Mèxic 1967 i els grands prix de Pau, Roma, Ginebra i Brusselles 1968 Medalla de bronze en els primers Campionats del Món d’Hípica, disputats a París el 1953, el 1954 obtingué l’argent als de Madrid, i posteriorment als Campionat d’Europa de…
Manuel Jiménez de Parga y Cabrera

Manuel Jiménez de Parga y Cabrera
© Tribunal Constitucional
Història
Literatura
Política
Història del dret
Advocat, polític i escriptor andalús.
Doctor en dret 1953 Ingressà per oposició a l’Instituto Nacional de Estudios Jurídicos i a l’Instituto de Estudios Políticos Fou professor de dret polític a la Universitat de Madrid i catedràtic de la de Barcelona El 1972 fou elegit degà de la facultat de dret, elecció vetada pel règim franquista fins el 1976 Rector d’aquesta universitat 1976-77, pel juny del 1977 fou elegit diputat per Barcelona com a independent en les llistes d’UCD Després d’un breu pas pel ministeri de treball 1977-78, fou nomenat ambaixador d’Espanya davant l’OIT, a Ginebra Entre d’altres obres, és autor de…
Corberó
Família d’artistes iniciada per Pere Corberó i Casals
(Lleida 1877 — Barcelona 1957), bronzista, repussador.
Installat a Barcelona 1890, collaborà amb arquitectes i decoradors en obres de metallisteria fou membre del jurat de l’Exposició Internacional de Barcelona del 1929 i havia obtingut premis a Barcelona París i Mèxic fins el 1916 exercí també de músic professional El seu fill Valeri Corberó i Trepat Barcelona 1908, pintor i decorador, es formà a l’Ateneu Polytechnicum amb Francesc d’A Galí, i també a Ginebra i París prengué part en diverses exposicions i fou un dels fundadors del Saló d’Artistes Decoradors Catalans 1936 Germà seu fou Xavier Corberó i Trepat Barcelona 1901-81,…
Unió Internacional de Telecomunicacions
Institució creada el 1932 a Madrid per la fusió de la Unió Telegràfica Internacional i la Unió Radiotelegràfica Internacional, creades el 1865 i el 1906, respectivament.
És dependent de l’ONU des del 1947 El 1988 en formaven part 164 estats membres Els delegats d’aquests estats estableixen conjuntament els texts jurídics, la reglamentació internacional i la unificació de les regles administratives, tècniques i tarifàries en l’àmbit de les telecomunicacions La Unió té a Ginebra la seva seu central, composta per un secretari general, dues direccions per als comitès consultius i un comitè permanent elegit, l’International Frequency Registration Board IFRB, encarregat d’enregistrar les freqüències segons l’assignació de les estacions proposades pels…
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 24
- 25
- 26
- 27
- 28
- 29
- 30
- 31
- 32
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina